Bárbara Peris: "Cal que tots els municipis comuniquem la realitat: que estem perdent el litoral i l’hem de cuidar tots junts"

Periodista
15/11/2021 - 14:42

Bárbara Peris és regidora de platges, turisme i cohesió territorial a l’Ajuntament del Vendrell. Formada en turisme, assumeix ara la responsabilitat que el litoral continuï sent font de salut i recursos econòmics pel seu municipi, davant l’amenaça del canvi climàtic. Va ser la impulsora de la Taula de Municipis per un Litoral Sostenible, i en aquesta entrevista ens parla dels objectius i accions que aquesta unió d’ens locals està posant en marxa.

Per què neix la Taula de Municipis per un Litoral Sostenible?

La Taula neix a causa del temporal Glòria del 2020. Tots recordem la força del mar aquells dies que, per exemple, al Delta de l'Ebre va arribar a envair 3 quilòmetres terra endins. Aquells dies tant la pluja com el mar van actuar de forma devastadora trencant espigons, arrossegant vegetació i altres materials fins a les platges.

En el nostre cas, tot i l’augment del cabal de les rieres, caiguda d’arbres, etc... vam poder recuperar la normalitat en pocs dies. Al Vendrell, tenim gairebé 7 quilòmetres de litoral amb habitatges a peu de platja, per això podíem haver tingut molts danys materials o humans i estàvem molt preocupats. No obstant, el temporal va arrasar municipis veïns i en el nostre cas ens va ajudar a recuperar platges que mesos previs havien desaparegut.

Així, després del temporal i en veure aquesta diferent afectació entre un carrer i un altre em vaig acostar a veure el regidor de Calafell, Aron Marcos, i li vaig suggerir tractar conjuntament accions per prevenir els efectes dels temporals: com tancar carrers perquè el mar no entrés, per exemple. Se'ns va acudir fer una reunió amb altres municipis litorals annexos per a la prevenció de les afectacions conjuntament i la primera vegada en vam ser 11, des de Sitges fins a Tarragona, i les següents 16, arribant fins a Vandellòs i Hospitalet de l'Infant.

En aquesta primera reunió va sorgir espontàniament una visió de les platges no només com una zona de sorra i aigua sinó com un ecosistema, del qual cal tenir en compte tant la part emergida com la submergida i tenir cura de tot l'espai més enllà del muret del passeig marítim gestionant-ho com el que és: un ecosistema litoral amb flora i fauna. Un ecosistema que ens protegeix dels perills vinguts del mar.

El Glòria ens va demostrar una vegada més que el mar no té portes ni entén de límits administratius i que hem d'entendre que allò que un municipi fa sobre la seva sorra i la seva aigua repercuteix al veí. Històricament, s'ha vist les afectacions que les accions aïllades tenen sobre altres municipis, com amb la construcció de ports i espigons o amb un abocament accidental de combustible que en arribar a “la frontera” no s'atura, continua arrossegat per les onades i contamina les aigües dels veïns.

Entenem que cada municipi tingui casuístiques concretes, però hi ha accions que ens perjudiquen o beneficien a tots i en això és en el que volem treballar.

Desperfectes causats pel temporal Glòria 
 

"He hagut d'aprendre molt, buscar informació, llegir, consultar experts, relacionar-me amb altres administracions paral·leles o superiors que em guiïn en com afrontar aquesta nova realitat provocada pels cada vegada més continus i devastadors temporals"

A uns dies es va presentar ‘Un litoral al límit’ del CADS. Quines són les principals amenaces del litoral en aquest moments? Què els preocupa als municipis?

Bé, no sóc experta en temes ambientals. Tinc estudis de Turisme i direcció hotelera, que aparentment no hi té res a veure però està relacionat directament ja que, en el nostre cas, sense Platja no hi ha Turisme i sense Turisme l'economia cau.

Hem de mirar cap a un tipus de Turisme sostenible i respectuós que permeti combinar tant desenvolupament econòmic com cura del medi ambient: sense un, l'altre no podrà existir.

