El projecte LIFE Polyfarming és una iniciativa europea que vol implementar el model agroalimentari regeneratiu. Va nàixer al 2016 i està liderada pel CREAF. Des d’aquest centre de recerca s’ha creat un espai agrícola i ramader regeneratiu per demostrar que l’agricultura regenerativa és positiva per l'entorn i els animals i viable econòmicament. Parlem amb Javier Retana, investigador del centre, qui forma part del projecte.
Què és l’agricultura regenerativa?
L’agricultura no és una tècnica o un conjunt de tècniques sinó un nou model productiu. No es basa a afegir ingredients com pesticides i adobs al sòl, per poder després tenir uns productes. Això fa que els sòls s’acabin convertint en inerts i pobres. El que fa l’agricultura regenerativa és crear un sòl diferent, on la matèria orgànica i la vida tròfica funciona juntament amb les plantes. De manera que al final, el sòl és autosostenible.
Com s’aconsegueix?
Hi ha d’haver les plantes i els animals, tot conjunt.
"El que fa l’agricultura regenerativa és crear un sòl diferent, on hi hagi una matèria orgànica i una vida tròfica que funcioni juntament amb les plantes"
Els excrements dels animals, per exemple, no estan en una granja, sinó que estan directament al terreny. Els ramats també es van movent de parcel·la al camp, i perquè es mantingui la fertilitat del sòl en una horta cal que les restes vegetals no es treguin, sinó que es deixin. També cal que no es llauri el terra, perquè així no es perd l’estructura i moltes altres coses. Amb totes aquestes modificacions, canvies el model de producció, i deixes que els sòls siguin rics i vius.
Els sòls d’ara estan morts? Són inerts?
A veure, estic exagerant.
"Els homes hem anat traient la producció del sòl sense afegir-hi res. Tot això ha fet que s’empobrís i ara, la producció d’aquell sòl depèn directament dels herbicides i adobs que hi tires"
No estan completament morts, però hi ha molt poca vida tròfica. El sistema no pot empitjorar molt, a escala de fertilitat. El que hi havia inicialment era un sol ric, com el dels boscos. Però els homes hem anat traient-hi la producció sense afegir-hi res. Tot això ha fet que s’empobrís i ara, la producció del sòl depèn directament dels herbicides i adobs que hi tires.
Quina diferència hi ha entre l’agricultura regenerativa i l’ecològica?
L’agricultura regenerativa s’assembla a l’ecològica, però va més enllà. L’agricultura ecològica és passiva: no posa determinats productes –com adobs químics o pesticides- però tampoc fa res per millorar el sistema com a tal.
"L’agricultura regenerativa, com diu el seu nom, regenera, recupera el sistema"
En canvi, l’agricultura regenerativa, com diu el seu nom, regenera, recupera el sistema. No només elimina substàncies tòxiques, sinó que s’afegeix matèria orgànica perquè el sòl funcioni per si mateix.
Quins beneficis ambientals aporta, aquest model?
L’acumulació de carboni o de matèria orgànica en el sòl, tant de pastura com d’horta és immens. Això té una conseqüència molt directa en la quantitat de carboni, que es redueix de l’atmosfera. I ajuda a reduir els impactes del canvi climàtic, evidentment.
Però al mateix temps, com que aquest model té menys despeses de petroli i menys despeses per la producció de fertilitzants, també té unes emissions per si mateixes molt més petites que el sistema convencional.
Pel que fa l’agricultura, com que els animals es van movent de parcel·les, aquestes tenen temps de recuperar-se perfectament, és el que es diu un pasturatge intensiu controlat. Aconsegueixes que els animals mengin un bon aliment i deixin fermentacions, per tornar a fertilitzar el sistema, i seguir el recorregut que fan.
També a escala ambiental, com que el sòl té més matèria orgànica i aquesta té més capacitat per captar l’aigua i retenir-la, el sòl té més aigua en els moments complicats. Sobretot al clima mediterrani això és molt important.
I a escala econòmica, té beneficis?
