Font: El Periódico. Víctor Vargas Llamas
Foto: Joan Puig
Malgrat que a priori no podrien competir amb el prestigi de les termes romanes i l’encant del delta del Llobregat, si van a Sant Boi, agafin-se temps per contemplar els horts de Can Pinyol, al barri de Marianao. Allà podran disfrutar del fulgor coral de tomàquets, albergínies i coriandres, però si van més enllà de l’aparença, repararan que la millor de les collites té molt més a veure amb les mans que treballen la terra que no pas amb el resultat que dona. Allà el terreny està adobat perquè broti l’esperança entre els seus inquilins, que se sentin integrats en un verger on les limitacions es desposseeixen amb la determinació amb què s’arrenca un esbarzer.
En mitja hectàrea es distribueixen 36 parcel·les d’horts comunitaris que es diferencien d’altres projectes agraris urbans en el fet que el seu principal objectiu és «la inclusió i dinamització social» de col·lectius «amb dificultats per relacionar-se», explica Víctor Ténez, responsable d’espais fluvials de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que ha assumit el disseny i el finançament de les infraestructures d’un projecte auspiciat per la Unió Europea (UE).
Compartir
La voluntat de barrejar la diferència per crear un tot fa que la tercera part dels participants siguin persones derivades de serveis socials, un altre 33% siguin usuaris d’entitats (discapacitats físics i intel·lectuals, familiars de persones amb trastorns, col·legis...) i la resta l’integrin veïns amb vocació hortícola. En aquest primer any hi ha mig centenar d’usuaris fixos i més de 400 persones de diferents entitats han passat per les seves instal·lacions.
De garantir aquesta configuració heterogènia a Can Pinyol se n’encarreguen l’Ajuntament de Sant Boi, que cedeix el terreny i assumeix els costos de manteniment, i la Fundació Marianao, que gestiona l’espai. Una gestió que representa una altra de les grans singularitats del projecte, atès que la finalitat és «apoderar la comunitat perquè assumeixi l’autogestió», com destaca Adrià Giol, tècnic agrícola i educador social de la fundació, que tutela aquesta transició. Els parcel·listes s’organitzen en comissions i celebren assemblees cada dos mesos.
Tot va començar fa una mica més d’un any, quan Giol va formar els futurs usuaris amb classes teòriques i pràctiques sobre agricultura ecològica, condició indispensable per plantar a Can Pinyol –«els lavabos i les taquilles són de material reciclat i gairebé tota l’energia que s’hi fa servir és d’origen renovable», subratlla–. Una base principal i «deixar que la resta flueixi», que els veïns d’hort intercanviïn experiències i comparteixin eines per enfortir el teixit comunitari, explica Giol, sempre atent a les necessitats dels diferents parcel·listes.
«El que enriqueix aquest projecte és la seva interacció, ja que crea un entorn propici de relació per a persones de tota condició, cosa que facilita que superin les seves dificultats», destaca el tinent d’alcalde de Medi Ambient de Sant Boi, Josep Puigdengolas. L’objectiu s’evidencia quan els usuaris alerten que no es pot crear l’àrea de descans a la part més profunda de Can Pinyol «perquè els seus companys amb mobilitat reduïda no hi podran accedir», exemplifica Ana Vega, coordinadora del programa de salut de la fundació.
L’èxit aconseguit en aquest assaig a l’hora de «conciliar agricultura urbana i capacitació social» es tradueix en les més de 40 persones en llista d’espera a Sant Boi i en la solvència amb la qual s’han satisfet les expectatives de l’AMB, que estudia traslladar iniciatives semblants a altres territoris, sosté Ténez.
