El conegut periodista, activista i ecologista Jordi Bigues, va posar en marxa ara fa 2 anys una iniciativa per recol·lectar les glans d'una alzina situada al centre de Barcelona, coneguda oficialment com alzina Bigas Luna. Està dedicada al gran cineasta català mort durant la primavera del 2013 i cosí de Jordi Bigues. La iniciativa, coneguda com El Gran Capital, té el repte de plantar 2.000 arbres aquesta tardor arreu del país. Ho farà a través de micromecenatge. Els accionistes, -aquells que passen a l'acció- podran custodiar i plantar la seva alzina, la qual serà georeferenciada. El proper 17 d'octubre la Fundació Miró acollirà l'acte d'entrega dels plançons d'alzina a tots els participants.
Com va sorgir aquesta idea?
De la meva curiositat sobre el potencial que té una alzina per a produir glans. Això em va portar a escollir-ne un al centre de la ciutat de Barcelona, concretament una alzina dels jardins de la Plaça Vila de Madrid. Després vaig haver de demanar permís a l'ajuntament per poder fer la recol·lecció, cosa que no va ser senzilla. Aquesta alzina de la Plaça Vila de Madrid reunia diverses condicions favorables: està situada en uns jardins que de nit es tanquen i és un indret on hi passa molta gent perquè uneix la Rambla amb el Portal de l'Àngel. La recollida es va fer mitjançant una xarxa suspesa a l'arbre que qualsevol vianant amb un mínim de curiositat podia contemplar.
Per què es diu alzina de Bigas Luna?
Ell creia que cada persona havia de buscar el seu arbre, un arbre amb el qual sentís una identificació forta, que d'alguna manera fos el mirall de l'essència d'un mateix, de la personalitat profunda. La idea que hi ha al darrera és que buscant l'arbre que et representi et podràs conèixer millor. Durant la seva vida primer es va sentir representat per una atzavara i, quan va fer 60 anys, va experimentar un canvi que el va portar a identificar-se amb una garrofera. L'alzina de Bigas Luna ja és cosa nostra.
Un dia, en una conversa amb la seva filla, quan ja no estava entre nosaltres, vam parlar de la capacitat de multiplicació que en Bigas tenia amb molts sentits. A banda de la seva activitat cinematogràfica i artística, havia estat capaç de convertir un senzill hort en una petita explotació molt rendible, que fins i tot li donava per vendre part de la producció per Internet.
Tenint molt present aquesta virtut seva, va sorgir la idea d'escollir un arbre que portés el seu nom i d'alguna manera el recordés. La veritat és que la seva mort no va tenir gaire repercussió mediàtica i això ens feia estar una mica dolguts. Vam pensar que un reconeixement no passava per posar el seu nom a una plaça, com se sol fer convencionalment, sinó que calia fer-ho de manera singular.
I així va ser...
El 14 de març de 2014 va passar a dir-se oficialment l' alzina de Bigas Luna i ja està en el llistat dels arbres de la memòria que recorden fets, esdeveniments o persones de la ciutat. L'únic que queda és posar-li algun tipus de placa o fita commemorativa. L'abril de l'any que ve farà tres anys de la seva mort i seria el moment oportú.
Amb això no només es ret un homenatge, sinó que es divulga aquesta visió sobre els arbres de Bigas Luna que potser molts que coneixen la seva obra cinematogràfica probablement ignoren.
Efectivament. La veritat és que, a banda del tema dels arbres, tenia una visió religiosa del contacte de l'home amb la natura a través de fets cerimonials senzills però alhora molt significatius com, per exemple, fer pa pels fills. Això que podria sembla un caprici burgès, ell era capaç de convertir-ho en un instrument de comunicació real. Ho filmava i ho fotografiava i ho va incorporar a una exposició que es va fer a l'IVAM de València que es deia Ingestum.
Quina és en aquest moment la situació del projecte?
En aquests moments hi ha 2.000 plançons d'alzines que surten dels glans que vam recollir i que hem fet germinar al viver municipal ‘Tres Pins'. Bé, en realitat en vam arribar a comptar 12.495, però ens vam quedar amb 2.000.
Quin és el repte ara?
En principi vaig considerar la idea de plantar els plançons a Collserola o en qualsevol altre indret, però després vaig pensar que si volia que aquests arbres tinguessin una vida més garantida caldria custodiar-los. Són un bé comú, com he dit, per tant ni es compren ni es venen. El que s'ofereix és la possibilitat de custodiar-los i plantar-los on la gent vulgui i georeferenciant-los per poder fer-ne un seguiment en el futur. El repte és plantar 2.000 arbres aquesta tardor arreu del país. D'aquesta manera hi haurà un vincle d'unió que serà possible a través de la pàgina web ‘elgrancapital' on es pot trobar un servei d'informació, d' assessorament i d'instruccions i un manual petit. És una acció que es desenvolupa amb el micromecenatge i s'ofereixen diverses possibilitats d'aportació econòmica que estan explicades Verkami . Tot això fins el 15 d'octubre.
Què passarà després?
