Un nou projecte proposa perfilar una xarxa de reserves fluvials per garantir la protecció dels trams de rius de més valor ecològic i socioambiental i la conservació de les espècies que hi viuen.
Els científics encara desconeixen l'extensió real d'aquests deserts a Catalunya i la ubicació exacta
Els boscos submarins d'algues que cobreixen les costes estan desapareixent de tots els mars i oceans temperats del món. Són zones de refugi i font d'aliment per a moltes espècies marines que acaben quedant desertitzades i on, pràcticament, ja no hi pot viure res.
Un dels exemples en què se centra la investigació és la relació de dependència entre plantes i animals frugívors de la qual depèn la regeneració dels boscos: l'augment de la cacera de grans aus frugívores a la Selva Atlàntica brasilera afecta negativament la conservació d'aquest ecosistema tropical.
Publicada la darrera llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN)
Un peix de guitarra, una de les dues famílies de rajos que es va posar a la vora de l'extinció a la llista vermella actualitzada de la UICN. Fotografia: Matt Potenski / IUCN
Des dels cims dels arbres fins a les profunditats dels oceans, la destrucció de la vida salvatge per part de la humanitat continua conduint a moltes espècies cap a l'extinció, segons la darrera "llista vermella" que mostra que un terç de totes les espècies avaluades està amenaçada. La destrucció d’hàbitats i la caça ha portat ara a set primats a disminuir, mentre que la sobrepesca ha empès dues famílies de rajades a una situació límit. La contaminació, les preses i la sobreexplotació d’aigua dolça són responsables de greus disminucions de la vida silvestre dels rius des de Mèxic fins al Japó, mentre que la tala il·legal està devastant els palos de rosa de Madagascar i les malalties estan reduint l'om americà.
La qualitat de les aigües en les capçaleres dels rius del Pirineu estan patint un augment alarmant de l'acidificació natural causa de l'augment de les temperatures i el canvi climàtic, segons un estudi liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L'estudi, que ha comptat amb la col·laboració de la Universitat de Girona i de la Fundació Biodiversitat i del Ministeri per a la Transició Ecològica, adverteix que el procés està en expansió i l'augment de compostos potencialment tòxics en les aigües podria arribar a afectar a la qualitat dels recursos hídrics a les parts mitjanes i baixes de les muntanyes.
Estima reduir en 1.500 tones les emissions de gasos d'efecte hivernacle
Sis mesos després de la implantació del cinquè contenidor, el marró, en la meitat de València, el barri de Sant Marcel·lí lidera esta recollida selectiva d’orgànica, en arribar al 15% del total de residus generats.
Durant els propers mesos, l’Ajuntament de Mollet renovarà els contenidors de recollida selectiva d’envasos, paper i cartró amb càrrega lateral en substitució dels contenidors metàl·lics de carrega superior. Gràcies al compromís ciutadà amb les campanyes de sensibilització, la gestió de residus a Mollet segueix millorant. Així, el 2018, les tones recollides de paper i cartró i envasos es van incrementar un 10% respecte l’any anterior. I en els dos primers trimestres d’aquest 2019 l’increment ha estat de 7%.
L’Ajuntament de Sabadell ha començat una campanya per informar la ciutadania de què cal fer per desfer-se dels objectes voluminosos que té a casa i que ja no vol fer servir. L’administració municipal ha editat 2 mil cartells i fulls de mà i aquesta setmana els ha començat a repartir a la zona sud de Sabadell. Concretament es deixen dins de les porteries dels blocs de pisos dels barris d’Espronceda, Campoamor i la Creu de Barberà. Posteriorment es continuarà amb el repartiment per altres barris, incloent els centres cívics i altres equipaments municipals.
Durant el curs escolar 2018-19, 5.829 alumnes de 98 escoles i centres formatius procedents de 32 municipis de les conques del Besòs i la Tordera han pres part del programa d’educació ambiental “Descobreix el riu”, que organitza el Consorci Besòs-Tordera.
