Consisteix a introduir a l’App o al web www.atmoos.com els desplaçaments d’anada i tornada a l’escola, dades que permetran a l’Ajuntament prendre millors decisions sobre la mobilitat. L’alumnat i les famílies podran participar activament informant sobre punts del recorregut que considerin conflictius o que necessitin millores.
Si s’incrementés l’exposició als espais verds fins a nivells de NDVI equivalents a que cada ciutat tingués el 25% de la seva àrea coberta per espai verd en 1.027 ciutats europees, incloent Barcelona, Londres o Viena, s’evitarien 42.968 morts anualment.
Carles Castell és responsable de seguiment de programes i accions ambientals a Àrea d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona. Doctor en Ecologia i investigador del CREAF durant anys, s’ha especialitzat en la conservació dels espais naturals. A través del Pacte d'Alcaldies pel Clima i l'Energia, coordina accions de mitigació i adaptació al canvi climàtic en els municipis. En el marc de les estratègies d’adaptació, un dels eixos que aborda és el de les Solucions basades en la Natura (SbN), com una eina que permet recuperar espais degradats i fomentar el contacte de les persones amb el verd urbà; accions amb un gran impacte positiu sobre el territori i la qualitat de vida de les persones.
Can Cabanyes és un espai natural de 8 hectàrees situat al sud de Granollers, a tocar del riu Congost. Aquest indret ha passat de ser un solar de pins pinyoners al costat d’un antic dipòsit de residus de runa i deixalles a un espai de gran importància biològica, inclòs com a part del riu Congost al a Xarxa Natura 2000. Els aiguamolls han esdevingut una parada obligatòria en l’educació ambiental de la ciutat i voltants, i rep la visita diària de fins a 400 persones. Xavier Romero és Tècnic de Medi Ambient i Medi Natural de l’Ajuntament de Granollers, i el gestor principal del projecte.
A la perifèria de Mollet del Vallès s’hi troben el parc dels Pinetons i l’espai rural dels Gallecs, dues àrees periurbanes connectades per un camí rural que conformen una matriu paisatgística diversa. Amb l’objectiu de recuperar els valors agraris que tradicionalment han cobert el paisatge, aquest espai ha esdevingut el pulmó verd de Mollet, l’hàbitat d’una gran biodiversitat, 203 espècies d'animals i vegetals, i un punt de referència per a l’educació ambiental de la ciutat. Parlem amb Raul Broto, regidor de Justícia ambiental, transició energètica i ecologisme de Mollet, que actualment està a càrrec del projecte.
La Lídia Blanch és dinamitzadora de l’Hort al terrat que hi ha a l’Espai Jove La Fontana, a Gràcia. Aquesta iniciativa, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona mitjançant l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, promou la creació i el manteniment d’horts urbans en espais en desús d’equipaments socials per part de persones amb trastorn mental. El manteniment d’aquest hort aporta múltiples beneficis pels participants i els organitzadors del projecte, i representa una oportunitat per dur a terme una tasca comunitària i trencar l’estigma associat al trastorn mental.
Des del Barcelona Lab for Urban Environmental Justice and Sustainability (BCNUEJ) ja fa anys que estudien els impactes que tenen les àrees verdes i les Solucions basades en la Natura (SbN) per a resoldre els reptes de les ciutats. Es tracta d’un laboratori fundat per l’ICTA de la UAB i l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, que més enllà dels beneficis que tenen aquests espais en les ciutats, posa el focus en els fenòmens que poden desencadenar, com les desigualtats socials o la gentrificació verda; i com aquests factors determinen les possibilitats de governança d’aquests espais. La Filka Sekulova n’és investigadora, amb una llarga experiència en l’estudi de la natura urbana des dels camps de la psicologia, l’economia i la justícia ambiental.
Els propers mesos s’implantaran un seguit d’iniciatives per ajudar a disminuir els nivells de soroll a la ciutat com, per exemple, una nova eina per delimitar les zones més tensionades acústicament en horari nocturn. El soroll és el segon factor ambiental amb més impacte en la salut de la població, just per darrere de la contaminació de l’aire. A causa de l’exposició continuada al soroll del trànsit més de 210.000 persones pateixen una afectació emocional, psicològica o social greu i més de 60.000 persones tenen un trastorn greu del son.
El tribunal va anul·lar l'ordenança municipal que regula la ZBE per "falta d'informes determinants i per ser excessiu en l'àmbit geogràfic d'aplicació i en el tipus de vehicles exclosos".
Salvador Rueda assegura que s'estalviarien 1.700 milions d'euros anuals en despesa sanitària i critica que el model municipal no són superilles, sinó eixos verds.
Ja està en funcionament l’aparcament de bicicletes públic i gratuït que es troba a la plaça de l’Estació. Aquest aparcament és accessible les 24 hores i tots els dies de l’any.
L'Àrea Metropolitana de Barcelona inicia el tràmit per recórrer la sentència al Tribunal Suprem i protegir la creació, aplicació i vigència de la ZBE Rondes BCN
Salut
