Sant Cugat disposa d'un 'innovador' atles interactiu elaborat per l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i la Diputació de Barcelona amb la col·laboració de l'Ajuntament per tenir dades tècniques en matèria de sostenibilitat ambiental. Es tracta d'una eina que mesura, a través de vols d'avions amb sensors d'alta precisió, aspectes com la contaminació lumínica, l'eficiència energètica dels edificis, la quantitat i la salut de la vegetació i el potencial fotovoltaic i termosolar del territori.
L'objectiu d'aquesta eina és facilitar la presa de decisions de les administracions en la planificació urbanística. L'alcaldessa, Carmela Fortuny, ha assenyalat que l'atles 'permet detectar dèficits' i també allò que estan 'fent bé'. Fortuny ha assegurat que la ciutat és 'pionera' i vol 'seguir traient bona nota' en matèria de sostenibilitat.
En el mateix sentit, el director de l'ICGC, Jaume Massó, ha agraït la tasca a l'Ajuntament i ha explicat que aquest tipus d'eines són 'un inici' i que la tecnologia del futur permetrà conèixer més dades i més concretes. També ha destacat que els ajuntaments 'hi han de creure' per poder millorar la gestió del territori.
Què mesura l'atles i com s'han extret les dades
L'atles interactiu està disponible per tothom a través d'Internet i ha de permetre millorar el disseny de nous equipaments, de plans d'actuació en onades de calor, definir qüestions com la ubicació d'il·luminació nocturna, focalitzar els ajuts d'estalvi energètic i les instal·lacions del potencial solar, prioritzar recursos en l'àmbit de la salut i conèixer el compliment de normatives en matèria de sostenibilitat a la ciutat. L'estudi s'ha realitzat amb vols d'avions amb sensors d'alta precisió, el que permet tenir una radiografia d'un ampli territori en poques sessions.
Primeres dades sobre Sant Cugat
Els tècnics de l'ICGC han conclòs, entre d'altres qüestions, que a Sant Cugat la vegetació té un important paper regulador en el comportament tèrmic i que no es registra una situació d'illa de calor; és a dir, un sobreescalfament excessiu a la ciutat. També s'ha pogut determinar que al voltant d'un 30% de les cobertes del municipi són adequades o molt adequades per a col·locar-hi instal·lacions fotovoltaiques i un 40% ho són per a instal·lacions termosolars. A més, s'ha detectat que l'eficiència energètica (menys pèrdues de calor) millora en les naus i edificis més nous, així com un creixement dels LED en el nou urbanisme. Pel que fa a la contaminació lumínica, s'observa que especialment l'enllumenat privat i el dels equipaments esportius produeix màxims, mentre que continuen existint làmpades que contenen mercuri, que actualment està prohibit.
L'eina funciona, de moment, a cinc municipis catalans: Badalona, Esplugues, Sabadell i Berga, a més de Sant Cugat. L'objectiu de l'ICGC és incorporar vuit municipis més en els propers dos anys.
