Llicenciada en Biologia per la Universitat de Granada i Màster en Gestió Marina per la Universitat de Dalhousie, Alba García és la responsable de la Campanya de Plàstics en Greenpeace Espanya. Al davant té un repte gran, però també una cojuntura favorable, ja que per primera vegada la ciutadania ha començat a percebre les dimensions de la problemàtica dels plàstics, i com realment afecta la seva salut i la del planeta. Però tot i l'impacte d'aquesta problemàtica, no sempre tenim els conceptes clars, ni estem encertats en les solucions. Alba ens ajuda a clarificar i afinar el repte i les solucions.
Per què es parla tant d'aquesta problemàtica ara?
Tot i que fa temps que sabem de la contaminació per plàstics (concretament des de 2013 i fins i tot abans) no ha estat fins ara que l'alarma ha arribat a tots els agents implicats. El que passa és que es tracta d'un problema molt visual i, per tant, que molta gent entén. La sobrepesca i el canvi climàtic són, per exemple, problemàtiques menys 'visuals'. Però els plàstics, com els veiem per tot arreu, comencen a preocupar a més persones, sobretot aquelles que gaudeixen més de l'entorn. La gent entén que això és un problema perquè a la fi aquestes escombraries està on no han d'estar. I com triguen tant a desaparèixer i nosaltres cada vegada els generem més, cada vegada es veuen més.
Van ser les illes de plàstic del Pacífic un punt d'inflexió en la problemàtica del plàstic?
Les illes de plàstic com a concepte van cridar l'atenció. Nosaltres vam explicar que no es tracta d’illes sobre les quals es pugui caminar, sinó que són més com una 'sopa'. Tot i que les denominades illes de plàstic posen el focus en el llunyà Pacífic Nord, el problema ha anat arribant al dia a dia de les persones. A més, cada vegada consumim més plàstic i cada vegada estarà més present en el nostre entorn; de manera que la predisposició a entendre i solucionar el problema cada vegada és més gran.
"El problema principal és la quantitat de residus a la qual ens enfrontem. Per això, ens hem de centrar en l'arrel de el problema, la seva producció, i no en la seva gestió final, el reciclatge, els abocadors, o les incineradores"
Si cada vegada tenim sistemes de reciclatge més eficients i se suposa reciclem més, per què cada vegada hi ha més plàstic per tot arreu?
D'una banda, la ciutadania moltes vegades pensa que es deu a que la gent ho tira on no correspon, o que aquests residus no es gestionen correctament un cop els vam separar. No obstant això, aquests residus poden arribar al medi ambient de moltes maneres, des del nostre sistema de clavegueram i fins i tot a causa d’esdeveniments meteorològics. El problema principal és la quantitat de residus a la qual ens enfrontem. Per això, ens hem de centrar en l'arrel de el problema, la seva producció, i no en la seva gestió final, el reciclatge, els abocadors, o les incineradores.
La nostra posició pel que fa al reciclatge és que no es tracta de la solució. A Espanya, segons la nostra anàlisi només es recicla el 25% del que es consumeix. Els estudis a nivell mundial diuen que només s'ha reciclat el 9% de tot el plàstic que s'ha produït fins avui, només el 9%. La resta o s'ha incinerat, o ha acabat en un abocador o en el medi.
No oblidem que les 'R' de reduir i reutilitzar són les grans oblidades. El reciclatge era la tercera 'R'. Les empreses que volen vendre els seus productes paguen una taxa per contribuir al sistema de reciclatge encara que els seus envasos no siguin 100% reciclables: per exemple, el tetrabric. Té el símbol de reciclatge però el plàstic d'aquest envàs sempre s'incinera. El sistema de reciclatge ha quedat antiquat. Potser valdria la pena insistir en missatges sobre reducció i prevenció i no únicament de reciclatge. A més el sistema de reciclatge s'encarrega d'envasos d'ús domèstic: i la resta de productes de plàstic?
Nosaltres vam demanar que se segueixi separant els residus en els seus corresponents contenidors però per afrontar aquesta crisi necessitem canviar el focus a reduir i reutilitzar. El problema ara és que algunes empreses estan canviant el material però no estan canviant l'ús (concretament, el 'un sol ús'). La solució són productes i envasos reutilitzables.
Com arriba tant plàstic a la mar? D'on prové tot aquest plàstic?
