Els coralls són substituïts de forma natural per altres espècies com les gorgònies, menys eficients com a embornals del CO2
Les gorgònies estan substituint als coralls escleractinis que estan desapareixent dels ecosistemes marins com a conseqüència de l'impacte humà i del canvi climàtic global. Així es desprèn d'un article publicat per l'investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Sergio Rossi que analitza per què les gorgònies (o octocoralls) estan resultant una de les espècies "vencedores" en aquest procés de transició provocat per la vertiginosa mort o deteriorament dels corals en els fons marins i els esculls.
Algunes mesures de polítiques de transport urbà clau poden produir nombrosos impactes positius sobre la salut dels ciutadans, mentre que unes altres implicarien poques millores o fins i tot cap. Aquesta és una de les conclusions d'un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), i l’Institute for Transport Studies de Leeds. La recerca va analitzar els beneficis potencials per a la salut humana d'un total de 64 mesures que les ciutats acostumen a considerar a les seves planificacions de transports.
La màxima distinció existent en el camp de l'epidemiologia ambiental reconeix la labor de l'investigador en favor de ciutats més saludables
La Societat Internacional per a l'Epidemiologia Ambiental (ISEE) ha atorgat la seva major distinció, el premi John Goldsmith, a Mark J. Nieuwenhuijsen, investigador de l'Institut de Salut Global de Barcelona. Nieuwenhuijsen és reconegut a nivell mundial pel seu treball en favor d'un model de ciutats més saludables, allunyat de l'actual, que situa al vehicle privat contaminant al centre.
GBIF Espanya i el Real Jardín Botánico de Madrid, el CREAF i l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona, llancen el projecte LiquenCity
A l’inici de la revolució industrial s’usaven canaris a les mines per detectar fuites de gas invisibles. Avui en dia, la contaminació de l’aire que respirem també és un problema invisible, però els científics utilitzen altres éssers vius per detectar-la: els líquens. Per això, GBIF Espanya i el Real Jardín Botánico (RJB-CSIC) de Madrid, el CREAF i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona, llancen el projecte LiquenCity.
És sabut que el contacte amb l’espai verd té efectes beneficiosos per la salut. Ara un nou estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) suggereix que també podria exercir un paper positiu contra el declivi cognitiu en persones grans. En concret, la recerca publicada a Environmental Health Perspectives, mostra que la pèrdua en les funcions cognitives esperada com a part del procés d’envelliment és més lenta en persones que viuen a veïnats més verds.
La Diputació de Barcelona impulsa els Atles de sostenibilitat urbana a la demarcació
Poder posar en marxa polítiques acurades i precises a partir de mapes amb dades sobre diversos paràmetres ambientals molt detallats. Aquest és l'objectiu dels atles de sostenibilitat urbana, una experiència pionera a tot l'Estat. La Diputació de Barcelona ha presentat els atles ambientals de Berga, Esplugues de Llobregat, Sabadell i Sant Cugat del Vallès.
L’equip d’estudiants del Grau Superior d’Automoció de l’Institut Palau Ausit de Ripollet va guanyar la cinquena edició de l’Electrocat de Santa Perpètua, amb un prototip elèctric construït pels alumnes i que va superar diferents proves al circuit urbà de davant l’edifici del Centre de Recursos del Vehicle Elèctric (CREVE). A més, es va inaugurar una estació amb punts de recàrrega elèctrics i es va anunciar un conveni de l’Ajuntament amb la cooperativa Som Mobilitat.
El bosc de ribera s'ha degradat al llarg de la història i es considera una zona d'especial protecció per la Unió Europea. Catalunya rebrà una subvenció de 2,5 milions d'euros de la Unió Europea per protegir els seus boscos de vernedes. En concret, el projecte Life Alnus actuarà a les conques de l’Alt Ter -Osona i Garrotxa-, del Besòs –Vallès Oriental-, i Alt Segre –Cerdanya-.
El centre de recerca Motion Control and Industrial Applications (MCIA) de la UPC al Campus de Terrassa, juntament amb el Centre Tècnic de SEAT i Mavilor, ha desenvolupat una cadena de tracció amb motors que es mouen gràcies a la combinació de les forces magnètiques que generen imants permanents i que permetrà fabricar vehicles elèctrics més econòmics, robustos i eficients. L'elevat potencial d'aquesta tecnologia representa un important avenç cap a la fabricació a gran escala de vehicles elèctrics interurbans.
Ciència
Les gorgònies estan substituint als coralls escleractinis que estan desapareixent dels ecosistemes marins com a conseqüència de l'impacte humà i del canvi climàtic global. Així es desprèn d'un article publicat per l'investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Sergio Rossi que analitza per què les gorgònies (o octocoralls) estan resultant una de les espècies "vencedores" en aquest procés de transició provocat per la vertiginosa mort o deteriorament dels corals en els fons marins i els esculls.
A l’inici de la revolució industrial s’usaven canaris a les mines per detectar fuites de gas invisibles. Avui en dia, la contaminació de l’aire que respirem també és un problema invisible, però els científics utilitzen altres éssers vius per detectar-la: els líquens. Per això, 
