L’inici s’avança a l’1 de juny i el final s’allarga fins al 30 de setembre
La Generalitat de Catalunya ha anunciat l'inici de la campanya de prevenció d'incendis pel 2023 i afronta amb anticipació i més recursos la campanya més llarga i difícil dels darrers anys.
Un altre estiu els incendis es converteixen en un forçat element transformador del paisatge a tota la conca mediterrània.Si tothom té clar quines són les causes i les solucions de la situació actual, com és que cada estiu repetim les mateixes lletanies? Al meu entendre, el principal motiu d’aquesta situació és que surt més econòmic invertir, majoritàriament, en extinció, és a dir, en el cos de bombers, que en prevenció.
La primavera de 2022, calorosa i seca a la majoria del territori català, s’ha combinat amb el juny més càlid des de 2003 segons el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i una manca de pluges crònica, es preveu una campanya d’estiu molt dura per als boscos catalans i la situació no millorarà si no plou a de forma abundant a les zones afectades per sequera. L’equip científic del CREAF encoratja a la ciutadania a extremar les precaucions al camp i a ser partícips del seguiment de l‘estat de salut dels boscos a través del projecte AlertaForestal.
Un estudi revela un canvi sense precedents en el règim d’incendis del continent europeu, relacionat amb el canvi climàtic. Les zones afectades es troben al sud, centre i nord del continent, però aquest canvi històric en el règim d’incendis d’Europa és més intens a l’àrea del Mediterrani.
S'ha finalitzat l’actuació de l’àrea de Seguretat al Pont del Diable i el Departament de Protecció Civil municipal ha dut a terme una campanya de neteja i desbrossament de les franges forestals a Llevant.
Bombers durant l’extinció de l’incendi d’aquest cap de setmana a Llançà. Font: El País/article.
Avui el tren de l’ecologia comença el trajecte a través de paisatges desolats, transformats: sortim des de Llançà, al bell mig del Cap de Creus, on un gran incendi forestal ha arrasat i calcinat tot allò que vèiem fa uns dies i estimàvem. I ara, els paisatges que eren verds, de colors de flors i plens de vida i olors, són paisatges en escala de grisos. Paisatges que a l’observar-los, transformats en cendres, ens encongeixen el cor i l’ànima. I ara què?
El ramat estarà durant tot el mes en aquesta zona natural, on aportarà un manteniment ambientalment sostenible i beneficis per a tot l’ecosistema. La Paeria aposta per la recuperació ambiental i apropament al ciutadà dels Aiguamolls, un dels espais més singulars del terme municipal, que alberga una gran biodiversitat.
La humitat de la vegetació és un bon presagi de cara als incendis aquest estiu a Collserola. La serra acumula més de 550 litres per metre quadrat enguany i els arbres encara mantenen a finals de juliol una verdor poc habitual en aquesta època de l'any. Això sí, el combustible present als boscos del parc segueix creixent i augmenta el perill d'incendis greus en el futur si no se'n fa una gestió eficient.
El dispositiu d’aquest any 2020 pels boscos de la província de Barcelona que lidera la Diputació de Barcelona constarà d’una plantilla de 259 persones quw atendran un total de 484.813 hectàrees forestals, que representen el 98,7 % de la superfície forestal de la demarcació de Barcelona. Aquest dispositiu compta també amb la participació de 273 ajuntaments, 125 agrupacions de defensa forestal (ADF), 9 federacions d'agrupacions de defensa forestal i altres administracions per aquest objectiu comú.
El nombre d’incendis al territori de Barcelona ha estat un 10% inferior respecta a la mitjana, amb 134 incendis, i la superfície afectada un 77% menys. Aquesta afectació contrasta en les altes temperatures registrades aquest estiu, per sobre de la mitjana, amb quatre episodis de temperatures extremes, amb dues onades de calor consecutives.
El projecte Life Montserrat, coordinat per la Diputació de Barcelona, ha desenvolupat una infraestructura verda de protecció per evitar grans incendis forestals i afavorir la conservació del patrimoni natural en un àmbit de 14 municipis al voltant de la Muntanya de Montserrat.