Concretament, la presència de plàstic al mar, que últimament és on s'està focalitzant el problema, pot provenir de:
- L'acumulació de plàstics en el medi que per motiu d'una riuada o inundació acaben al mar o acumulats en desembocadures com és el cas de Guardamar de Segura a Alacant, a la desembocadura del riu Segura: en riuades i crescudes del riu s'emporta residus que hi ha a les comunitats veïnes. Les riuades es poden portar fins i tot contenidors sencers; residus que no arriben a un sistema de reciclatge controlat. Les imatges semblen d'un país en desenvolupament però, no, es tracta d'Alacant.
- El clavegueram que els rep del medi urbà.
- Els microplàstics de productes de cosmètica i les microfibres de la nostra roba després dels processos de centrifugació, que encara que no es vegin també es troben a l'aigua marina.
El més greu és que no hi ha mecanismes que retinguin tots aquests residus plàstics de forma efectiva, per la qual cosa necessitem reduir-los des de la seva producció.
Desembocadura del Guardamar a Alacant. Foto: Greenpeace
Però com ja has comentat, el material no és el problema sinó el seu mal ús. Com sensibilitzar sobre això?
"Es tracta de reutilitzar al màxim, d'aprofitar tot allò que ja tenim abans de comprar res de nou. A la publicació "El supermercat ideal" es demostra que la reutilització és escalable, còmoda i molt més sostenible"
Nosaltres sempre hem intentat fer referència a la cultura de l'usar i llençar. Per exemple, si hi ha persones que ens diuen que tenen carmanyoles de plàstic i que les volen llençar i substituir per noves de vidre; els diem que no, que aprofitin el que tinguin fins a que puguin. Es tracta de reutilitzar al màxim, d'aprofitar tot allò que ja tenim abans de comprar res de nou.
En el model econòmic actual estem acostumats a models de venda lineal (per molt que algunes empreses parlin de models circulars) on l'empresa produeix, empaqueta, ven i aquí s’acaba tot. I així amb més productes.
Nosaltres plantegem en la publicació 'El supermercat ideal' (desembre de 2019) propostes per a supermercats inspirats en casos reals en els quals es demostra que la reutilització és escalable, còmoda i molt més sostenible. Des de iogurts a safates de carn o peix. Ja hi ha experiències d'envasos retornables en supermercats que es tornen a rentar i a usar amb més productes. Tot això implica canvis i voluntat, ja que ara mateix no hi ha obligatorietat en fer res d'això.
Foto: Greenpeace
Més enllà de l'impacte sobre el medi, també s'està parlant molt de com ens afecta la presència de microplàstics en aliments que consumim. Què ens podeu aclarir al respecte?
"La sal marina conté microplàstics, però també estem consumint marisc i animals filtradors que també ingereixen microplàstics i els químics associats, que es bioacumulen i van pujant a la cadena alimentària"
Els plàstics que trobem al medi marí (que són els més estudiats) poden trigar fins a 600 anys a descompondre (en funció del tipus de plàstic). Llavors, per exemple, tota la sal que ve de la mar és fàcil que en la seva composició contingui microplástics.
També estem consumint marisc i animals filtradors que s'alimenten filtrant l'aigua de la mar i igual que mengen plàncton també ingereixen microplàstics. Alguns els excreten i altres no, però el que segur que no excreten són els químics associats, que es bioacumulen i van pujant a la cadena alimentària.
Cal tenir en compte que els plàstics, un cop es produeixen, se'ls afegeixen una sèrie de productes químics perquè tinguin unes característiques concretes (ignífugs, per exemple) que poden arribar a ser perillosos actuant com a disruptors endocrins. Un cas és el bisfenol A, que fins i tot s'afegia a biberons per a nadons i que ara ja està prohibit.
En el cas de la nostra alimentació està clar que estem afectats:
- des de la sal de la mar (un estudi de la Universitat d'Alacant, Microplastics in Spanish Table Salt, publicat a la revista Nature el 2017, va analitzar diverses mostres i totes eren positives en microplàstics)
- fins a l'aigua embotellada (estudi amb diferents marques dut a terme per la Universitat de l'Estat de Nova York en Freedonia per al projecte periodístic Orb Mitjana va analitzar 259 ampolles d’11 marques diferents a 9 països diferents i va detectar una mitjana de 325 partícules de plàstic per cada litre d'aigua embotellada analitzada).
