Lluís Sala
Darreres aportacions
Com tantes coses a la vida, el progrés, o almenys com l'Home l'ha percebut històricament, també té una naturalesa dual. Té el seu ying i el seu yang, el seu eros i el seu tanathos, o, si ho preferiu així, el seu vessant fascinant i el seu vessant incert. En la societat occidental, el pensament racionalista que a partir de la segona meitat de mil'leni aporten els filòsofs del nord i del centre d'Europa, refrendat pels successius esdeveniments, ens ha fet arribar fins a l'actualitat una idea de progrés científic indissolublement associada a un increment de benestar per al conjunt de la societat. Malgrat l'existència de nuclis reaccionaris davant d'aquest progrés, el progressiu major benestar que aquest progrés ha aportat l'ha situat en una situació d'ampli consens social, que ha estat fonamental per abatre les resistències més enceses.