El 17 d'octubre farem l'assemblea general d'accionistes a la Fundació Joan Miró de Barcelona. Durant aquest acte es farà lliurament del títol d'accionista i dels plançons a les persones que hagin contribuït. Hi seran convidats tots aquells que s'hagin inscrit com a accionistes. Després el procés continuarà durant la tardor, com he indicat abans. Anirem fent més convocatòries per portar a terme algunes accions col·lectives de plantació a diversos indrets.
Els futurs arbres ja no seran de Bigas Luna: es formaran nous vincles personals...
Segur. Tothom sabrà que aquests arbres deriven de l'alzina de Bigas Luna, però cadascú vincularà el seu arbre o arbres a qui vulgui, a les persones de la seva família, amics, etc. Hi ha altres possibilitats: per exemple una empresa que s'hi ha implicat farà servir els arbres per compensar les seves emissions de carboni. Nosaltres expliquem en el manual com serà l'arbre en el futur i quin creixement potencial tindrà. Al georeferenciar-los i poder-ne seguir el desenvolupament, fem que la comunitat de persones que han participat en el projecte també tingui continuïtat. I en el futur, lògicament, anirem tenint bones i males notícies a partir de l'evolució de cada exemplar. Alguns prosperaran i altres moriran.
Voldria aturar-me en una qüestió de llenguatge que imagino que és intencional: el projecte es diu El Gran Capital i vostè parla dels accionistes. Ho pot explicar?
El Gran Capital es refereix al capital natural que està format pels recursos naturals, aquests béns comuns de què ha disposat l'espècie humana des de sempre. Un capital que de vegades contemplem amb falta de respecte, o directament ignorem. A partir d'aquí vaig pensar que aquest procés de recollida de glans tindria una gran força educativa en facilitar la comprovació de la quantitat de vida potencial que podia sorgir d'un sol arbre. Pel que fa al concepte d'accionista, no cal entendre'l de manera convencional, sinó com la persona que passa a l'acció. Normalment un accionista posa diners per obtenir uns rèdits sense fer res. Efectivament, és un canvi semàntic intencional. Hi ha un intent de regenerar el llenguatge en els seus conceptes més bàsics i essencials.
A banda de la concordança d'elements de la personalitat de Bigas Luna amb l'alzina, que ja ha explicat, què destacaria vostè de les alzines?
L'alzina és l'arbre ibèric per excel·lència el més nombrós que hi ha a la península, amb diferència, seguit del pi. Podem estar parlant de 1.000 milions d'arbres. El segon fet és que nosaltres quan veiem les alzines no ens adonem que són un aixopluc extraordinari de vida i que en el passat van constituir el principal recurs energètic i alimentari per als humans en aquesta regió del món. Quan no hi havia encara l'agricultura i érem recol·lectors les glans tenien una importància enorme perquè constituïen la base de la alimentació. Es trituraven i es convertien en una farina bàsica per fer pans de diferents qualitats barrejades amb altres cereals. A partir dels romans tot això va anar desapareixent.
Amb aquesta iniciativa com se sent? Com un activista? Com un artista? Alguna altra cosa?
Plantar arbres és una activitat professional important. Hi ha milers de vivers que ho fan i nosaltres estem parlant d'una acció minsa perquè 2.000 exemplars és molt poc, però li estem donant un sentit nou, entre l'activisme, l'art, i l'educació. Hi hagut accions semblants en altres moments i en altres indrets, sense anar més lluny en la fira Documenta de Kassel fa uns quants anys un artista va plantar 7.000 roures i aquesta acció es va replicar en diferents llocs. Això és artivisme.
Vida i art tenen de vegades límits difusos, no?
La simplicitat de la vida fa que qualsevol acció que hi estigui relacionada pugui ser vista una obra d'art. I de vegades sense tenir-ne la intenció passen coses com el que va succeir el 2004: En Bigas Luna va plantar un hort en un pati de la fundació Miró i hi havia gent que preguntava si era una obra més del museu. És magnífic! Qui aconsegueix fer això no és necessàriament un artista; és una persona capaç de buscar el vessant artístic i espiritual que té el fet vital. I el que pot obtenir, com en aquest cas, es desvetllar la consciència d'un nombre determinat de persones.
Predomina un concepte equivocat de la vida?
El pensament ecològic és un humanisme del nostre temps i té en compte les futures generacions. Justament els arbres tenen aquest simbolisme transgeneracional i representen la veneració per la vida. La vida no és una sèrie de prestatges en un supermercat on podem agafar el que ens convingui en funció dels diners que tenim, sinó que implica compartir la nostra presència en aquest planeta amb els altres essers vius.
La iniciativa del Gran Capital es podrà repetir o replicar en altres ocasions?
Això vindrà condicionat per la resposta que es produeixi ara. Clar que podem repetir una recol·lecció, però ho farem en tot cas d'una manera nova. Podríem pensar, per exemple, que cadascú s'endugués les llavors a casa, cas de no tenir un viver disponible. Però el que és important és que es pugui mantenir -es faci com es faci- la intencionalitat pedagògica. De fet, existeixen altres iniciatives que van per aquest camí, com la que es fa a un poble a Mallorca, on cada any es planten arbres en funció dels ciutadans que hi han anat a viure. És com un bateig civil per crear sentit de comunitat i de cohesió social. La gràcia de tot aquest tipus d'iniciatives més que la invenció és la reformulació de pràctiques que ja existeixen.
