Aigües de Reus, porta a terme diverses intervencions per perfeccionar el procés de tractament de les aigües de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR), en el marc d’un important esforç inversor per a la millora del sistema de sanejament de la ciutat que s’ha fet els darrers anys. Les actuacions compten amb el finançament de l’Agència Catalana de l’Aigua.
Disposa d'un servei per eliminar plàstics acumulats a espais de l'entorn proper del casc urbà
Alcarràs va refermar a començaments d'any el seu compromís amb la sostenibilitat en activar l’eliminació progressiva de les ampolles i gots de plàstic d’un sol ús als equipaments municipals. A finals de gener, a l’edifici de l’Ajuntament i al Centre Cultural Municipal Lo Casino s’emprava ja un 100% d’ampolles de vidre retornables i de gots de material biodegradable i a la resta d’equipaments municipals el canvi seria complet tan bon punt s’esgotessin les existències d’ampolles i gots de plàstic d’un sol ús.
Quina és la relació de conservació del medi natural amb l’epidèmia actual de la COVID-19?
La conservació del medi natural té una relació molt directa i fonamental amb l’epidèmia actual de la COVID-19 i amb el risc que aquesta situació sigui molt més freqüent en temps venidors. L’ecòleg Carles Castell ens desgrana el perquè.
Un cabirol al bosc de Torrebonica a Terrassa. Foto: Gonzalo Tejerina
Senglars al centre de Barcelona, cabirols a Montcada , guineus enmig d’un camp d’hoquei sobre herba a Terrassa o dofins saltant a la costa d’Arenys. Estan els animals recuperant l'espai? Segur? Per saber-ho Joan Rueda ha consultat un seguit d'experts, alguns neguen la teoria que la fauna estigui recuperant el seu lloc per la falta d’activitat humana i defensen que el que passa és que els animals s’han desestressat gràcies a la desaparició del brogit humà en el seu medi. No obstant, alguns animals, com els ocells rapinyaires en podrien sortir molt beneficiats del nostre silenci. També hi ha un impacte al mar, si aquesta aturada es prolongués almenys dos mesos, seria previsible que els hàbitats comencessin a recuperar-se.
L’investigador del CREAF ha estat escollit membre del grup de treball sobre ecosistemes terrestres i aigües continentals del International Arctic Science Committee IASC. Aquesta entrevista indaga sobre els reptes d’aquest compromís i sobre vulnerabilitat de l’Àrtic al canvi climàtic.
Imatge d'uns horts socials a Cornellà de Llobregat. Font: Xarxasost
L'agricultura urbana pot ser una alternativa viable i fins i tot més productiva que les finques rurals, segons un informe de la FAO, i més encara si es considera el benefici social i de salut que aporta, segons els experts.
La visita d'Èrik Ahlström a Palamós ha coincidit amb l'ajornament del primer Congrés Internacional de Plogging que s'havia de celebrar aquest divendres a Barcelona i que ha caigut arran del coronavirus. Darrere de la organització d'aquest congrés hi ha la iniciativa palamosina "Mou-te pel Mar", que els darrers mesos ha impulsat multitudinàries sortides de plogging a Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Roses i Blanes.
Barcelona reparteix collita dels horts dels terrats municipals
La instal·lació impulsa aquesta acció de solidaritat de quilòmetre zero amb el doble objectiu d’ajudar aquells rubinencs i rubinenques que més ho necessiten durant l’estat d’alarma per coronavirus i d’evitar el malbaratament dels aliments cultivats
Durant l'estat d'alarma, les depuradores tant de l'àrea metropolitana de Barcelona com de la resta del país han rebut un augment de tovalloletes i altres residus d'higiene personal llençats al vàter
A Barcelona, la generació de residus cau a nivells dels anys 80
Foto: Betevé
La generació de residus municipals al conjunt de Catalunya ha caigut a una xifra estimada de 242.000 t, que és un 16,65% més baixa que en un mes normal (282.340 tones). A la regió metropolitana de Barcelona la caiguda de la generació se situa en un 25%.
La conservació del medi natural té una relació molt directa i fonamental amb l’epidèmia actual de la COVID-19 i amb el risc que aquesta situació sigui molt més freqüent en temps venidors. L’ecòleg Carles Castell ens desgrana el perquè.
