L’aire que respirem té efectes perjudicials greus en la salut de les persones.
Segons l’OMS la contaminació de l’aire s’associaria a 6,7 milions de morts prematures cada any al planeta, posicionant-se com el segon factor de risc de les malalties no transmissibles. A més, la mala qualitat de l’aire es vincula a un augment de la morbimortalitat per malalties cardiovasculars, malalties respiratòries i càncer de pulmó, entre d’altres; i té un efecte en la salut similar al del tabac.
Dos dels contaminants d’aquesta greu problemàtica són el diòxid de nitrogen (NO2) i les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10). Aquests dos contaminants es generen principalment en processos de combustió provinents de la indústria i del trànsit, especialment del trànsit rodat. La normativa actual (1), que situa el màxim de mitjana anual als 40μg/m3 pels dos contaminants, dista molt dels valors recomanats per l’OMS: la mitjana anual no hauria de superar els 10μg/m3 en NO2 i els 15μg/m3 en PM10.
Amb l’objectiu de millorar la salut pública i el medi ambient i la voluntat d’assolir la fita “contaminació zero” per al 2050, s’ha publicat una nova Directiva europea (2) que estableix nous límits dels contaminants de l’aire i que entrarà en vigor al 2030. El valor màxim de la mitjana anual passarà de 40μg/m3 a 20μg/m3; un valor que ens apropa a un futur més net, però que encara s’allunya dels estàndards dictats per l’OMS.
Si parlem de dades a la demarcació de Barcelona, hi ha marge per a la millora de la situació. Si bé la mitjana anual d’aquests dos contaminants ha disminuït en els últims 10 anys, el 2023 el 88% de les estacions (3) van superar el límit de 10μg/m3 de NO2 que marca l’OMS. En el cas del contaminant PM10, només un 2% de les estacions complirien el valor màxim de 15μg/m3 de PM10 que indica l’OMS.
Quant a les mitjanes anuals màximes registrades durant el 2023, en el cas de NO2 el valor va ser 3,5 vegades superior (35μg/m3) al que estableix l’OMS; mentre que per PM10, va ser de 30μg/m3, dues vegades superior al valor de referència. Aquestes dades demostren que és necessari impulsar polítiques per millorar la qualitat de l’aire que respirem. I més quan les dades indiquen que el 50% de les estacions durant el 2023 van superar el valor límit de NO2 que s’especifica en la nova Directiva europea i pel contaminant PM10 el 71% de les estacions no complirien amb la nova legislació.
Millorar la qualitat de l’aire és un dels grans reptes a nivell local. El contaminant NO2 està directament relacionat amb el trànsit rodat, i els ajuntaments són competents en aquesta matèria i poden emprendre accions per reduir la seva concentració. Canviar el model de mobilitat urbana reduint els vehicles privats, millorant el transport públic o implementant peatges urbans són algunes de les accions per reduir les emissions dels vehicles. També es pot actuar sobre la planificació urbana mitjançant la pacificació de carrers, ampliant els carrils bici, augmentant els espais verds o promocionant camins escolars. Totes aquestes accions tenen un objectiu comú: millorar la qualitat de l’aire que respirem, millorar la salut de les persones, complir amb la normativa, apropar-nos a les recomanacions de l’OMS i assolir les fites establertes com la de “contaminació zero” al 2050.
Podeu consultar dades sobre qualitat de l’aire a la demarcació de Barcelona en l’últim Informe d’Indicadors de Salut publicat.
Infografia La qualitat de l'aire a la demarcació de Barcelona. Dades 2023
Notes
1 Directiva 2008/50/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 21 de mayo de 2008, relativa a la calidad del aire ambiente y a una atmósfera más limpia en Europa.
Real Decreto 102/2011, de 28 de enero, relativo a la mejora de la calidad del aire.
2 Directiva 2024/2881 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 23 de octubre de 2024 sobre la calidad del aire ambiente y a una atmósfera más limpia en Europa.
3 Estacions fixes del Servei de Vigilància i Control de l’Aire de la Generalitat de Catalunya.
