Europa no assolirà els seus objectius de 2030 sense accions urgents durant els pròxims deu anys per fer front a la alarmant taxa de pèrdua de biodiversitat, els impactes creixents del canvi climàtic i el sobreconsum dels recursos naturals. L'últim informe "Estat del medi ambient" de l'Agència Europea del Medi Ambient (EEE) afirma que Europa s'enfronta a reptes ambientals d'una escala i una urgència sense precedents.
L’Agència Europea del Medi Ambient publica cada cinc anys l'informe "El medi ambient a Europa: estat i perspectives 2020", tal com estableix el seu reglament. L'informe 2020 és el sisè publicat des del 1995. Ofereix una visió sòlida i basada en la ciència sobre com hem de respondre als enormes i complexos reptes als quals ens enfrontem, com ara el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la contaminació de l'aire i l'aigua. L'informe s’ha preparat en estreta col·laboració amb la Xarxa Europea d’Informació i Observació Ambiental (Eionet). L'informe es basa en la vasta experiència d'Eionet de principals experts i científics en l'àmbit mediambiental, ades 33 països membres i sis països que cooperen.
"El nostre benestar i prosperitat futurs depenen d’aquest i de la nostra capacitat d’aprofitar les accions de tota la societat per produir canvis i crear un futur millor". Hans Bruyninckx, EEA.
Segons Hans Bruyninckx, director executiu de l'Agència "tenim una finestra estreta d'oportunitats en la pròxima dècada per ampliar les mesures per protegir la natura, disminuir els impactes del canvi climàtic i reduir radicalment el consum de recursos naturals" i afegeix "La nostra avaluació demostra que els canvis en augment que estem portant a terme han donat lloc a progressos en algunes àrees però no prou a l’hora de complir els nostres objectius a llarg termini. Ja tenim els coneixements, les tecnologies i les eines que necessitem per fer sostenibles els sistemes de producció i consum com el menjar, la mobilitat i l’energia".
Un resum
El 2020, Europa s’enfronta a reptes mediambientals d’una escala i una urgència sense precedents.
Tot i que les polítiques ambientals i climàtiques de la UE han obtingut beneficis importants en les darreres dècades, Europa s'enfronta a problemes persistents en àmbits com la pèrdua de biodiversitat, l’ús de recursos, els impactes del canvi climàtic i els riscos ambientals per a la salut i el benestar. Les tendències mundials, com el canvi demogràfic, intensifiquen molts reptes ambientals, mentre que el ràpid canvi tecnològic comporta nous riscos i incerteses.
La UE s'ha compromès amb una sèrie d'objectius de sostenibilitat a llarg termini amb l'objectiu general de "viure bé, dins dels límits del nostre planeta". L’assoliment d’aquests objectius no serà possible sense un canvi ràpid i fonamental del caràcter i l’ambició de les respostes d’Europa.
Europa necessita trobar maneres de transformar els sistemes socials principals que impulsin les pressions ambientals i climàtiques i els impactes en la salut: repensar no només les tecnologies i els processos de producció, sinó també els patrons de consum i els modes de vida. Això requerirà una acció immediata i concertada, incloent diferents àrees de política i actors de tota la societat per permetre el canvi sistèmic.
Europa es troba en un moment crític el 2020. Els seus líders tenen oportunitats de donar forma a desenvolupaments futurs que no seran disponibles per als seus successors. Per tant, la propera dècada tindrà una importància decisiva per determinar les oportunitats europees del segle XXI.
Context global
Els reptes ambientals i de sostenibilitat als quals s’enfronta avui Europa tenen el seu origen en els desenvolupaments globals que es remunten des de fa dècades. Durant aquest període, la "gran acceleració" de l'activitat social i econòmica ha transformat la relació de la humanitat amb el medi ambient.
La gran acceleració ha proporcionat, sens dubte, grans beneficis, alleujant el sofriment i millorant la prosperitat a moltes parts del món. Les mateixes novetats també han provocat danys generalitzats en els ecosistemes.
Font: SOER 2020 pàg. 36-37
La Terra experimenta una pèrdua de biodiversitat excepcionalment ràpida, i ara hi ha més espècies en perill d'extinció que en cap moment de la història humana. Molts dels canvis en el sistema climàtic global observats des de la dècada de 1950 són sense precedents, passant de dècades a mil·lennis.
Com a pioner de la industrialització, Europa ha jugat un paper fonamental en la conformació d’aquests canvis globals. Avui continua consumint més recursos i contribueix més a la degradació ambiental que moltes altres regions mundials. Per assolir aquests nivells elevats de consum, Europa depèn de recursos extrets o utilitzats en altres parts del món, com ara aigua, terra, biomassa i altres materials.
