L’acrònim anglosaxó smog derivat de les paraules smoke -’fum’- i fog -’boira’-, descriu perfectament la forma en què percebem el que avui coneixem com ozó troposfèric. La detecció d’alts nivells d’ozó troposfèric a les ciutats va associat a l’aparició d’altes concentracions de fum fosc que es difumina en ocasions en forma de boira. No obstant això, aquesta boira té unes gravíssimes conseqüències tant per a la salut humana com per als nostres ecosistemes. Les notícies sobre els alts nivells d’ozó es disparen durant els mesos de juliol i agost ja que la calor, i la falta de vent, és un element determinant per a la seva formació.
El ciutadà pot tenir accés a la informació sobre els nivells d’ozó de la seva localitat a través de la Xarxa de Control i Vigilància de la Qualitat de l’Aire de la seva regió. En alguns casos, els ajuntaments recomanen als grups de població més vulnerables, és a dir, als nens, ancians i persones amb afeccions respiratòries, no sortir a l’exterior per evitar l’exposició a aquest contaminant.
En ocasions, aquesta recomanació no és seguida pels afectats, bé sigui per manca d’accés a aquesta informació o per desconeixement dels efectes tan negatius que la seva exposició a aquest contaminant pugui tenir. Per aquest motiu, en ocasions, són els mateixos mitjans de comunicació de masses, els que recomanen amb caràcter general, no sortir a les hores centrals del dia durant els mesos d’estiu.
Però què és l’ozó troposfèric?
L’ozó és una molècula formada per tres àtoms d’oxigen. A temperatura i pressió ambient es troba en forma de gas, com un component més de l’atmosfera. Està present en dos nivells de l’atmosfera: en les proximitats del sòl, a la baixa troposfera (capa que pot arribar fins als 12 km d’altura), i en nivells alts, a l’estratosfera (capa amb gruixos típics entre els 12 i els 50 km).
L’ozó troposfèric és un contaminant secundari que es forma a la troposfera, la capa més baixa de l’atmosfera, procedent de reaccions fotoquímiques provocades pels seus gasos precursors que són principalment el NOX i els compostos orgànics volàtils diferents del metà (CONVOC). A més d’aquests gasos, a nivell continental, l’ozó també apareix per la reacció de dos gasos, el CO i el CH4.
En ser un contaminant secundari, la seva formació a l’atmosfera depèn en gran mesura de la concentració dels seus gasos precursors, però també de les condicions climàtiques i atmosfèriques, de manera que l’ozó apareix sobretot quan es produeixen altes temperatures i en èpoques assolellades. Per aquest motiu, els nivells d’ozó solen ser molt més alts a l’estiu i a les zones més assolellades.
Quina és la població més afectada?
L’ozó troposfèric és un dels contaminants que més preocupa els països de la UE, pels seus efectes nocius per a la salut humana. Nivells alts en les concentracions d’ozó donen lloc a un increment dels ingressos hospitalaris per asma i problemes respiratoris així com per altres infeccions respiratòries. Així mateix, una exposició prolongada a nivells alts d’ozó pot arribar a reduir la capacitat pulmonar i provocar seriosos problemes respiratoris.
Els nens, els ancians i les persones amb problemes respiratoris o malalties del cor són la població més sensible a aquest contaminant, encara que no impedeix que pugui afectar persones sanes que es moguin en un ambient contaminat.
En especial, els nens és la població que es pot veure més perjudicada per aquest contaminant ja que, d’una banda, els seus pulmons es troben en fase de desenvolupament i respiren molt més ràpidament i profundament que els adults. Però a més, com s’ha comentat, els nivells d’ozó són més alts a l’estiu i en èpoques assolellades, en què els pares solem aprofitar perquè els nens juguin i gaudeixin d’aquesta temperatura, deixant-los que passin més temps fora de casa.
Afecta a tots els països per igual?
Tot i que els països més càlids són els que actualment presenten pics màxims més grans, no deixen de veure afectats els països més freds.
En aquells països en què hi ha una sèrie estadística d’emissions d’ozó més llarga i fiable, com passa a Alemanya i el Regne Unit, s’observen dos comportaments.
En primer lloc, en els últims anys s’ha produït un lleuger descens tant en el nombre com en els valors absoluts dels pics de contaminació per ozó. No obstant això, la mitjana anual dels nivells màxims diaris sembla experimentar un lleuger ascens.
En segon lloc, les dades registrades també permeten observar que els nivells d’ozó troposfèric no només són alts en les zones urbanes. Per contra, les dades mostren que en aquelles zones urbanes en què els nivells de NO són alts, el nivell d’ozó és inferior a causa de que el NO elimina l’ozó. Per aquest motiu, és possible que els nivells d’ozó puguin arribar a ser més elevats en les zones rurals en què el NO és molt inferior.
Quins sectors són els responsables de les emissions d’ozó?
A Europa, entre els sectors responsables de les emissions dels principals gasos precursors de l’ozó podem destacar tres: les plantes de generació elèctrica, el sector de transport per carretera i el consum d’energia pel sector domèstic.
En el cas d’Espanya, a més dels sectors esmentats, cal afegir el sector de l’agricultura tant pel consum d’energia derivat de l’ús de tractors i altra maquinària de conreu així com per l’ús d’adobs.
En definitiva, els sectors responsables de les emissions d’ozó estan íntimament lligats al sector de l’energia. El consum d’energia a Espanya, ja sigui per raons de transport, d’origen domèstic, o pel propi sector de transformació de l’energia, és el principal responsable de les emissions dels contaminants precursors de l’ozó troposfèric. I com sabem, també, dels gasos d’efecte hivernacle.
Som capaços de controlar els nivells d’ozó a l'Estat espanyol?
Les estimacions per al 2020 mostren que, donat l’escenari actual de polítiques ambientals als països de la UE-27, no s’assoliran els objectius fixats per als principals gasos precursors de l’ozó troposfèric. Per tant, si Europa vol assolir els objectius i, encara més, si després de la revisió de la seva política ambiental el 2013, aquests límits són encara més exigents, hauran d’implementar noves mesures que contribueixin a la mitigació de la contaminació d’aquests gasos precursors de l’ozó troposfèric.
Entre aquestes mesures ha d’haver la necessitat de seguir apostant per polítiques de millora de l’eficiència energètica, però sense oblidar la importància d’un nou model energètic basat en fonts d’energia menys contaminants, com les energies renovables.
Referències:
European Environment Agency (2010). THE EUROPEAN ENVIRONMENT STATE AND OUTLOOK 2010. AIR POLLUTION. Denmark.
Més informació:
Campanya de vigilància dels nivells d'ozó troposfèric a Catalunya
Articles relacionats:
