Mireia Barba és la creadora d'Espigoladors, una empresa social que busca aprofitar aliments que d'altra manera es malbaraten i ajudar a la inclusió de persones de col·lectius amb dificultats. Recullen els aliments que es van a malbaratar per excés de producció i els donen a entitats, però també elaboren melmelades i altres productes en la primera marca que funciona a partir d'excedents alimentaris a Catalunya.
D'aquesta manera denuncien el malbaratament a tota la cadena alimentaria, posant en valor aquelles fruites i verdures ‘lletges', que es poden aprofitar perfectament. La Mireia Barba ha estat capaç de posar en marxa el que fa un parell d'anys no era més que una idea, i que ara comença a tenir reconeixements: El passat 4 de juny el MAGRAMA va reconeix Espigoladors entre els tres projectes guanyadors del desafiament sobre reducció del malbaratament alimentari a l'Expo de Milà. Al maig també va resultar finalista del Premi Europeu de la Prevenció de Residus.
Què és i què fa Espigoladors?
Espigoladors és una empresa social que lluita contra el malbaratament alimentari tot empoderant col·lectius en risc d'exclusió. Recollim fruita i verdura que es descarta per diferents motius: perquè hi ha excedents de producció, perquè no acompleixen els criteris estètics que demanen alguns mercats o perquè ja estan una mica madures i el consumidor no les vol comprar.
Una part d'aquesta recollida l'adrecem cap a entitats socials que donen accés a aliments a persones de col·lectius en risc, tot tenint en compte a més l'impacte de la donació en els hàbits de consum dels qui reben aquestes donacions. Una altra part la transformem en diferents productes (melmelades, cremes, sucs, salses, patés i conserves) i els comercialitzem a través de la marca Es Im-perfect.
Com funciona? Com obteniu les fruites i verdures?
Nosaltres fem recollides a empreses del sector d'alimentació i també directament amb productors. Ens posem en contacte amb grans empreses de distribució d'aliments, de moment a l'àrea metropolitana de Barcelona, i establim un protocol segons el qual ells ens avisen quan tenen excedents i nosaltres ho venim a recollir. Amb els productors el procés és diferent: si tenen excedents de la collita, o productes imperfectes que no són comercialitzables, ja no hi dediquen temps i recursos a collir-los. Nosaltres anem al camp del productor, recollim aquests excedents i els canalitzem. A tots aquests col·laboradors, tant empreses com productors, els hi donem un certificat en forma de segell amb el lema ‘som part de la solució: jo no llenço'. El que volem amb això és donar valor a les seves donacions, al compromís que han adquirit en la lluita contra el malbaratament alimentari.
Ara mateix tenim dos projectes pilot d'Espigoladors, un al Baix Llobregat i un altre al Maresme, amb la participació de deu productors de cada zona. També hi anem a altres zones, com ara a recollir excedents de mandarines al camp de l'Ebre. En l'excés de fruita, per exemple, el productor ha d'arrencar-la i llençar-la a terra, amb les conseqüències que això pot comportat. Si venim nosaltres, per una banda és fruita que s'aprofita, i per una altra el productor s'evita l'aparició de plagues. Un dels nostres objectius, per a més endavant, és aconseguir fer una xarxa de barris que permetés recollir als establiments locals i derivar els productes a alguna entitat social de la zona.
Com va néixer la idea d'Espigoladors?
Fa un parell d'anys vaig anar a buscar la meva filla a l'escola, una escola pública verda, i la mestra em va explicar que estaven treballant a l'aula el tema del malbaratament alimentari, i al mateix temps em va fer saber que hi havia nens a l'escola que només feien un àpat al dia: el dinar a l'escola.
Arran aquest comentari, i tot coincidint amb el canvi social que jo ja tenia en ment -sóc educadora social i diplomada en empresarials i buscava fer algun projecte d'empresa social-, vaig pensar que aquesta era la via. Vaig començar a visitar menjadors socials i vaig conèixer persones que per les nits anaven a espigolar als contenidors de les botigues del barri. I Espigoladors va nàixer per mirar de donar una solució a aquesta situació. Es tracta d'una proposta coherent tant amb el medi ambient com amb l'entorn social actual. Volem tenir un impacte en tres factors: el malbaratament alimentari, la manca d'accés a una alimentació sana i saludable per a les persones de col·lectius en risc d'exclusió social i la manca d'oportunitats d'aquests col·lectius.
I com vau triar el nom? Us va influir el conegut documental de l'Agnès Varda (Els espigoladors i l'espigoladora)?
Espigolar és una activitat que es feia antigament en el sector rural: persones amb pocs recursos anaven a recollir les restes de les collites, d'acord amb el productor, amb certa dignitat. Avui la comparativa són aquestes persones que busquen als contenidors en un context molt dur per a l'autoestima. I aquest documental, evidentment, ens va inspirar molt a l'hora de triar el nom.
Quina és la situació actual del malbaratament d'aliments?
Es llencen quantitats molt importants de menjar al llarg de tota la cadena alimentària: des del productor fins al consumidor. Els estudis sobre el malbaratament alimentari a casa nostra diuen que cada català malbarata uns cinc quilos de menjar a l'any. Al conjunt d'Espanya es malbaraten 5,7 tones d'aliments a l'any, de menjar en bon estat al qual se li podria donar un altre ús però que a hores d'ara acaba a un abocador. A Catalunya es calcula que entre productors i consumidors es malbaraten unes 750.000 tones anuals.
Per què reivindiqueu les fruites i verdures ‘lletges'?
El nom de la nostra marca de productes, ‘Es im-perfect', pretén precisament donar valor a aquestes fruites o verdures que són "lletges" o "imperfectes", però que són igual de bones. La nostra idea no és només fer entendre que aquestes fruites i verdures que es malbaraten poden ser usades, sinó fins i tot buscar un punt divertit a l'aspecte poc habitual que poden tenir algunes d'elles. Per això, per exemple, en algunes activitats de sensibilització ambiental hem participat amb un photo-call amb verdures lletges, o massa grans, o de formes estranyes. I la gent se n'adona de què són iguals que els altres, i que un cop tallades són iguals de bons per al consum.
La normativa marca molt quins són els criteris que han de tenir la fruita i la verdura, i quan anem a comprar la veiem tota igual, i molta gent no és ni tan sols conscient de que les més grans o més petites s'estan llençant. Hem de canviar això. Tant de bo poguéssim aconseguir que un dia arribessin al consumidor. Els consumidors som cada cop més capaços de canviar les coses. De fet, en altres països europeus ja hi ha hagut iniciatives que comercialitzen productes sota el nom de ‘fruita lletja' o similar, a un preu més baix, i el consumidor els rep bé.
Quina és la via de sostenibilitat econòmica del projecte?
La sostenibilitat d'Espigoladors es basa en la comercialització dels productes elaborats sota la marca ‘Es im-perfect', i al mateix temps també fem xerrades i tallers sobre malbaratament alimentari i sobre fruita lletja i altres temes d'empreneduria verda. També tenim una campanya de sensibilització, anomenada ‘La patata extraordinària', que realitzem amb treballadors d'administracions i empreses.
De fet, jurídicament som una associació sense ànim de lucre, però ens reconeixem com a empresa social. Actualment al nostre país no hi ha cap forma jurídica que reconegui com a tals les empreses socials, que som aquelles que tenim una missió social però amb ànims de ser sostenibles per si soles.
Qui formeu part del projecte?
Espigoladors és una entitat formada per tres socis fundadors, un comitè estratègic del qual hi formen part, per exemple, la xef Ada Parellada, una escola d'hostaleria i turisme de Barcelona i altres professionals del sector de l'alimentació, d'empreses com Lekué, Damm o de l'agència de residus. El que volem és sumar tota aquesta expertesa perquè el projecte vagi endavant.
I quines són les persones que van a espigolar?
Un dels nostres objectius és inserir persones que es troben en risc d'exclusió social, principalment dones majors de 45 anys i joves, i aquests són els grups que tenim presents a l'hora de triar les persones per anar a espigolar, i també per treballar a l'obrador de transformació de productes. Ens posem en contacte amb entitats de la zona on anem a espigolar, sovint les mateixes que reben els aliments que recollim, i establim relacions de col·laboració puntuals, perquè l'espigolament necessita molta gent, però només en moments concrets. Per exemple col·laborem amb la botiga d'aliments solidaris de Sant Boi.
A quin tipus d'entitats soleu donar els aliments frescos que recolliu?
Quan donem aliments solem col·laborar amb entitats mitjanes o grans, perquè sovint les més petites no tenen els mitjans per rebre els aliments que recollim. De vegades és purament per raons logístiques: si no poden descarregar palets d'una furgoneta, o no tenen neveres grans per a la conservació, per exemple, la cosa es complica. Per això ens hem centrat en entitats més grans que treballen en xarxa.
On es poden trobar els vostres productes?
Encara estem encetant la fase de comercialització, i de moment els nostres canals de distribució són botigues de fruites i verdures, xarcuteries, establiments gourmet i botigues especialitzades en productes de proximitat, així com xarxes de consumidors de Barcelona, Tàrrega, Sabadell, Vic i Girona. I ens volem expandir més. També estem presents a alguns espais de restauració, com ara a la carta del restaurant Semproniana de Barcelona.
Notícies relacionades:
Dues espigolades populars recullen 1.222 kg d'aliments
