Josep M. Palau va ser l'autor de la ponència marc del seminari 'Serveis ambientals dels ecosistemes', dins el cicle organitzat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge amb motiu de l'any de la biodiversitat 2010, on va remarcar la interrelació entre ecologia, economia i qualitat de vida. Des de fa uns anys, i a nivell internacional, s'intenta calcular el valor econòmic dels ecosistemes i de la biodiversitat per tal d'augmentar la consciència del que està en joc. Ell ens explica en què consisteixen aquestes estimacions i ens dóna alguns exemples propers.
Què hem d'entendre quan es parla de serveis ambientals dels ecosistemes?
En principi fa referència al que la natura ens ofereix, però a mi no m'agrada aquesta manera de dir-ho, perquè pot tenir una lectura perversa que doni una visió massa utilitarista. No es tracta del profit que podem treure ni de què la natura tingui la funció d'estar al nostre servei, sinó de la relació, complexa, que hi ha entre els sistemes naturals i la societats humanes i d'on sorgeixen les interaccions entre ecologia i economia.
I quina és la relació entre l'ecologia i l'economia?
D'entrada, l'arrel etimològica és la mateixa, i en el context actual la relació entre economia i ecologia és molt estreta i forçosa. Hem arribat a un punt en el qual l'activitat humana i els espais naturals mantenen una dialèctica continua, amb conflictes a molts indrets. No es pot parlar d'una cosa oblidant l'altra, perquè els recursos no són infinits, i perquè podem arribar a una situació irreversible.
De quina manera podem mesurar el valor de la biodiversitat en clau econòmica?
Posar números sempre és perillós. Teníem l'assignatura pendent, que ara s'està corregint, de tornar a posar en valor els recursos naturals. Hem de redescobrir que tot el que ens envolta depèn de la biodiversitat. I com que tot això entra en el circuit econòmic, en els darrers anys s'han desenvolupat metodologies per fer aquesta valoració. Però no es tracta de posar preu a una hectàrea de bosc com si el poguéssim comprar o vendre, sinó per poder comparar el que significa la seva existència. Així es calcula, per exemple, que tots els serveis i funcions que genera el sector primari a Catalunya més enllà de la pròpia producció d'aliments o fusta, tindria un valor clarament superior al que ara s'ingressa per aquesta producció.
Quins són els serveis que ens proporcionen els ecosistemes?
Per una banda, els d'abastament, que són els més fàcils d'entendre: agricultura, fusta, bolets... Per una altra, els de regulació, dels quals en som poc conscients: regulació del cicle hidrològic, regulació climàtica o prevenció de l'erosió, per exemple. I també els serveis socioculturals, dels quals en fem un ús creixent: poder gaudir d'aquests espais. I tot això no depèn tant de l'existència d'una o altra espècie, sinó del manteniment del conjunt de la biodiversitat.
Així doncs, es pot posar preu a la desaparició d'una espècie?
No. Això seria caure en la trampa d'aquestes metodologies. La desaparició d'una espècie, o la contemplació d'un paisatge, no poden tindre preu. No és la pregunta que ens hem de fer, perquè si tinguessin preu voldria dir que posant diners sobre la taula podríem assumir la seva desaparició, i no és així.
Quines són les iniciatives internacionals orientades a posar en valor la biodiversitat?
Els projectes de referència són l'Avaluació dels ecosistemes del mil·lenni del Programa Ambiental de les Nacions Unides, que va començar l'any 2000, i el TEEB (The Economics of Ecosystems and Biodiversity), iniciat el 2007. El primer vol evidenciar el vincle entre les funcions dels ecosistemes i la qualitat de vida de les persones. El TEEB va més enllà i avalua la biodiversitat en termes clarament econòmics per fer palesa la seva importància. L'enfocament és semblant al de l'informe Stern sobre el canvi climàtic, tot posant de manifest que serà més car no actuar que fer alguna cosa ara.
I com podem aplicar aquestes valoracions a casa nostra?
Per una banda, el programa d'avaluació dels ecosistemes es realitza també a l'estat espanyol i posarà de relleu exemples ben propers. En el cas de Catalunya és evident el valor de tota la franja costanera, amb la dialèctica entre l'explotació turística, els valors naturals i la resta de funcions que pugui tenir com a ecosistema. I també l'alta muntanya, amb la combinació d'esquí, activitats de lleure i ramaderia -. En ambdós casos, els serveis que presten aquests ecosistemes, i la seva pròpia existència, poden estar en perill segons les previsions de canvi climàtic.
Pots citar algun exemple concret?
En un estudi que està en marxa, i a partir de l'inventari ecològic i forestal de Catalunya, podem fer els números del carboni emmagatzemat en la biomassa forestal que tenim i del carboni que fixen els boscos al llarg de l'any. I això ens ajuda també a desmitificar algunes creences. Hem vist que la capacitat de fixar carboni anualment pels boscos representa un percentatge petit (un 8% respecte les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle a Catalunya) , així que no podem pensar que reforestar serà prou per compensar emissions, com s'ha volgut fer creure en ocasions. Per altra banda, el que queda clar és que la quantitat de carboni ja fixat és considerable, de manera que si es tallessin o es cremessin els boscos, estaríem contribuint substancialment a augmentar les emissions. Un altre exemple, tot i que pràcticament impossible de quantificar, és el valor que aporten les cobertures vegetals -amb la retenció de sòl que fan les arrels- per evitar l'erosió en zones mediterrànies, sobretot en pendents. I un 40% del territori de Catalunya són pendents coberts de vegetació. Si es perdessin aquestes cobertes (naturals o conreus), augmentaria l'erosió immediatament.
Tenim consciència del valor sociocultural de la biodiversitat?
És probablement el valor més difícil de mesurar, però l'augment cada vegada més acusat de l'interès per les zones rurals i naturals ens dóna un bon indici. En menys d'una dècada pràcticament s'han triplicat els establiments de turisme rural a Catalunya, de 750 a l'any 2001 a superar els 2.000 actualment. I es calcula que els parcs naturals de Catalunya reben més de tres milions de visites anuals. És evident que som conscients del gaudi que això ens ofereix, tot i que sigui molt difícil quantificar els beneficis dels entorns i paisatges naturals i rurals.
De què serviran tots aquests intents de donar valor econòmic als béns naturals?
La valoració econòmica no ens servirà, gairebé mai, com a preu de mercat, ni és una aproximació vàlida en tots els casos, però és important seguir treballant en aquesta via per determinar les prioritats i les estratègies de gestió. Establir aproximacions, en termes econòmics, dels valors del patrimoni natural permet fer-nos una idea més real de la seva importància i sobretot en relació a altres àmbits que sí disposen de preus de mercat Aquí es troba, de fet, la clau de la sosteniblitat: l'economia i l'ecologia estan condemnades a entendre's.
