Es considera més naturalista que artista, tot i que l’art –o la il·lustració- naturalista és la seva professió des de fa quasi 20 anys. Amplament conegut al món de l’educació ambiental Toni Llobet ens ha ofert la seva mirada sobre com l’art pot estar al servei de l’alfabetització ambiental, és una mirada irreverent i a l’hora plena de compromís amb el territori i la conservació de la natura.
La nostra resposta a la crisi ambiental requereix una urgent i millor comprensió dels lligams entre la física, la biologia i la cultura. I això vol dir una millor comprensió de l’evolució de la vida i del nostre lloc en ella.
El projecte LIFE Polyfarming és una iniciativa europea que vol implementar el model agroalimentari regeneratiu. Va nàixer al 2016 i està liderada pel CREAF. Des d’aquest centre de recerca s’ha creat un espai agrícola i ramader regeneratiu per demostrar que l’agricultura regenerativa és positiva per l'entorn i els animals i viable econòmicament. Parlem amb Javier Retana, investigador del centre, qui forma part del projecte.
Ens hem quedat sense temps per a propostes davant la crisi climàtica, necessitem passar a l'acció de forma immediata. Lo que passi a aquesta Cimera del Clima de Glasgow (COP26) marcarà el nostre futur. Per Pep Canadell, director del Global Carbon Projet, els compromisos han de fixar-se per al 2030, perquè el 2050 està massa lluny i “la meitat dels polítics que diuen que els van a complir estaran morts”.
Si destruïm l’habitabilitat de la Terra no sembla que Mart resulti un destí operatiu pel comú de la humanitat, més enllà dels quatre milionaris de torn i altres ‘supermascles galàctis’ com l’antropòloga i activista Yayo Herrero va titllar a Musk
UN Habitat, l’agència de les Nacions Unides especialitzada en les ciutats, va fer públic el 30 de març el seu darrer informe relatiu a la pandèmia, la salut i les seves interrelacions amb l’entorn en què vivim Cities and Pandemics: Towards a more just, green and healthy future. L’informe demostra com les ciutats poden reduir l’impacte de futures pandèmies i esdevenir més equitatives, saludables i respectuoses amb el medi ambient. Sostenible ha tingut l’ocasió de parlar amb Eduardo Moreno, director de coneixement i innovació de l'Agència UN-Habitat i un dels coordinadors d'aquest estudi.
Avui sabem que n’hi ha bilions de virus i que exerceixen un rol molt important en els ecosistemes marins, doncs diàriament eliminen entre el 20 i el 40% de les bactèries presents als oceans. Tot apunta, a més, que tenen una funció important en els cicles biogeoquímics de l’oceà: segresten CO2 i intervenen en l’intercanvi de gasos atmosfèrics.
És sens dubte una de les veus més rellevant de la crisi actual. Fernando Valladares, Doctor en Ciències Biològiques per la Universitat Complutense de Madrid, ha passat en unes setmanes a ser la veu més referenciada per fer arribar a la ciutadania, encara en shock per la pandèmia de COVID-19, la importància d ‘aturar la crisi ambiental i restablir l’equilibri de la natura per mantenir la nostra salut. Valladares té un discurs clar sobre la causa primordial d’aquesta crisi sanitaria, que no és una altra que la crisi global, i, sense alarmismes, ens indica que el que cal fer per protegir-nos és “deixar que la natura faci la seva feina”.
Els investigadors destaquen la necessitat que es facin més estudis referents als carrers més contaminats de les grans ciutats
Els arbres urbans, a banda d’aportar-nos múltiples beneficis, també ens permeten lluitar contra la contaminació. Les partícules solen enganxar-se a les fulles, concretament als pèls o tricomes que tenen. Per tant en zones amb alta concentració de contaminants interessarien els arbres perennes pel fet de treballar retirant contaminants tot l’any.
L’evidència disponible indica que la infraestructura verda urbana (els parcs urbans, els arbres dels carrers, les cobertes i els murs verds, etc.) pot contribuir de manera molt modesta a compensar les emissions de carboni, a reduir l’estrès per la calor i a disminuir la contaminació atmosfèrica de la ciutat. Si volem actuar sobre aquests problemes, hem de treballar sobre les fonts de pol·lució, perquè les mesures compensatòries basades en la natura no són, ni de lluny, suficients. Les estratègies d’infraestructura verda urbana tenen un paper complementari, i no alternatiu, a les polítiques de reducció de la contaminació.
Fernando Camacho de Coca és doctor en física i director de l'empresa EOLAB (Earth Observation Laboratory). Vinculat al projecte europeu Copernicus i al Comitè Internacional de Satèl·lits d’Observació de la Terra, la seva veu està avalada per 20 anys monitorant diàriament l’escorça terrestre: temperatura, albedo, humitat, vegetació, incendis…
Ciència
