Califòrnia, Austràlia i el sud d’Europea son alguns dels territoris més vulnerables, segons un estudi publicat a Nature Climate Change, amb la participació del Creaf
Pantà de Sau en un dels darrers episodis d'emergència per sequera. Foto: JOSEP SALA FRANCAS (GETTY)
Una investigació publicada a NATURE CLIMATE CHANGE, que ha comptat amb la participació del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf), ha determinat que el sud d’Europa, Califòrnia i Austràlia es troben entre les regions que més els costa recuperar-se després d’una sequera o un incendi. I Catalunya n’és una de les afectades. L’estudi, en el qual també hi ha participat el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), apunta al fet que les regions més seques i àrides del planeta, que també inclouen Euràsia Central i Àfrica meridional, són cada vegada més vulnerables.
És un dels primers estudis que posa llum als efectes indirectes a llarg termini que tenen fenòmens climàtics extrems com una forta sequera o un gran incendi forestal. La investigació, que ha comptat amb la participació de l’investigador del CSIC al Creaf, Josep Peñuelas, assenyala tres factors clau que determinen si un ecosistema és capaç de recuperar-se o no: l’alta biodiversitat, la radiació solar i la disponibilitat d’aigua.
Els boscos necessiten molta més aigua després d’un episodi de fort estrès hídric com aquests, i factors com una radiació solar alta, l’escassetat hídrica i la poca varietat d’espècies en dificulten molt la recuperació. «La recuperació de la sensibilitat a l'estrès hídric pot trigar entre quatre i cinc anys. Però la freqüència més gran d'aquestes pertorbacions a causa del canvi climàtic amenaça aquesta recuperació, la qual cosa podria tenir implicacions significatives per a la productivitat dels ecosistemes i la capacitat de captura de carboni terrestre», apunta Peñuelas.
L’estudi, liderat per la Universitat de Utah (EEUU), ha analitzat dades satel·litàries de més de tres dècades a tot el món
L’estudi, liderat pel professor de la Universitat de Utah (EEUU), Meng Lui, ha analitzat dades satel·litàries de més de tres dècades (1982-2018) a tot el món, recollides pel Global Land Surface Satellite (GLASS). Es tracta de dades que permeten saber quanta llum absorbeixen les plantes, o de quina manera condicions com ara la temperatura o la humitat n'afecten el creixement. És així com s'obté una imatge global detallada del creixement de la vegetació al planeta al llarg del temps.
La biodiversitat, un element clau
«Des del punt de vista biològic, és molt interessant el que hem observat. Una alta biodiversitat contribueix a disminuir la sensibilitat, i la diversitat d'espècies augmenta la resistència dels ecosistemes a les pertorbacions», explica l’investigador del Creaf. És a dir, com més divers és un ecosistema, més resistent es torna. «Les dades mostren que la biodiversitat és una assegurança de vida a les àrees humides», afirma Meng Liu.
Els ecosistemes triguen a recuperar-se entre quatre i cinc anys, segons la investigació, temps mínim que ha de passar fins a la següent sequera o gran incendi. La creixent freqüència d'aquests fenòmens, fruit de l’acceleració del canvi climàtic, posa en risc la capacitat de regeneració, amenaça el correcte funcionament dels ecosistemes i també la seva capacitat d’absorbir carboni, que és imprescindible.
«Els ecosistemes terrestres absorbeixen al voltant del 25% de les emissions de carboni generades per l'ésser humà cada any, entendre l'impacte dels fenòmens extrems és crucial per gestionar el carboni global, protegir aquelles zones més vulnerables i mitigar el canvi climàtic». L’investigador del CSIC al Creaf alerta dels perills que pot tenir aquest procés de desertificació a llarg termini, que podria estar avançant a un ritme molt més accelerat del que es creia.
«Ens trobem davant d'una bola creixent, una retroalimentació positiva de factors que condueixen a un escalfament progressiu i realment preocupant, davant del qual no som capaços d'actuar de manera adequada», conclou.
