Un estudi revela un major risc de depressió en nuclis de densitat mitjana que alta a Dinamarca.
Foto: Copenague. Dinamarca. Font Getety Imatges.
Centenars d'estudis científics han confirmat repetidament que les persones que viuen a les ciutats tenen una major probabilitat de patir depressió en comparació amb aquelles que resideixen en zones rurals, que sovint s'associen amb tranquil·litat i benestar emocional. Però, per què hi ha més depressió a les metròpolis que al món rural?
L'estil de vida urbà té un ritme accelerat, i malgrat que l'enorme població molts habitants se senten sols i aïllats. La manca d'espais verds, l'exposició a la contaminació ambiental i el soroll constant són també factors que tenen un impacte en la salut mental dels habitants. Els experts continuen investigant noves variables que puguin influenciar el risc de depressió a les ciutats, més enllà de la densitat de la població i l'extensió de la ciutat, ja que diversos estudis han proporcionat resultats contradictoris. Per exemple, un estudi realitzat als Estats Units va revelar una menor presència de casos de depressió en ciutats amb major nombre de població. Tanmateix, altres estudis sobre la població dels països nòrdics mostren percentatges més alts d'hospitalització per depressió en barris densament poblats i un risc més elevat entre aquells nascuts a la capital en comparació amb regions poc poblades. Aquestes discrepàncies destaquen la complexitat del tema i la necessitat de continuar estudiant altres factors que puguin dibuixar una visió més detallada de la salut mental de la població urbana.
Ara, un grup de nou experts ha anat més enllà per investigar les raons darrere d'aquest fenomen en un estudi titulat "Major risc de depressió en els nuclis urbans de densitat mitjà que en els d'alta densitat a Dinamarca", publicat a la revista científica Science Advances.
El grup d'investigadors, format per cinc homes i quatre dones amb especialitzacions diverses, com ara geografia, gestió de dades, medi ambient urbà, comportament humà en entorns urbans, trastorns psicològics i psiquiàtrics, agricultura i abandonament rural, han utilitzat imatges de satèl·lit i tècniques d'aprenentatge automàtic per analitzar la relació entre la forma tridimensional (3D) de les ciutats (l'alçada i la densitat dels edificis) i els trastorns depressius.
Les dades relacionades amb la densitat de construcció han estat categoritzades en tres nivells: baixa, mitjana i alta. A més, s'ha considerat l'alçada dels edificis com una variable dicotòmica, classificant-la en dos grups: baixa altura, per als edificis que tenen menys de 10 metres d'alçada, i alta altura, per als edificis que superen aquesta mesura (Figura 1). A través d'aquesta metodologia de classificació, es busca analitzar l'impacte de la densitat i l'alçada dels edificis en la salut mental i el risc de trastorns depressius en àrees urbanes.
Il·lustració esquemàtica de la classificació (A) i exemples empírics de la mateixa classificació del paisatge danès (B). Font: Science Advances
Els resultats d'aquest estudi, que abasta un període de temps de trenta-un anys (1978-2018), han revelat diversos factors significatius. Primer, s'observa que la densitat de construcció té un impacte més elevat en el risc de trastorns depressius que l'alçada dels edificis. Es conclou que les àrees amb una densitat de construcció mitjana presenten un risc més alt de depressió en comparació amb les zones d'alta o baixa densitat, independentment de factors socioeconòmics individuals.
D'altra banda, s'ha descobert un patró geogràfic recurrent. Els llocs amb un risc més alt de depressió es localitzen als suburbis de les ciutats i pobles, mentre que les zones rurals i les àrees urbanes amb espais oberts, com ara parcs i rius, presenten un risc més baix.
Segons l'ONU, el 2050 la població mundial creixerà d’un 55% a un 68%, és a dir es podrien afegir uns 2,5 bilions de persones a les àrees urbanes, el 90% d'aquestes a l'Àsia i l'Àfrica. La informació presentada per aquest estudi atorga dades molt valuoses pels urbanistes i responsables de la presa de decisions i donen instruccions sobre el model de futur necessari a les ciutats. Segons els investigadors, la planificació urbana ha de tenir en compte els espais oberts, la diversitat ambiental en la planificació urbana així com l'accés a infraestructures i serveis socials per tal de crear entorns que afavoreixin la salut mental dels seus habitants.
Malgrat els prometedors resultats, els autors de l'estudi admeten les limitacions de la investigació, ja que no es pot establir una relació causal directa entre la forma urbana i els trastorns depressius, i afirmen que els resultats només són aplicables a Dinamarca, un país amb un context socioeconòmic específic. No obstant això, els investigadors subratllen la importància de realitzar estudis futurs que combinin dades com les que han emprat per aprofundir sobre la gravetat i la repercussió de les malalties mentals i continuar descobrint com la forma urbana i la configuració tridimensional de les ciutats afecta a la salut mental.
L'estudi ha estat realitzat per Tzu-Hsin Karen Chen, Henriette Thisted Horsdal, Karl Samuelsson, Ane Marie Closter, Megan Davies, Stephan Barthel, Carsten Bøcker Pedersen, Alexander V. Prishchepov i Clive E. Sabel.
