L’aturada i la disminució de l’activitat durant la pandèmia permet reduir 824.310 tones de CO2 a Barcelona

25/11/2021 - 11:27

En concret, durant el 2020 es van emetre 2,7 milions de tones de CO2, mentre que el 2019 van ser 3,6. D’aquesta quantitat, 330.090 tones corresponen a l’estalvi de consum energètic, tant el domèstic, l’industrial com el comercial i de serveis. Una baixada, no estructural, que ha ajudat a assolir el 42% dels compromisos de reducció fixats per a l’any 2030. Aquestes són unes de les principals dades de l’Informe de l’emergència climàtica a Barcelona 2020.

L’informe també mostra l’impacte d’algunes de les polítiques municipals pel que fa a l’adaptació a l’emergència climàtica. La consolidació d’aquestes polítiques, durant el 2020, va permetre estalviar fins a 4 milions d’euros i 39.497 tones de CO2, un 10% d’estalvi. L’operadora pública Barcelona Energia va contribuir a estalviar més de 600.000 euros i 13.663 tones de CO2; les instal·lacions de generació fotovoltaica, 700.000 euros i 726 tones de CO2, i les xarxes de calor i fred, 2,75 milions d’euros i 25.108 tones de CO2.
 

Una ciutat més segura, saludable i sostenible

Les mesures de transformació urbana, la pacificació i el foment dels desplaçaments en transport públic, en bici o a peu també han estat clau en la reducció d’emissions i en la millora de la qualitat de l’aire. Per exemple, des de l’inici del desplegament de la zona de baixes emissions el 2017 hi ha 600.000 desplaçaments menys dels vehicles més contaminants. A més, amb les pacificacions, ampliacions de vorera i talls de trànsit aplicats durant el període de confinament es van guanyar a l’asfalt més de 30.000 metres quadrats d’espai per als vianants. El 2020 també es va impulsar l’ús de la bicicleta amb la incorporació de 21 quilòmetres més a la xarxa de carrils bici de la ciutat i l’ampliació de 65 noves estacions del Bicing. Una transformació urbana que continua amb el desplegament del pla Superilla Barcelona.

L’informe també destaca que els espais verds són molt necessaris per al benestar físic i emocional de les persones, per reduir la contaminació de l’aire i mitigar els efectes del canvi climàtic. En aquest sentit, en el període 2019-2021 es van crear 20 hectàrees més de zones verdes i es va impulsar un nou model de gestió del verd, més espais verds viaris, nous espais de verd bio i refugis de la biodiversitat. També es va aprovar el nou Pla de sanejament, que preveu construir 200 quilòmetres més de xarxa de clavegueram, i es va doblar el nombre de refugis climàtics de la ciutat.
 

2020, un any de fenòmens meteorològics extrems

Arran del temporal Gloria es va perdre una mitjana del 30% de la superfície de la sorra i hi va haver importants danys a les infraestructures del litoral i les platges, xifrats en 23,6 milions d’euros. Un altre fenomen extrem que va afectar la ciutat van ser les 20 nits tòrrides (més de 25 ºC) que es van registrar a l’estació meteorològica del Raval.


 

Categories: 
Municipis: 
BarcelonèsBarcelona

Relacionats

Article

Per primer cop s’ha quantificat la petjada de carboni que genera l’alimentació a la ciutat de Barcelona. Un estudi elaborat per Barcelona Regional, amb la col·laboració d’Inèdit, exposa que el consum de begudes i aliments a la ciutat (incloent-hi la producció, l’envasat i la distribució i, per tant, també tenint en compte les emissions generades fora de l’espai geogràfic de la ciutat) suposa l'emissió de 2,5 milions de tones anuals de diòxid de carboni (CO2).

Article

Les ciutats agrupades a la xarxa C40, entre les quals es troba Barcelona, han presentat a la Cimera Mundial del Clima de Glasgow una campanya que vol aconseguir disminuir l’ús de carboni per prevenir amenaces futures, crear llocs de treball dignes i promoure un creixement inclusiu i sostenible.

Article


Ada Colau, juntament amb els alcaldes de Londres i París, encapçala la taula de ciutats referents en la lluita contra l'emergència climàtica a la 26a Conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic que tindrà lloc a Glasgow de l'1 d'octubre al 2 de novembre. La trobada és una oportunitat per enfortir les xarxes de cooperació entre ciutats i generar una transformació real que canviï el futur del planeta.

Butlletí