Per al meu càrrec actual, i més amb tots els canvis que estan succeint, he hagut d'aprendre molt, buscar informació, llegir, consultar experts, relacionar-me amb altres administracions paral·leles o superiors que em guiïn en com afrontar aquesta nova realitat provocada pels cada vegada més continus i devastadors temporals. La meva interpretació de l'informe és que la cosa pinta malament, però que és una realitat que s'està manifestant fa anys i que “potser” no hem volgut acceptar, forçant contínuament que hi hagi platges on la natura no ho permet i forçant-les a qualsevol preu.

L'informe augura, per evidències científiques, que moltes platges desapareixeran. Això significa no només perdrem espai d'oci, sinó perdrem matèria primera factor clau per al desenvolupament econòmic. La majoria dels nostres visitants, turistes, veïns i estiuejants de segones residències venen aquí per les nostres platges, no ens podem enganyar, i sense elles canviaria la nostra vida. Però no només perdríem el nostre espai d'oci per excel·lència, també perdríem la primera barrera que protegeix la nostra zona urbana de les invasions de la mar, és a dir: es posa en perill economia, lleure, habitatges i infraestructures de comunicació com carreteres o línies ferroviàries.

"L'informe augura, per evidències científiques, que moltes platges desapareixeran. Això significa no només perdrem espai d'oci, sinó perdrem matèria primera factor clau per al desenvolupament econòmic"

També, hem de tenir en compte que el litoral és un espai de salut ideal tot l'any: els passejos, banys de sol, de mar, etc., no només ens curen el cos sinó també l'ànima. Si no cuidem aquest espai perdrem la salut i per això hem de tenir un litoral sa amb vegetació, fauna i aigües netes.

L'informe explica que el canvi climàtic és una realitat que afecta directament el nostre litoral que està urbanitzat en un 60%, és a dir: on més població viu i més serveis i economia conflueixen.

També vol conscienciar sobre la necessitat aplicar mesures sostenibles i la renaturalització per poder adaptar-nos a aquests canvis imminents. És curiós que aquestes qüestions les hem tractat des de la primera reunió els municipis que coincidim en aquest lloc de trobada que anomenem la Taula de Municipis per un litoral sostenible. No considero que hàgim estat pioners o visionaris sinó que hem aplicat el sentit comú a partir de les evidències per deixar clara la realitat. Molts dels regidors que participen en aquesta taula si compten amb estudis en medi ambient o biologia o geografia, és a dir: són experts en la matèria i potser per això l'enteniment i la visió va ser espontània per part de tots.


 

"És important fer entendre que la desaparició de la sorra no és una cosa aïllada i no és causa d'una mala gestió, sinó que passa a pràcticament tot el litoral i els gestors públics estem posant les nostres energies per buscar solucions"

Quins són els avantatges de gestionar aquest litoral de forma conjunta?

Sobretot retroalimentar-se positivament de les accions realitzades a la resta de municipis, mostrar unitat de criteris i necessitats i conscienciar la societat que els problemes litorals no són aïllats, que són una realitat comuna i hem de col·laborar tots. És important fer entendre que la desaparició de la sorra no és una cosa aïllada i no és causa d'una mala gestió, sinó que passa a pràcticament tot el litoral i els gestors públics estem posant les nostres energies per buscar solucions. De la mateixa manera que accions impopulars, com la reducció de consum d'aigua o mantenir la vegetació natural sobre la sorra, són una necessitat vital per al nostre litoral que s'aplica a diversos municipis.

En cas d'arribar a mancomunar serveis, també seria un avantatge ja que reduiria costos.


En quins àmbits es vol col·laborar?  Com es portarà a terme aquesta col·laboració?

Ara com ara hem compartit informació, inquietuds i hem resolt dubtes. Per exemple, per reobrir les platges després de la COVID hi havia una gran incertesa, recordem que el CSIC va fer un estudi sobre si el litoral era un espai que fomentava el contagi o no, què hauria passat si ens haguessin dit que a l'estiu platges tancades?

