04/10/2007 - 00:00
D'un ambient estival a primers de març, a un d'hivernal a mitjans i finals, sempre amb precipitacions minses. Així podria resumir-se la situació atmosfèrica del mes de març. Els primers 10 dies d'aquest mes, les temperatures van seguir en la línia dels darrers mesos, amb valors clarament alts, molt per sobre de la mitjana climàtica. A Vallirana es van assolir els 26.2ºC de màxima, a Anglès els 26.1ºC, a Horta de Sant Joan els 25.8ºC, i a l'observatori Fabra de Barcelona els 23.4ºC, segons les estacions del Servei Meteorològic de Catalunya, valors típicament propis de principis d'estiu, del mes de juny.
A partir de la primera desena de març, l'atmosfera s'inestabilitza lleugerament, apareixent nuvolositat estratiforme arreu del país durant unes jornades, sense precipitacions destacades, ocultant els raigs solars i fent baixar les temperatures, normalitzant-se per a l'època.
Coincidint amb el final de l'hivern astronòmic i l'inici de la primavera, el 22 de març, l'atmosfera canvia, entrant una massa d'aire polar, acompanyada de forts vents de component nord i nord-oest, que genera la formació de nuvolositat i precipitacions, en forma de neu a tot els Pirineus, i simbòlicament algun ruixat a la mateixa línia de la costa. S'acumulen gruixos de fins a 50 cm a les zones més altes dels Pirineus, però fora d'aquesta àrea, les precipitacions són minses, no superant-se els 10 mm en línes generals. El vent assoleix en aquest episodi els 176 km/h a Portbou, i els 115 km/h al Perelló, segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya. El descens tèrmic és important, apareixent gelades que malmeten alguns conreus, sobretot aquells amb un estat de floració avançat. Temperatures mínimes inferiors als -10ºC als Pirineus són freqüents, i fins a -4ºC a l'interior. A la costa, les temperatures mínimes arriben als 3ºC (aeroport del Prat)
Poc a poc, cap a finals de mes les temperatures van anar recuperant-se, però sense assolir valors extrems, situant-se al voltant de la mitjana climàtica, amb un ambient més propi per l'època. Març finalitza eixut, amb precipitacions minses, però amb perspectives de canvi a principis d'abril.
Conseqüències en la flora i la fauna
Les altes temperatures de gener i febrer, que tenen continuïtat durant les dues primeres setmanes de març, afavoreixen l'avanç de l'eruga processionària pels boscos de Catalunya. Ja al mes de gener, tècnics del Departament de Medi Ambient i Habitatge van detectar a aquest insecte en la fase d'enterrament, quan típicament es produeix cap al mes de març. Es en aquest mes quan s'observa les típiques fileres d'erugues baixant pels pins a la recerca d'un lloc on enterrar-se, per així a partir de la segona quinzena de juny en neixi la papallona. Aquest març, no s'ha observat aquest procés, ja observat al gener, i molts boscos de pins presenten les típiques bosses blanques de la processionària. Llocs on no són freqüents, com Aigüestortes, el Cadí-Moixeró, o els Rasos de Peguera, enguany en tenen moltes d'aquestes bosses.
En zones com la Garrotxa, el 20 de març el roure pènol està completament brotat, uns quinze dies abans del que es habitual, i vegetals com la rossella apareix totalment florida durant aquest març, fet poc habitual (generalment és a l'abril quan comença la florida). En data 30 de març, als Pirineus més orientals no s'ha observat l'àliga marcenca, quan és al març quan típicament arriba.
Amb l'entrada de la massa d'aire polar a partir del 22 de març, es produeixen gelades negres, que han malmès fins al 70% de la collita d'ametlla a les comarques de Lleida, fins al 18% dels cultius de préssec i necterina, i fins a un 14% de pera, segons dades del Departament d'Agricultura i Ramaderia, en una temporada ja molt tocada per la persistent falta d'aigua dels conreus de secà.
Conseqüències socials
La falta de precipitacions que arrosseguem des de fa mesos és palesa en l'estat dels embassaments. A 30 de març, els embassaments de les conques internes de Catalunya estaven molt per sota de la mitjana. Així, Sau es troba en un 54% de la seva capacitat màxima, Susqueda al 38%, La Baells al 30%, la Llosa del Cavall al 32%, Sant Ponç al 49%, i Riudecanyes al 26%. La poca neu acumulada als Pirineus orientals, que drenen als sistemes fluvials que alimenten a aquests embassaments, no donen esperances a què la situació millori en els propers mesos, a menys que la primavera es comporti anòmalament plujosa, doncs climatològicament parlant, tot i que les primaveres en el nostre àmbit són plujoses, no ho són tant com la tardor, i no acostuma a haver-hi temporals que donin l'aigua necessària per evitar els decrets de sequera, que tot indica dictarà la Generalitat a l'abril.
Conseqüències en la flora i la fauna
Les altes temperatures de gener i febrer, que tenen continuïtat durant les dues primeres setmanes de març, afavoreixen l'avanç de l'eruga processionària pels boscos de Catalunya. Ja al mes de gener, tècnics del Departament de Medi Ambient i Habitatge van detectar a aquest insecte en la fase d'enterrament, quan típicament es produeix cap al mes de març. Es en aquest mes quan s'observa les típiques fileres d'erugues baixant pels pins a la recerca d'un lloc on enterrar-se, per així a partir de la segona quinzena de juny en neixi la papallona. Aquest març, no s'ha observat aquest procés, ja observat al gener, i molts boscos de pins presenten les típiques bosses blanques de la processionària. Llocs on no són freqüents, com Aigüestortes, el Cadí-Moixeró, o els Rasos de Peguera, enguany en tenen moltes d'aquestes bosses.
En zones com la Garrotxa, el 20 de març el roure pènol està completament brotat, uns quinze dies abans del que es habitual, i vegetals com la rossella apareix totalment florida durant aquest març, fet poc habitual (generalment és a l'abril quan comença la florida). En data 30 de març, als Pirineus més orientals no s'ha observat l'àliga marcenca, quan és al març quan típicament arriba.
Amb l'entrada de la massa d'aire polar a partir del 22 de març, es produeixen gelades negres, que han malmès fins al 70% de la collita d'ametlla a les comarques de Lleida, fins al 18% dels cultius de préssec i necterina, i fins a un 14% de pera, segons dades del Departament d'Agricultura i Ramaderia, en una temporada ja molt tocada per la persistent falta d'aigua dels conreus de secà.
Conseqüències socials
La falta de precipitacions que arrosseguem des de fa mesos és palesa en l'estat dels embassaments. A 30 de març, els embassaments de les conques internes de Catalunya estaven molt per sota de la mitjana. Així, Sau es troba en un 54% de la seva capacitat màxima, Susqueda al 38%, La Baells al 30%, la Llosa del Cavall al 32%, Sant Ponç al 49%, i Riudecanyes al 26%. La poca neu acumulada als Pirineus orientals, que drenen als sistemes fluvials que alimenten a aquests embassaments, no donen esperances a què la situació millori en els propers mesos, a menys que la primavera es comporti anòmalament plujosa, doncs climatològicament parlant, tot i que les primaveres en el nostre àmbit són plujoses, no ho són tant com la tardor, i no acostuma a haver-hi temporals que donin l'aigua necessària per evitar els decrets de sequera, que tot indica dictarà la Generalitat a l'abril.