Foto: Greenpeace
Quan parlem d'evitar el plàstic, quines són les alternatives que es plantegen? Recau una gran pressió sobre el consumidor final, però no és seva tota la responsabilitat. Què en penseu?
"Es tracta d'aplicar el sentit comú i un cogombre plastificat no ho és"
Encara que nosaltres tinguem tota la voluntat del món necessitem alternatives. Calen alternatives que ens aplanin una mica el camí. D'altra banda, moltes vegades es tracta d'accions tan senzilles com fer-se una llista de la compra per adquirir només allò que necessites. I a poc a poc anar avançant cap a una compra que generi menys residus plàstics.
Nosaltres treballant amb supermercats, que considerem és una manera d'accedir a una compra a granel accessible a tothom, ens hem trobat amb barreres relacionades amb normatives d'empaquetat d'alimentació. Però mentre que hi ha aliments que es pot justificar que per higiene s'han d'envasar (com la carn o el peix); com es pot justificar que per higiene hagis de vendre dos porros en una safata i amb film per sobre? Hem començat a treballar per aquí.
Però llavors, què és millor un cogombre envasat en plàstic Km0 o un no envasat que ve de Nova Zelanda? Arriba un moment en el qual l'usuari final es comença a plantejar preguntes similars (potser no tan radicals) i no sap quina és la resposta i es desorienta.
No és tan radical. A Almeria, en un supermercat pots trobar cebes de Nova Zelanda en època de collita de cebes en el propi territori. Jo no em perdria en aquest tipus de preguntes. Es tracta d'aplicar el sentit comú i un cogombre plastificat no ho és. D'altra banda, hem d'intentar consumir el més local possible sempre que puguem. Si fos el meu cas, intentaria trobar aquest cogombre km0 i sense plàstic en alguna botiga local o cooperativa ecològica.
Foto: Greenpeace
Altres materials que estan sorgint són els bioplàstics com a alternativa, una nova 'espècie' que sembla ens ha de permetre seguir produint productes de plàstic, encara que siguin d'un sol ús, usant aquestes alternatives més 'biològiques'.
"El que és important és allunyar-se de la cultura de l'usar i llençar i no confondre els consumidors amb alternatives que no s'expliquen correctament, i que envien missatges confusos i fins i tot falsos"
Per a nosaltres es tracta de falses solucions. El que és important és allunyar-se de la cultura de l'usar i llençar i no confondre els consumidors amb alternatives que no s'expliquen correctament, i que envien missatges fins i tot confusos (no existeix el terme biocompostable, per exemple).
Per respondre a aquesta pregunta m'agradaria aclarir alguns conceptes. Un plàstic tradicional prové de processar el petroli o bé altres combustibles fòssils. Un bioplàstic procedeix de plantes com el blat de moro o la patata. La gent podria pensar que de la mateixa manera que el blat de moro (com és el cas del PLA), si cau a terra es descompon, doncs el mateix amb el bioplàstic. Però es tracta d'un processat que no reacciona igual.
Segueixo clarificant conceptes. Biodegradable és un material que sense acció de l'home es degradarà però sense una data concreta, és a dir, no inclou temporalitat. Tot el biodegradable pot ser compostable però no tot el compostable és biodegradable. Perquè un material compostable, en canvi, necessita una sèrie de mecanismes (més o menys industrials) per degradar-se. El compostatge industrial s'aconsegueix a una planta especialitzada sota unes condicions de 70 °C, entre d'altres. Si un material compostable arriba a la mar o es queda al medi, no es convertirà en compost perquè necessita unes condicions idònies que no es troben arreu. Fins i tot, aquells productes que tenen el segell OK Compost en cap cas han de complir el requisit de no contenir plàstic però sí de convertir-se en compost en un temps determinat (6 mesos) sota unes condicions de temperatura i amb una composició de metalls pesants per sota d'uns nivells. Això vol dir que molts dels envasos que s'etiqueten com Ok Compost i que no especifiquen que són 100% vegetals, contenen plàstics.
Foto: Greenpeace
En resum, podríem dir algun titular? Ho dic perquè ara mateix, amb tanta informació i tants 'peròs' resulta difícil aclarir què ha de fer el consumidor final per reduir els residus plàstics dels productes que consumeix.
En resum, les bosses de bioplàstics no lluiten contra la cultura de l'usar i el llençar i a més no asseguren que no hi hagi microplàstics que igualment arribin al medi i el contaminin. La millor alternativa és la reutilització!
