La tecnologia de l'hidrogen es perfila de fa temps com un dels principals vectors energètics del futur, sinó el més important. Té indubtables avantatges ambientals, que podem resumir en dues característiques principals, el fet que no provoca fums (no emet C02, ni altres gasos conaminats) i que, a més, no fa soroll.
L'hidrogen, però, no el trobem llest per a utilitzar en la natura: cal que el generem o el produïm, i per fer això necessitem el concurs d'altres energies. Per tant, i des d'un punt de vista ambiental, el que hem de tenir en compte principalment, és la forma d'obtenir-lo, i, en definitiva, si és respectuosa o no amb el medi.
La producció d'hidrogen es realitza mitjançant la hidròlisi de l'aigua [vegeu infografia], és a dir, utilitzant un corrent continu que separa l'aigua en els seus dos components -hidrogen i oxigen-. Per aconseguir aquest procés es requereix una important font d'energia i és en aquest punt que podem optar pels combustibles fòssils -l'opció més insostenible, però, ara per ara, també la més còmoda- o per les fonts renovables. Actualment, es treballa en la millora de la tecnologia eòlica i fotovoltaica per assegurar aquestes grans quantitats d'energia requerides.
La indústria relacionada amb l'hidrogen és jove, tant que hom podria arribar a pensar que es troba a les beceroles. Això només és cert en part. L'enorme potencial d'aquesta tecnologia fa que aquesta tecnologia es trobi en un procés de creixement i millora molt important.
Diferents empreses automobilístiques hi investiguen de fa temps, i no són poques les que han començat a fer els primers models; tota vegada que, igualment, les administracions també hi ha començat a treballar amb rigorositat, com demostra el projecte CUTE d'extensió progressiva d'aquesta tecnologia en les flotes dels autobusos d'algunes de les ciutats europees (Barcelona, per exemple).
L'hidrogen, per tant, funciona, almenys com a prova pilot. Però és, avui, una alternativa real?
Les piles de combustible es plantegen com una alternativa als motors de combustió interna: són competitives -poden tenir una durada per recórrer més de 400.000 km, són silencioses, no contaminen... Tot i amb això, per ara tenen un procés d'elaboració molt car i tenen com a element clau el platí, un recurs natural escàs. Igualment la producció a gran escala i amb mitjans renovables de l'hidrogen està en període d'investigació.
Els vehicles que funcionen mitjançant piles d'hidrogen, en els quals moltes àrees urbanes tenien la vista posada per fer front al problema de la minsa qualitat de l'aire, no suposaran un gran canvi pel que fa a l'ús energètic total i a les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle respecte als motors híbrids dièsel. Així ho afirma un estudi recent publicat pel Massachusetts Institute of Technology, que assenyala que els híbrids dièsel, vehicles que funcionen amb un motor dièsel convencional que complementen amb un motor elèctric, superaran el rendiment ambiental de les piles d'hidrogen en les dues properes dècades, aproximadament, segons els investigadors del Laboratori per a l'Energia i el Medi Ambient.
Els científics d'aquest laboratori no dubten de l'hidrogen, recomanen, de fet, continuar les investigacions, sinó que recorden que es tracta d'una tecnologia encara no prou avançada i que no ha resolt de forma ambientalment satisfactòria l'elecció d'una energia renovable que en garanteixi el funcionament.
La generació a partir de la fusió nuclear és una opció si es vol polèmica, però, segons un nombre creixent de persones, gens menyspreable per aquest procés. Amb la fusió nuclear es podrien fabricar grans quantitats d'hidrogen, suficients per garantir la seva completa i competitiva extensió com a principal energia al planeta. L'ITER (International Thermonuclear Experimental Reactor), l'ubicació del qual s'està discutint a hores d'ara, i a la qual opta Catalunya, podria ser el primer a poder generar aquesta potència de forma experimental.
Sigui a través de les energies renovables o a través de la fusió nuclear, que cal recordar, no té els greus impactes de la fisió nuclear, l'hidrogen es perfila com l'energia del segle XXI. I això pot ser una realitat en dues dècades...