Ens va ser molt útil compartir informació i idees per resoldre dubtes sobre “l'obertura de platges segures” i per evitar contagis. També enviem unes peticions conjuntes a la Generalitat i MITECO sobre els cànons municipals dels serveis de platja. El pitjor va ser que fins ara no ens vam poder reunir per les mesures restrictives, però ara tornem.

"La renaturalització va ser una de les qüestions que ja vam plantejar a la primera reunió: la necessitat de recuperar les barreres de protecció naturals que havíem perdut la majoria de municipis per la sobreurbanització"

Foto: Campaneta de mar (Calystegia soldanella )
 

Hi ha una necessitat de renaturalització i de recuperació ambiental del litoral. És així? Quines actuacions s’estan fent en aquest sentit? Cap on es camina?

La renaturalització va ser una de les qüestions que ja vam plantejar a la primera reunió: la necessitat de recuperar les barreres de protecció naturals que havíem perdut la majoria de municipis per la sobreurbanització, que l'informe del CADS també indica.

Hi ha municipis que fa anys ja han tancat zones de vegetació, han recuperat espais a prop del mar o han iniciat una recuperació dunar. També fa anys que es recomana retirar estructures fixes de la sorra: roques, espigons, etc.

En alguns casos és fàcil, en altres és impossible ja que hi ha platges que no tenen on poder recuperar-les. Al nostre municipi, per exemple, hi ha una zona al Francàs que està molt malament i que encara que destinem molts esforços no sabem si es recuperarà, encara que no és que s'hagi perdut sinó que ha tornat a la situació en què es trobava fa 30 o 40 anys abans de les regeneracions artificials que es van anar realitzant any rere any per forçar una platja on no existia, com la que es va fer entre el 1993 i el 1994.

Calafell, Cubelles, Cunit, Creixell, Torredembarra, etc. fa anys que han començat amb aquestes accions; Altafulla l'any passat i aquest ha estat també recuperant zones i intentant recuperar dunes; Sitges aquest estiu ha implantat un sistema de recollida de plàstics al mar i ha hagut de reordenar serveis de temporada; nosaltres hem canviat el sistema de neteja de la sorra evitant la mecànica i fent-la manual, hem reduït el consum d'aigua deixant en ús només els rentapeus als 43 punts d'aigua de les nostres platges i hem estalviat 8.000.000 de litres d'aigua, a més a més, hem encarregat la redacció d'un Pla de Gestió Litoral a un expert perquè ens indiqui com desenvolupar aquesta ambiciosa però necessària recuperació; i em deixo moltíssimes accions de tots els municipis. O sigui, cada municipi va a un ritme i aplica canvis de mica en mica i amb diferents matisos i accions tots caminem cap a un litoral més resilient i sostenible que permeti usos humans respectant l'ecosistema.


Com s’equilibra aquesta recuperació amb el litoral com a atractiu turístic i motor econòmic dels municipis?

Si no tenim platges no tindrem atractiu i no tindrem turisme, si les vies de comunicació o els habitatges corren risc perdrem visitants, etc.

En el meu cas, a més de ser responsable de l'àrea de Platges també ho sóc de Turisme i tinc un equip molt conscienciat que entén aquesta necessitat ambiental i hem creat noves activitats relacionades com jornades d'anellament d'aus, activitats d’interpretació de l'entorn litoral, caminades per camins o pel passeig marítim, esport a la platja, i moltes altres que han tingut molt bona acceptació per a visitants o veïns. Hem posat en valor els atractius naturals del nostre entorn.

Des de Turisme també promocionem l'Aula Aquàtica on es fa una explicació de la nostra Reserva Marina de Masia Blanca i es practica immersió lleugera amb els participants. És una sort poder aquí mateix conèixer que tenim sota l'aigua, mentre hi ha qui es desplaça milers de quilòmetres per fer-ho.

Un altre factor important són els serveis de temporada: guinguetes, gandula, jocs, etc., s'han mantingut pràcticament la totalitat, només que en alguns punts s'han tancat zones de vegetació i/o fauna a cuidar.

