La ciutat participa en el projecte europeu Interreg SUDOE NanoSen AQM en col·laboració amb l’AMB i la Generalitat
Sant Cugat del Vallès és fins al 17 de març, un dels municipis metropolitans que participen en la prova pilot del projecte europeu NanoSen AQM Interreg Sudoe, liderat per l’AMB, AIGUASOL i la Generalitat de Catalunya. La iniciativa permetrà mesurar la qualitat de l’aire en moviment a través de nanosensors instal·lats en bicicletes i en persones que tinguin una rutina d’anar en bici o caminar diàriament.
El projecte NanoSen AQM Interreg Sudoe està destinat a impulsar noves tecnologies en el camp de la qualitat de l’aire. Previst per al 2020 i ajornat per la situació epidemiològica, es desenvoluparà simultàniament en diferents regions europees al llarg del primer trimestre del 2021. Dins dels municipis metropolitans, també es faran proves a l’Hospitalet de Llobregat i Sant Adrià de Besòs.
El projecte pretén obtenir dades (mitjançant els nanosensors) de la presència dels principals contaminants atmosfèrics que afecten el territori metropolità (CO2, NO2, O3, PM10 i PM2,5) per impulsar iniciatives per a la millora de la qualitat de l’aire.
Tal com ha explicat José Gallardo, regidor de Serveis Urbans, Mobilitat i Transport ”analitzarem l’estat de l’aire i amb les dades recollides implementarem les mesures necessàries per a reduir la contaminació”; unes mesures que “complementaran la posada en marxa de la Zona de Baixes Emissions”.
Objectius i funcionament
La finalitat és veure la fiabilitat d’aquests sensors en moviment i mesurar la contaminació en diferents punts del municipi a través dels voluntaris que portaran els sensors: 2 voluntaris que es desplaçaran a peu pel municipi i portaran el sensor al cinturó i 4 voluntaris que es desplaçaran en bicicleta pel municipi i portaran el sensor fixat al manillar de la bicicleta. També hi haurà un sensor ubicat en un element municipal de la rambla del Celler i sensors en l’estació fixa de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) de la Generalitat de Catalunya situada al parc de Sant Francesc de Sant Cugat del Vallès.
La naturalesa d'aquesta prova pilot permetrà a l’AMB recollir un conjunt de dades molt més variat que el que s'obté de les estacions fixes, ja que els nanosensors estaran en moviment i permetran conèixer la qualitat de l'aire en diferents emplaçaments, com ara espais naturals, agrícoles, industrials o zones urbanes. Aquestes dades s'integraran en una plataforma creada expressament per diverses universitats portugueses que també participen en aquest projecte europeu.
Gràcies al projecte, l'AMB podrà conèixer de primera mà els últims avenços i innovacions en l'àmbit dels nanosensors aplicats a l'anàlisi de la contaminació atmosfèrica, així com les tecnologies de futur relacionades amb la millora de la qualitat de l'aire amb l’objectiu final d’impulsar polítiques per a la promoció de la sostenibilitat. També es podrà elaborar un mapa de punts especialment conflictius en què es puguin aplicar mesures addicionals: conversió de carrers en zones de vianants, zones de baixes emissions, foment dels desplaçaments a peu o bicicleta, promoció del vehicle elèctric, punts de recàrrega i campanyes de sensibilització i educació dirigides a la ciutadania.
Contaminació i trànsit rodat
La contaminació de l’aire, provocada en gran part pel trànsit rodat, traspassa les fronteres locals i és un greu problema present en les grans conurbacions urbanes i metròpolis del món, també a l’àrea metropolitana de Barcelona. Per millorar la qualitat de l’aire, que afecta directament la salut pública dels 3,2 milions d’habitants de la metròpolis de Barcelona (integrada per 36 municipis), l’AMB lidera una ambiciosa estratègia de lluita contra la contaminació atmosfèrica: amb una total complicitat i treball amb els ajuntaments metropolitans, està dissenyant i posant en marxa nous serveis i eines i implementant mesures destinades a rebaixar notablement els nivells de concentració de partícules en suspensió (PM2,5 i PM10) i de diòxid de nitrogen (NO2) a la metròpolis, que sovint superen els llindars establerts per la Unió Europea (UE) i l’OMS.
