Tenim la possibilitat de mirar-nos les ciutats com sistemes complexos en constant evolució i explorar noves maneres de viure i de gestionar l’entorn per construir el millor dels hàbitats humans amb el mínim impacte. Com seran les ciutats que mantinguin la integritat ecològica i produeixin benestar humà? Com les podem dissenyar i fer realitat?
La política agrària de la Unió Europea, la famosa PAC, llença per la borda segles de paisatge agropecuari mediterrani condemnant camps d’oliveres centenàries a la desaparició com qui canvia els mobles de lloc... A l’extrem oposat, un petit aiguamoll fàcilment traslladable ‑o simplement prescindible‑ pot convertir-se en l’obstacle més gran per a la convenient ampliació d’un aeroport, posem per cas.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) té previst destinar més de sis milions d’euros per a restaurar la vegetació de ribera i la morfologia de rius i rieres, així com millorar la connectivitat fluvial i la mobilitat dels peixos en els rius catalans.
El Col·legi Oficial d’Ambientòlegs de Catalunya(COAMB) ha posat en marxa un nou projecte per posar en valor el coneixement que es genera en el camp del medi ambient a Catalunya: l’Observatori Ambiental. L’objectiu de l’Observatori és posar a l’abast de la ciutadania, el teixit empresarial i les administracions el coneixement que es genera en el sector ambiental, sempre amb solvència i robustesa científica.
És temptador carregar contra les xarxes socials i l’impacte local de la geolocalització pel risc que siguin unes poques corporacions les que acabin monopolitzant sense regulació el seu poder transformador. Però segurament seriem injustos si no admetem que el poder transformador prové de l’ús.
Terra
