Des del Barcelona Lab for Urban Environmental Justice and Sustainability (BCNUEJ) ja fa anys que estudien els impactes que tenen les àrees verdes i les Solucions basades en la Natura (SbN) per a resoldre els reptes de les ciutats. Es tracta d’un laboratori fundat per l’ICTA de la UAB i l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, que més enllà dels beneficis que tenen aquests espais en les ciutats, posa el focus en els fenòmens que poden desencadenar, com les desigualtats socials o la gentrificació verda; i com aquests factors determinen les possibilitats de governança d’aquests espais. La Filka Sekulova n’és investigadora, amb una llarga experiència en l’estudi de la natura urbana des dels camps de la psicologia, l’economia i la justícia ambiental.
Adrià Arenas ha treballat com a llibreter i, entre les seves aficions, destaca planejar rutes amb bicicleta arreu del territori. Actualment es dedica a la recerca de ciutats més sostenibles i creu fermament en la bicicleta com l’eix vertebrador de tots els canvis que avui necessiten els espais urbans. En aquesta conversa amb Sostenible explica els punts més importants de l’estudi Análisis de uso de los carriles bici de Barcelona, recuento según perfiles del qual n’és coautor.
Els diversos estudis que hem anat publicant des de fa més d’una dècada ens han permès estimar la magnitud de l’impacte de la contaminació atmosfèrica sobre la salut: a Barcelona es produeixen cada any més de 500 morts prematures, més de 2.000 casos de malaltia severa i més de 1.000 casos d’asma infantil. No es tracta d’una simple millora: es tracta d’una emergència de salut humana.
L'Ajuntament les ha previst entre el 23 de març al 7 de maig
Avançar cap a una ciutat més saludable. Aquest és l'objectiu de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès a l'hora d'organitzar les jornades Biodiversitat i Ciutat Saludable, que reflexionaran sobre la importància d’impulsar accions que afavoreixin la biodiversitat o la renaturalització de les ciutats.
L'accés a l'energia sostenible, a través de serveis d'energia nets, assequibles, fiables i moderns facilita tenir llars i vides saludables. L'equitat en salut implica l'accés universal als serveis energètics.
Hi ha persones que poden veure un camí quan encara és fosc per tothom, i són capaces de moure terra i cel per seguir-lo. Són els pioners. En el camp del malbaratament alimentari, aquesta persona ha estat Paco Muñoz.
Aquesta reflexió de Míriam González Domínguez retrata una persona compromesa i entusiasta que ens va despertar a la rellevància d’aquest problema socioambiental i va semblar consciència per posar-hi fre. Les llavors que va plantar encara floreixen.
Ada Parellada va créixer a la cuina de "La Fonda Europa" i porta als gens l'estima pels aliments i la gastronomia. Ara, més enllà de la seva excel·lència com a cuinera i directora del Semproniana, Parellada és reconeguda per la seva implicació en l'aprofitament alimentari i el canvi cultural cap a la recuperació del valor dels aliments. En aquesta entrevista aprofundeix en les arrels socioculturals del malbaratament, com es viu al seu sector i quines són les estratègies que es poden posar en marxa per redreçar aquest problema socioambiental.
Georgina Cepas és enginyera química i postgraduada en Enginyeria Ambiental. Compta amb 19 any d’experiència en gestió mediambiental, la major part dels quals com a cap de Medi Ambient a Mercabarna, on hi treballa des del 2008. En aquesta entrevista ens explica les accions que ha dut a terme el mercat central de Barcelona, un dels més grans d’Europa, per aconseguir un millor aprofitament dels aliments i reduir el malbaratament al mínim, i ens desvela l'última iniciativa: El Foodback!
El Recooperem és una iniciativa de prevenció del malbaratament alimentari i de reducció de residus, amb l'objectiu de donar una oportunitat als aliments, especialment a tots aquells aliments cuinats que són saludables i que són de qualitat. Al mateix temps, és una iniciativa d'acció social i de cohesió social ja que busca redistribuir i reintroduir nous aliments per a que es consumeixin entre la ciutadania, especialment entre aquelles persones que es troben en situacions de vulnerabilitat social i econòmica.
Estem construint el que moltes entenem ja per aquella idea que sona entre els moviments climàtics, socials i feministes: les transicions ecosocials i ecofeministes front als col·lapses d’avui. Les nostres transicions, davant les transicions del rentat d’imatge verd, lila i digital.
La Fundació Triptolemos ha publicat l’Informe sobre el impacto del Pacto Verde Europeo desde un enfoque de sistema alimentario global sostenible. Aquest document, en la redacció del qual han participat 30 experts de 26 universitats i del CSIC, analitza l'impacte del Pacte Verd Europeu en la producció alimentària i en la ciutadania. Sostenible ha conversat amb Yvonne Colomer, directora executiva de la Fundació Triptolemos i gran coneixedora del sector alimentari en relació amb la sostenibilitat, i amb Robert Savé, que és investigador emèrit de l’IRTA, professor d’ecologia a la UAB, i un dels experts participants en la redacció del document.
Salut
L'accés a l'energia sostenible, a través de serveis d'energia nets, assequibles, fiables i moderns facilita tenir llars i vides saludables. L'equitat en salut implica l'accés universal als serveis energètics.
