Transició ecosocial a Catalunya

Del pròleg de l'informe:

"Ens trobem en ple Capitalocè, immerses en una emergència ecològica i social (de biodiversitat, climàtica, energètica, de materials, de desigualtat, militarista, etc.) que ens porta al col·lapse civilitzatori i a la sisena gran extinció de vida sobre la Terra.

Una emergència multifactorial de dinàmiques complexes i interrelacionades en una societat que ha parcel·lat el coneixement i els “sabers”, cosa que genera confusió i un desconeixement generalitzat de les correlacions i la interacció entre els diferents factors causants de l’emergència i les seves conseqüències.

En aquest context, és fàcil que calin els discursos del dogma neoliberal (el causant del problema amb la seva necessitat de creixement perpetu en un medi limitat), ja que promet brindar-nos la solució a un escenari pertorbador amb la il·lusió que la mateixa prescripció que ens ha portat a l’atzucac ens en traurà i que, com a màxim, només calen algunes reformes.

Tant les receptes del Business As Usual (BAU) com les del Green New Deal (GND) se sustenten en actes de fe, ja que en essència fien el futur a receptes economicistes amb uns principis que radiquen en gran mesura en un alt component tecnòlatra i tecnooptimista que suposadament ens permetria seguir pel mateix camí.

Entre elles, la desmaterialització de l’economia, cosa que mai no s’ha produït i que no s’espera que pugui passar. Això és perquè un dels seus principals exponents, la digitalització i les TIC, és en realitat un gran productor d’externalitats en forma d’ús de recursos i producció de residus. D’altra banda, la transició energètica per la via de reemplaçar el múscul energètic fòssil per l’elèctric d’origen renovable és manifestament impossible per raons múltiples. Una és la diferència de taxes de retorn energètic (TRE) i una altra l’escassetat en la disponibilitat d’energia i materials necessaris. I això sense tenir en compte l’extractivisme i el colonialisme que acompanyaria una transició neoliberal a macroparcs i cotxes elèctrics. Un tercer element és l’eficiència, cosa que serveix de poc dins un model creixentista, ja que tot “estalvi” és automàticament reinserit en el sistema pel fet que un excedent no pot estar ociós (com ens indica la Paradoxa de Jevons). Les suposades noves energies, com l’hidrogen verd, que no és una font energètica sinó un vector energètic, o la fusió nuclear, que de moment no passa de ciència-ficció, tampoc no semblen ser alternatives. Finalment, l’economia circular és entròpicament impossible i, més impossible encara, a escala macro. Totes aquestes mesures ens aboquen al precipici o a un ecofeixisme (que ja ha posat el turbo) basat en la lluita fratricida per uns recursos escassos (Europa manca de gairebé tots) i que es veu reflectida en la quantitat de conflictes geopolítics arreu del món, el tancament de fronteres, l’atrinxerament i les mesures de control social.

Bàsicament, se’ns imposa apostar l’última fitxa a una sèrie de mites tergiversant i apropiant-nos pel camí de conceptes emancipatoris com transició ecosocial, sostenibilitat o bioeconomia, un concepte encunyat en altre temps per Nicholas Georgescu-Roegen per manifestar la necessitat d’inserir l’economia dins dels ecosistemes. Aquest terme està sent actualment utilitzat per l’establishment, com la Conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, per justificar la monetarització i la producció de valor a través de l’explotació de la natura per a la seva suposada conservació basant-se en els Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS). Una clara tergiversació del concepte sobre la base d’uns preceptes manifestament obsolets, insuficients, erms i que no s’estan complint.

El mateix passa amb el concepte de decreixement, que acompanya el títol d’aquest full de ruta per determinar quin tipus de transició ecosocial és necessari, possible i desitjable a partir de l’anàlisi general i sectoritzada. I és que, arran de la menció del concepte al Parlament Europeu, l’aprovació del finançament del seu estudi i la irrupció de la ciutadana Leticia en l’assumpte, l’abstracció de la concepció del decreixement cap a l’ecologisme social s’ha tornat parcialment ambigua, per la qual cosa és important treballar per associar-lo amb alternatives autònomes, justes i igualitàries.

És per això que en aquest full de ruta es pretén esbossar una sèrie de línies d’acció d’acord amb els principis de justícia social i ecològica des de l’autogestió i el suport mutu. Es pretén donar resposta a un problema global d’una manera factible (dins els límits planetaris), justa i desitjable (tant emocionalment com racionalment). Per això es trasllada l’acció, en la majoria dels casos a allò micro en “comunalismes” i/o “eco-regions” “autònomes”, “autosuficients” i “autogestionades”, amb les seves diverses idiosincràsies socials, culturals i ecològiques. Però també hi ha actuacions en el pla meso (confederacions en lloc d’estats). Passant economies de mercat a economies amb mercat, de l’Estat/mercat a l’oikonomia/comunalismes.

Per posar en marxa els principis del decreixement i de l’ecologisme social en el metabolisme català caldria articular tres tipus d’estratègies entrellaçades als “moviments socials”: confrontar el poder, articular marcs culturals i construir alternatives.

Amb la voluntat d’erigir una alternativa real i justa al capitalisme i la seva hibris, ens hem reunit un grup divers d’entitats per avançar en l’aterratge de les teories, anàlisis i informes macro sobre decreixement i transició ecosocial per poder, per mitjà de la “autogestió”, prendre decisions cada cop més fonamentades en realitats i possibilitats locals.

Una tasca que caldrà anar completant amb anàlisis i propostes cada cop més concretes, territorialment i sectorialment amb la participació dels actors implicats, pensant i actuant globalment i localment, però sense fer passos enrere, començant per l’acceptació de l’emergència ecològica, de la situació d’excepcionalitat que ens ha tocat viure, que estem en època de triatges i que no hi ha temps ni recursos per a transicions oligopòliques, reformismes, ni per a transicions en dues fases.

No tenim temps, ni coneixem altres alternatives justes, possibles i desitjables que no ens portin al col·lapse catastròfic o a l’ecofeixisme. No podem continuar amb falses alternatives. És per això que animem tota persona i/o col·lectiu a emprendre el camí que aquí s’esbossa juntes, especialment els sindicats com a potents agents de canvi real i no com a instruments de reformisme que els acabarà portant a la irrellevància.

Pel que fa a l’estructura, l’informe comença amb l’anàlisi de l’economia catalana des d’una mirada metabòlica i també sociolaboral. A continuació planteja els límits del sosteniment d’aquest model fruit de la crisi ambiental en les diferents facetes (energètica, material, ecosistèmica i climàtica). La tercera part de l’informe presenta les idees força de les polítiques decreixentistes que articulen la proposta. A partir d’aquestes es desplega un suggeriment de full de ruta per a diversos sectors clau de l’economia productiva catalana: energia, materials i residus, restauració ecosistèmica – silvicultura, alimentació i aigua, indústria, transport, construcció i habitatge, turisme, mineria, i digitalització. La darrera part de l’informe consisteix en un recull de propostes estratègiques per poder implementar les polítiques descrites.

Podeu descarregar l'informe a: https://decreixer.noblogs.org/informe/