La Terra experimenta una pèrdua de biodiversitat excepcionalment ràpida, i ara hi ha més espècies en perill d'extinció que en cap moment de la història humana. Molts dels canvis en el sistema climàtic global observats des de la dècada de 1950 són sense precedents, passant de dècades a mil·lennis.
Correlació entre la petjada ecològica i l’índex de desenvolupament humà. Font: SOER 2020 p.51
En conjunt, aquestes realitats suposen un repte profund per a Europa i altres regions mundials. Les trajectòries actuals del desenvolupament social i econòmic estan destruint els ecosistemes que finalment sostenen la humanitat. El pas cap a vies sostenibles requerirà una reducció ràpida i a gran escala de les pressions ambientals, molt més enllà de les reduccions actuals.
Estat i perspectives del medi ambient d’Europa el 2020
En vista de la visió a llarg termini i els objectius de política complementària d’Europa, és evident que Europa no està avançant prou per afrontar els reptes ambientals. Tendències i perspectives generals.
Els missatges de l’avaluació SOER 2020 de les tendències i perspectives recents són clars: les polítiques han estat més eficaces a l’hora de reduir les pressions ambientals que de protegir la biodiversitat i els ecosistemes, la salut i el benestar de les persones.
Malgrat els èxits de la governança ambiental europea, es mantenen problemes persistents i les perspectives per al medi ambient europeu en les pròximes dècades són descoratjadores.
Reptes sistèmics
La persistència dels principals reptes ambientals es pot explicar per diversos factors relacionats. En primer lloc, les pressions ambientals continuen sent importants malgrat progressar en la seva reducció. Això implica la necessitat d’anar més enllà de les millores d’eficiència en augment i reforçar l’aplicació de polítiques ambientals per aconseguir els seus beneficis complets. La complexitat dels sistemes ambientals també pot significar que hi ha un retard considerable entre la reducció de pressions i la millora del capital natural i la salut i el benestar humans.
Potser el factor més important de la base dels reptes persistents en matèria de medi ambient i sostenibilitat d’Europa és que estiguin vinculades indissol·lublement a activitats i estils de vida econòmics, en particular als sistemes socials que proporcionen als europeus necessitats com aliments, energia i mobilitat.
Com a resultat, l'ús de recursos i la contaminació de la societat estan vinculats de maneres complexes a llocs de treball i guanys a tota la cadena de valor; a grans inversions en infraestructures, maquinària, habilitats i coneixements; a comportaments i maneres de viure; i a les polítiques i institucions públiques.
Els nombrosos enllaços dins i entre els sistemes de la societat fan que sovint hi hagi barreres importants per assolir el canvi ràpid i de gran abast necessari per assolir els objectius de sostenibilitat a llarg termini d'Europa.
D'on parteix Europa?
L’assoliment de la visió de sostenibilitat de la UE per al 2050 encara és possible, però requerirà un canvi en el caràcter i l’ambició de les accions. Això significa tant reforçar les eines polítiques establertes com aprofitar-les amb nous enfocaments de governança innovadors.
- Enfortiment de la implementació, la integració i la coherència de les polítiques: La implementació completa de les polítiques existents comportaria molt a Europa per assolir els seus objectius mediambientals fins al 2030.
- Desenvolupar marcs de política més sistèmics, a llarg termini i objectius vinculants: La cobertura dels marcs de polítiques a llarg termini s’ha d’estendre a altres sistemes i problemes importants, a partir del sistema alimentari, els productes químics i l’ús de la terra.
- Liderant l'acció internacional cap a la sostenibilitat: Europa no pot assolir els seus objectius de sostenibilitat de forma aïllada. La UE té una influència diplomàtica i econòmica important, que pot utilitzar per promoure l'adopció d'acords ambiciosos en àmbits com la biodiversitat i l'ús de recursos.
- Fomentar la innovació a tota la societat: El canvi de trajectòria dependrà críticament de l’aparició i difusió de diverses formes d’innovació que poden desencadenar noves maneres de pensar i viure.
- Augmentar les inversions i reorientar les finances: Encara que per aconseguir transicions de sostenibilitat es requereixen inversions importants, els europeus aconsegueixen guanyar enormement, tant per causa de perjudicis evitats a la natura com per a la societat i per les oportunitats econòmiques i socials que creen.
- Gestionar els riscos i assegurar una transició socialment justa: la governança amb èxit de les transicions de sostenibilitat requerirà que les societats reconeguin els possibles riscos, oportunitats i compromisos i que crein formes de navegar-los. Les polítiques tenen un paper essencial per aconseguir "transicions justes".
- Vinculació del coneixement amb l'acció: Assolir transicions de sostenibilitat requereixen nous coneixements diversos, basant-se en diverses disciplines i tipus de producció de coneixement. S'inclouen evidències sobre els sistemes que impulsen pressions ambientals, camins cap a la sostenibilitat, iniciatives prometedores i barreres al canvi.