Sí. Actualment, el sistema convencional no és viable. Perquè et surtin a compte els preus dels fertilitzants i de les pesticides, has de tenir una producció molt gran. En canvi, amb aquest sistema, pot funcionar una granja petita. Això permet que gent jove, que no té diners per fer una inversió molt important, hi pugui treballar. I també guanyes en sobirania alimentària, és a dir, tenir la capacitat de controlar què mengem, on ho mengem i com ho mengem. La qualitat dels productes regeneratius encara no s’han estudiat a fons, però les mesures indirectes, que és el que la gent testa, indiquen que són d’una qualitat molt elevada respecte als dels models convencionals.
Des del CREAF vau liderar un projecte LIFE de la Unió Europea, el Polyfarming. Es tracta d’una finca on vau posar en marxa aquestes tècniques regeneratives, en part per demostrar que aquest sistema pot funcionar des del punt de vista social i econòmic.
Sí, la granja estava abandonada quan vam començar el projecte l’any 2016, i ara hi treballen al voltant de 8 o 9 persones. Això fa que es demostri la possibilitat que una experiència real existeix. És una finca pilot que pretén és integrar l’ús forestal, l’ús ramader i l’ús agrícola en una mateixa estructura.
"Hi hem posat en marxa totes aquestes tècniques regeneratives, i a més, també es pot visitar"
Hi hem posat en marxa totes aquestes tècniques regeneratives, i a més, també es pot visitar. Rebem moltes visites de persones, que hi estan interessades i a partir del projecte, poden veure de quina manera adaptar les seves finques o les seves estructures.
I a més, també heu elaborat un manual.
Sí, és gratuït i es pot descarregar de la nostra pàgina web. S’explica en tot detall totes les tècniques i quin és el cost que té cadascuna d’elles. Els interessats poden treure les seves pròpies conclusions sobre el model, sobre si els és viable o no. Moltíssima gent s’ho ha descarregat i sabem que és una eina molt important perquè la gent pugui aplicar el que hem fet, a alguna de les seves finques.
En l’àmbit pràctic, totes aquestes pràctiques estan aplicades al territori? La pagesia ho coneix i ho aplica?
Hi ha llocs a diferents parts d’Espanya, com Extremadura i el País Basc, que algun ramader o agricultor ho ha aplicat, i ha tingut uns resultats molt espectaculars, però s’ha quedat aquí. Cal una consciència més àmplia, que la gent s’ho acabi de creure i vegi que això és un model viable.
"El model convencional no pot continuar, amb el preu del petroli que creixerà serà insostenible. L’agricultura regenerativa és l’única alternativa"
Nosaltres som un parc de recerca, que evidentment, podem ajudar més enllà del que és la recerca, en el que serien les polítiques, explicant-li a la gent que aquesta alternativa, és la millor. De fet, no pensem que és la millor, pensem que és l’única alternativa possible. Perquè el model convencional no pot continuar, amb el preu del petroli que creixerà serà insostenible. L’agricultura regenerativa és l’única alternativa.
Per què no s’està canviant de model?
El primer motiu és perquè la gent no el coneix. Hem vist com s’ha avançat molt en els últims dos anys. Quan nosaltres vam començar el projecte molt poca gent parlava d’agricultura regenerativa i en els últims dos anys, ha sigut una bogeria. De gent que ha vingut a veure el projecte, de gent que ens ha trucat... una bogeria absoluta. Però encara queda molta feina per fer.
Un altre aspecte és que els governs tenen una inèrcia molt gran en fer el que ja s’està fent. Canviar un model de producció és un canvi molt important, que no es fa amb una generació. Per la gent que ha conreat tota la vida de la mateixa manera, és difícil canviar. Costa molt fer entendre que aquest no és el model. Potser la gent més jove ho acabarà entenent... però molta gent no.
Fa falta voluntat política?
Sí... Nosaltres hem demostrat que és un model viable, però també necessitem que les administracions apostin per això. Darrere qualsevol model agrari, hi ha un cost per començar el projecte.
"Nosaltres hem demostrat que és un model viable, però també necessitem que les administracions apostin per això"
Si no hi ha ajuda de les administracions és molt difícil que pugui funcionar, sobretot els primers mesos i els primers anys. Cal realment un suport institucional. No crec que es faci per falta de voluntat, sinó per falta de coneixement. El dia a dia se’ns menja a tots, i als polítics també.