També hi ha empreses que busquen fer activitats grupals de RSC allotjant-se al nostre municipi. Ens han contactat perquè els orientéssim i gràcies al nostre entorn han desenvolupat activitats molt gratificants.

Foto: Card marí (Eryngium maritimum)


Dit d’altra manera, la Taula té com a objectiu mantenir l'equilibri d'usos humans i ecosistèmics. De quina manera ho permetrà aquesta unió de litorals?

Sobretot compartint idees i experiències i enviant el mateix missatge als veïns, visitants i estiuejants. Més enllà de les característiques de cada municipi si tots comuniquem la realitat: que estem perdent el litoral i l’hem de cuidar tots junts, el missatge calarà i s'entendrà millor.

El que importa no són només les accions puntuals, sinó també la comunicació.


Parlem dels tres pilars que son la base de la Taula: la viabilitat econòmica, l'equitat social i la sostenibilitat ambiental. Com es poden conjugar, segons la seva visió?

Com he comentat, els meus estudis estan relacionats amb el Turisme, i els vaig finalitzar el 2017, fa poquet. Aleshores, ens insistien molt en aquests tres pilars i en Turisme SI però no a qualsevol preu.

"És com quan es va a passejar a la muntanya i hi ha pins, pinassa, pedres i esbarzers, a ningú se li acudiria canviar l'estat natural d'un bosc, però amb el litoral ho hem estat fent una vegada i una altra"

És fàcil de conjugar si socialment s'explica com és de debò una platja: una platja té dunes, té vegetació i fauna, té petxines a la sorra i cargols i pedres, té onades i canvia diàriament. Hem de gestionar el litoral oferint serveis però no per forçar una platja de postal: llisa, sense vegetació, ni onades, no una platja només per als humans i serveis, una platja que de vegades no existeix ni a les postals.

El 2013 vaig fer un curs a Tenerife, i allà tenen molt present el que ha significat el Turisme SI i a qualsevol preu a l'arxipèlag. Un dels meus professors va formar part de les reunions de la Carta de Lanzarote el 1995 i cada vegada me'n recordo més del que vaig aprendre i com defensava la sostenibilitat a nivell turístic, ja que és possible i imperativa.

És com quan es va a passejar a la muntanya i hi ha pins, pinassa, pedres i esbarzers, a ningú se li acudiria canviar l'estat natural d'un bosc, però amb el litoral ho hem estat fent una vegada i una altra. A ningú se li acudiria plantar vegetació tropical en una pineda, i a la platja ho hem fet perquè “és bonic” però hem eliminat, joncs, lliris de mar, Salicòrnia, etc., perquè ens molestava en caminar sobre la sorra , hem tret còdols i petxines perquè la sorra havia de ser fina i llisa, hi ha qui quan veu una medusa al mar la treu i la tira a una paperera quan les meduses estan al seu medi natural...hem de canviar el concepte social de com és una platja i sabent com estan les coses hem d'adaptar-nos i preparar-nos, hem d'actuar JA, de manera ordenada i evitant caure en els errors del passat.

A molts punts del litoral s'han construït habitatges o passejades eliminant dunes o pinedes, és a dir: envaint l'espai natural, sobre les línies d'inundació, en altres latituds s'han eliminat manglars per construir i ara estan patint els efectes de la manca de protecció , De vegades faig un símil força dràstic: hem construït un càmping a Biescas.

*Autora de les fotografies: Bárbara Peris


 

Relacionats

Article

Barcelona va acollir el 7è Fòrum Global del Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà entre el 19 i el 21 d’octubre.

Article

L’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès organitza un cicle de documentals i debats sobre emergència climàtica i alimentació. L’objectiu és  donar a conèixer les seves causes i conseqüències i donar eines per lluitar-hi.

Article

Recentment s'ha posat en marxa l’hort del Mercat de la Vall d'Hebron - Teixonera, un projecte municipal gestionat per la cooperativa Tarpuna.

Butlletí