Ciència

Ciència

Opinió

Les pandèmies són impredictibles però hi ha deu factors que sabem amb tota seguretat que estan vinculats a la seva aparició. Són aquests que descrivim a continuació. Podem tractar de gestionar-los de forma convenient o seguir com fins ara: fent quasi tot el possible per tal que la propera pandèmia esclati com més aviat millor.

Entrevista

La biogeoquímica Rosalind Rickaby estudia les interaccions que es donen a l'oceà entre biologia, geologia i química, així com les adaptacions dels organismes prehistòrics als canvis climàtics del passat. Actualment, un dels seus reptes professionals consisteix a aconseguir incrementar la capacitat de captura de CO2 atmosfèric de l'oceà.

Article

Vols jugar un paper destacat a la nova generació d’especialistes en ecologia? La 2a edició de les Beques d’estiu del CREAF s’adreça a 4 estudiants d’universitat que vulguin desenvolupar el seu Treball Final de Màster amb la supervisió d’un investigadora o investigador del CREAF. Per això, cal haver-se matriculat a l’edició 2022-2023 del Màster en Ecologia Terrestre i Gestió de la Biodiversitat.

Entrevista

Joandomènec Ros ens cita al pati de l’Institut d’Estudis Catalans. És a casa. Impressiona parlar amb aquest home de ciència, tota una institució a Catalunya. No obstant, el seu tarannà sembla senzill i humil, cita en diverses ocasions al seu mestre Ramon Margalef.  Ens diu que aquest llibre és un nou intent de ser escoltat, sobretot pels que tenen capacitat de decisió i no estan actuant. Ecòleg marí, docent i divulgador científic des de fa més de 30 anys, ens convida a assumir a nostra responsabilitat i ser masovers d’aquest món.

El llibre “Cal que siguem masovers del món” ha estat publicat per l’editorial Empúries.

Entrevista

Xavier Soler ha avançat la seva tornada d’un viatge només per atendre’ns. Ens cuida durant tot el procés fins arribar a la seva casa davant del mar a Vilanova i la Geltrú. És molt important per ell arribar a la gent, per això s’explica amb la passió d’aquell que ha passat anys entenent els processos naturals del planeta i el funcionament de l’esser humà i necessita transmetre els seus coneixements abans de marxar. És passió i és deure ètic, ens diu. Veu amb netedat el camí i ens crida a redreçar la ruta amb urgència. Dir la veritat amb vehemència és ja en aquest moment un exercici de tendresa.

Entrevista

Es considera més naturalista que artista, tot i que l’art –o la il·lustració- naturalista és la seva professió des de fa quasi 20 anys. Amplament conegut al món de l’educació ambiental Toni Llobet ens ha ofert la seva mirada sobre com l’art pot estar al servei de l’alfabetització ambiental, és una mirada irreverent i a l’hora plena de compromís amb el territori i la conservació de la natura.

Article

En un món globalitzat l’arribada d’espècies exòtiques provinents de regions allunyades del seu hàbitat és cada cop més freqüent. El problema apareix quan aquestes espècies s’adapten al nou entorn, comencen a reproduir-se i esdevenen invasores. Per analitzar el risc que una planta o animal exòtic es converteixi en invasora i per valorar les actuacions que cal fer un cop ho és, la iniciativa EXOCAT ha publicat dos manuals específics.

Article

L’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat engega una campanya de ciència ciutadana per elaborar l’Atles de Mamífers de Catalunya.

Notícia
L’equip va trobar ous de tauró gat adherits a plàstics, un fet no documentat fins ara. Foto: Arnau Subías

L’equip va trobar ous de tauró gat adherits a plàstics, un fet no documentat fins ara. Foto: Arnau Subías

Un nou estudi liderat per membres de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha revelat que la presència de plàstics al mar podria contribuir a la introducció i transport d’espècies marines no autòctones que s’adhereixen a aquestes partícules d’origen antropogènic. En el marc del treball, publicat a la revista especialitzada Marine Pollution Bulletin, l’equip científic va identificar diverses espècies adherides a una sèrie de residus plàstics, tant flotants com presents a les platges i al fons marí, de la costa catalana.

Notícia
Imatge del bacteri Alteromonas mediterranea ISS312 creixent en un medi amb metilmercuri obtinguda per microscòpia electrònica de transmissió / ICM-CSIC i UAB

Descriure aquesta activitat metabòlica, especialment en aigües profundes de l'oceà, té importants implicacions en el cicle biogeoquímic de l'Hg, ja que aporta informació sobre les raons per les quals s'incrementen els nivells de metilmercuri i, en última instància, pot ajudar a entendre millor les cadenes tròfiques marines i com afecta el mercuri als diferents nivells de la cadena i a la salut humana.

Opinió

La nostra resposta a la crisi ambiental requereix una urgent i millor comprensió dels lligams entre la física, la biologia i la cultura. I això vol dir una millor comprensió de l’evolució de la vida i del nostre lloc en ella.