El llibre, a partir de la pel·lícula Segon origen, basada en l'obra de Pedrolo, presenta més de 500 varietats catalanes inèdites per "cuidar el teu hort com si fos l'últim de la terra".
Aquest 19 de juny s'ha presentat el llibre L'hort del segon origen al Museu del Ter, de Manlleu. L'obra, escrita pel doctor en Ciències Ambientals Jordi Puig i Roca. Té un estret lligam amb la pel·lícula Segon origen, dirigida per Carles Porta i basada en el Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo, que s'estrenarà pròximament. L'hort del segon origen és, alhora, un inventari inèdit de més de 500 varietats locals catalanes d'hortalisses i fruiters amb consells de com plantar-les, conrear-les, tenir-ne cura i, fins i tot, on comprar-ne les llavors. Per a aquesta tasca Puig ha dut a terme una llarga investigació durant la qual ha entrevistat a més de cent pagesos.
El llibre -que duu com a subtítol L'horticultura del futur amb arrels del passat- té vocació de manual i pretén explicar com l'horticultura, la fructicultura i la cria d'animals que feien els nostres avis, amb els coneixements i les tècniques modernes, poden ser un tresor que ajudi a alimentar les generacions futures d'una manera sana i respectuosa amb l'entorn. El manual incorpora una introducció als conceptes bàsics de l'agricultura ecològica i també es refereix a l'efecte del canvi climàtic en el calendari de sembra de les diverses espècies.
La pel·lícula Segon origen, dirigida per Carles Porta i protagonitzada per Rachel Hurd-Wood, parteix de la idea del desaparegut Bigas Luna. Els protagonistes de la pel·lícula, l'Alba i el Dídac, es troben uns papers escrits pel Dara, pare d'ella i científic especialitzat en el canvi climàtic, que els seran molt valuosos a l'hora de fer un hort per sobreviure després del cataclisme. L'hort del segon origen, de fet, està escrit en primera persona. És el Dara qui parla a la seva filla Alba indicant-li com es cultiva un hort i ho fa a tall de "manual de supervivència".
L'autor
Jordi Puig i Roca (l'Ametlla del Vallès, 1978) es declara "pagès de vocació" i és doctor en Ciències Ambientals especialitzat en Canvi Climàtic i Canvi Global Ambiental. Vinculat a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la UAB (ICTA) i a la Xarxa de Custòdia del Territori de Catalunya, ha publicat diversos articles científics en prestigioses revistes tant nacionals com internacionals i és autor o coautor de llibres que tenen com a temàtica el patrimoni natural i cultural. Des de l'any 2002, està al capdavant de la cooperativa L'Espigall, una explotació agrícola que produeix amb varietats locals.
