L’Institut inicia el projecte per a la quantificació del potencial de Catalunya en energia geotèrmica d’origen profund, fet que facilitarà la presa de decisions per a futurs desenvolupaments. Aquest tipus d’energia renovable i contínua serveix, entre d’altres, per a usos industrials, xarxes de calor centralitzades de barri i en generació d’electricitat, però el seu aprofitament a Catalunya és escàs en comparació amb altres països europeus.
Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat de Girona (UdG) lideren el projecte AMiCC (Acidificació de les masses d'aigua d'alta muntanya i la seva relació amb el canvi climàtic, toxicitat i implicacions en la Biodiversitat), l'objectiu del qual és investigar els drenatges àcids naturals enriquits en metalls que estan afectant espais protegits d'alta muntanya al Pirineu. El projecte compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad, del Ministeri per a la Transició Ecològica.
Els efectes negatius de la contaminació lumínica sobre la salut i el medi ambient són incontestables. Però l’excés de llum perjudica també la ciència, especialment l’astronomia. La pèrdua del cel estrellat en les nostres ciutats, lluny de ser considerat com un mal menor, té un preu difícil de quantificar en pèrdua de vocacions científiques, i en pèrdua o malbaratament de patrimoni cultural.
La UAB posa a disposició dels mitjans de comunicació un directori d’expertes i d’experts per tal d’apropar el coneixement de la Universitat a la societat. La guia compta amb una eina de cerca per accedir a la informació del personal docent i investigador que ofereix la seva expertesa.
Les emissions mundials de diòxid de carboni, principal causant del canvi climàtic, van augmentar el 2017 després de tres anys d'estancament. Al ritme actual faran que, el 2100, la temperatura mitjana del planeta hagi augmentat tres graus respecte a l'era preindustrial, amb uns efectes molt greus a tots els nivells. Són dades poc encoratjadores però molt realistes de l'informe sobre diferències d'emissions 2018, elaborat pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient.
Què tenen en comú les profunditats marines, les regions polars, la Lluna i els planetes? Des del punt de l'exploració, molt: tots són ambients extrems i inaccessibles, on l'estudi in situ requereix tecnologies punteres que comparteixen moltes similituds. Però històricament s'han destinat sempre més fons i esforços per descobrir allò que hi ha més enllà de les fronteres físiques del nostre planeta que no al que es troba amagat sota uns oceans que cobreixen fins al 70% de la seva superfície.
El projecte BiSC avaluarà el paper de la placenta front als contaminants de l’aire i el desenvolupament del cervell de nens i nenes abans i després del part. És un dels estudis més complets realitzats fins la data per entendre com afecta la contaminació atmosfèrica a la salut dels bebès i al seu desenvolupament cerebral. Es portarà a terme a la ciutat de Barcelona sota la coordinació de l'ISGlobal, en col·laboració amb el centre BCNatal i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
Human Evolution Beyond Biology and Culture: Evolutionary Social, Environmental and Policy Sciences (Cambridge University Press, octubre 2018) és un nou llibre escrit per Jeroen van den Bergh, professor d'investigació ICREA a l'ICTA-UAB, en què s'ofereix una completa descripció del pensament evolutiu en les ciències socials, ambientals i polítiques, alhora que estableix ponts amb l'àmbit de la biologia.
La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i SIEMENS han signat un acord de col·laboració amb l'objectiu de potenciar activitats d'innovació i recerca en els camps de l'anàlisi de dades i la intel·ligència artificial en el sector energètic. El conveni també vol fomentar la recerca i la col·laboració entre l’empresa i la Universitat en aquests àmbits.
El canvi climàtic i la globalització han afavorit les invasions biològiques, i això té un impacte en la salut i la biodiversitat. Parlem amb Frederic Bartumeus, cocreador de Mosquito Alert, per conèixer millor aquesta plataforma de ciència ciutadana i les claus dels seu èxit i per saber com la participació de tots pot ajudar a prevenir i combatre els problemes derivats de les espècies invasores.
La plataforma de ciència ciutadana Alerta Forestal ha rebut l’avís de l’aparició de les primeres erugues de processionària a Catalunya, que ja han començat a sortir dels ous en les zones de Prepirineu. L’equip científic de la iniciativa, coordinada pel CREAF dins del projecte ‘Boscos Sans per una Societat Saludable’ adverteix que la nova campanya d’Alerta Processionària es preveu tan complicada com l’anterior, sobretot si la tardor es manté càlida com aquests darrers anys.
Ciència
L’Institut inicia el projecte per a la quantificació del potencial de Catalunya en energia geotèrmica d’origen profund, fet que facilitarà la presa de decisions per a futurs desenvolupaments. Aquest tipus d’energia renovable i contínua serveix, entre d’altres, per a usos industrials, xarxes de calor centralitzades de barri i en generació d’electricitat, però el seu aprofitament a Catalunya és escàs en comparació amb altres països europeus.
Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat de Girona (UdG) lideren el projecte AMiCC (Acidificació de les masses d'aigua d'alta muntanya i la seva relació amb el canvi climàtic, toxicitat i implicacions en la Biodiversitat), l'objectiu del qual és investigar els drenatges àcids naturals enriquits en metalls que estan afectant espais protegits d'alta muntanya al Pirineu. El projecte compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad, del Ministeri per a la Transició Ecològica.
