El seu objectiu és denunciar, a través de diverses conferències i exposicions, la terrible situació que viu a la selva amazònica, que aquest any ja ha registrat més de 50.000 focus d’incendis.
Eliane Brum a la selva amazònica | Cedida
«L’Amazònia és molt més que una immensa jungla, és el pulmó del món, un espai d’interconnexió entre espècies, cultures i territoris. Però avui, aquest indret crucial del nostre planeta està en el punt de mira d’una guerra global en la qual s’enfronten interessos econòmics, polítics i ambientals». Eliane Brum, periodista brasilera reconeguda per la seva cobertura sobre l'Amazones, va presentar el passat dimarts 1 d’octubre el seu llibre ‘La Amazonia’ al CCCB, publicat el passat mes de gener de 2024 per l’editorial Salamandra.
Malgrat que el llibre va veure la llum el 2021, no ha estat fins aquest any que s’ha traduït al castellà. Brum és a Barcelona perquè és la segona convidada a participar al programa de residències de tres mesos del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), amb la col·laboració de la Universitat Oberta de Catalunya i el finançament de la Fundació privada Mir-Puig.
La seva missió principal és la de denunciar, a través de conferències, seminaris, xerrades i exposicions, la terrible situació que viu a la selva amazònica, que segons les dades de WWF aquest any ja ha registrat més de 50.000 focus d’incendis.
La guardonada periodista d’investigació, reconeguda el 2020 com la reportera més premiada de la història del Brasil, posa un especial èmfasi en com «el colonialisme, iniciat ara ja fa més de 500 anys, ha evolucionat prenent forma de grans corporacions i multinacionals per espoliar els recursos de l’Amazones».
«L’Amazones és com una verge que tots els tarats volen tenir», Jair Bolsonaro, expresident del Brasil.
Des d’una perspectiva de gènere i proposant un llenguatge disruptiu tant en la forma com en el contingut, Brum proposa «reubicar els centres de la societat humana cap als espais naturals, en lloc de considerar els hubs financers i econòmics com els llocs de major importància al món».
La periodista, que va canviar la seva residència de Sao Paulo a la ciutat d’Altamira, al bell mig de la selva amazònica, reconeix entendre i viure el conflicte de forma molt més propera. «Ara, quan es crema una casa, moltes vegades ho veus des de la finestra de l’habitació. Avui mateix estava rebent vídeos de terrenys que s’estaven cremant en aquell mateix moment. Es tracta d’incendis on, a banda de centenars d’animals, també hi moren persones de forma gairebé diària».
Amb l’objectiu de poder donar veu a les comunitats locals, Brum va fundar el 2022 la plataforma periodística SUMAÚMA, un mitjà en portuguès, espanyol i anglès que cerca «explicar el que passa a l’Amazones a través dels periodistes que hi viuen, de les veus silenciades».
«Existeix un fort paral·lelisme entre el cos de la dona i la selva, que el món permet que sigui violat, envaït i abandonat». Per exemplificar-ho, Brum apunta la frase pronunciada per l’expresident Jair Bolsonaro: «L’Amazones és com una verge que tots els tarats volen tenir».
Una tasca de vida o mort
Quan se li pregunta sobre la perillositat d’exercir la professió en un territori tan disputat entre grans corporacions i organitzacions criminals, l’activista brasilera reconeix que haver-se traslladat fins allà ha augmentat la seva situació de perill. «Un clar exemple del que patim són els assassinats dels companys Bruno Pereira i Dom Philips». Tots dos periodistes van desaparèixer fa només dos anys durant un viatge a la Vall del Javari, un territori molt afectat per les invasions i les activitats delictives. «L’entrada del crim organitzat ha empitjorat molt la situació en els darrers anys. Si abans prenien el control d’indrets com ara les faveles, ara ho fan amb el control de la selva per espoliar-la», destaca Brum
«L’entrada del crim organitzat ha empitjorat molt la situació. El que passava abans amb les faveles passa ara a la selva»
La situació a la selva més gran del món, manifesta, és «més urgent que mai. Algunes zones ja han arribat a un punt de no retorn, mentre que n’hi ha d’altres encara es poden salvar. L'Amazones és un terreny de batalla en què el futur del planeta està en joc, i la responsabilitat és global».
Malgrat les esperances dipositades en l’elecció de Lula da Silva en substitució de Bolsonaro per redreçar la situació a l’Amazones, l’autora de ‘La Amazonia’ critica que «dins del partit, en ser un front ampli que agrupa moltes ideologies, hi ha gent sense cap sensibilitat ni consciència pel que pugui acabar passant en l'àmbit mediambiental».
A més, també es lamenta que el nou president brasiler «hagi sucumbit a les pressions per obrir una nova explotació petroliera, que es plantegi asfaltar la carretera B-319 i que proposi una nova línia ferroviària, infraestructures que facilitaran encara més l’afusellament del territori».
