Recuperar 17.000 hectàrees de conreus i pastures abandonats des dels anys 50 podria disminuir en un 30% la connectivitat del foc
La combinació de sequeres greus, velocitat del vent i paisatges forestals connectats incrementa la propagació dels incendis. Foto: GETTY
La combinació de sequeres greus, la velocitat del vent i els paisatges forestals connectats incrementa la propagació dels incendis, tal com s’ha evidenciat recentment als greus incendis de Los Angeles, Califòrnia. Catalunya, amb un clima mediterrani molt similar al d’aquesta ciutat de la costa Oest dels Estats Units, està veient com les sequeres, cada cop més acusades i prolongades en el temps, amenacen cada estiu gran part de la massa boscosa. Hi ha parts del país, però, que podrien millor notablement la seva resiliència davant dels incendis forestals. Una d’elles és la Regió Metropolitana de Barcelona.
Com? Doncs recuperant més de 17.000 hectàrees de conreus i pastures abandonats des dels anys 50. Els resultats, que s’extreuen d’un estudi preliminar del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) indiquen que reintroduir aquests espais oberts podria disminuir en un 30% la connectivitat del foc, afavorint al mateix temps la biodiversitat i, fins i tot, impulsant l’economia local.
Rodrigo Balaguer, investigador del Creaf i autor principal de l’estudi, subratlla que «els conreus i pastures són zones de baixa combustió i, per tant, reintroduir-los entre les masses forestals és clau per protegir les persones i facilitar les tasques d’extinció en cas d’incendi». L’estudi del centre de recerca català s'emmarca dins del projecte europeu Horizon Europe WildE, un projecte europeu en el qual s'aborda la renaturalització com una estratègia basada en la natura, amb la qual es poden afrontar els reptes derivats de la pèrdua de biodiversitat i del canvi climàtic.
«Mamífers com el toixó, ocells agrícoles com la tórtora euroasiàtica es beneficien de la presència d’espais oberts», Josep Maria Espelta, coordinador del projecte WildE.
«Als països euromediterranis s’ha anat produint un canvi demogràfic entre la població rural, que s’ha anat desplaçant cap a les ciutats des de mitjans del segle passat. Això ha provocat l’abandonament de totes aquelles activitats tradicionals com l’agricultura o la silvicultura. Tot plegat ha comportat una expansió forestal en els darrers temps, reduint efectivament aquests tallafocs naturals».
Quan les masses forestals es comuniquen, el foc es propaga més ràpidament i amb major intensitat. Font: CREAF
Els models climàtics que projecten fins a l’any 2050 indiquen un augment dels episodis de sequera, un fet que accentuarà el risc d’incendis a les zones amb vegetació seca acumulada. En aquest context, els investigadors proposen recuperar els conreus abandonats i aprofitar els espais oberts que la sequera ja està generant al bosc. «Les zones de conreu són zones de baixa combustió en comparació amb les zones forestals, on trobem una major acumulació de combustibles. Per tant, quan l'incendi arriba a una zona de conreu, es redueix la seva taxa de propagació, cosa que permet una oportunitat d'extinció i redueix el risc per a les zones properes a aquests conreus o espais oberts», explica Balaguer. Els conreus que es proposen, en la seva majoria, són de secà.
La causa més important dels grans incendis és la connectivitat del foc. Quan les masses forestals es comuniquen, el foc es propaga més ràpidament i amb major intensitat. Segons Balaguer, «les zones de cultiu properes als nuclis urbans són les que millor trenquen aquesta connectivitat, creant cinturons de protecció que redueixen la velocitat de propagació de les flames». Els experts del Creaf han analitzat com els usos del sòl actuals i futurs influeixen en la connectivitat del foc, concloent que la recuperació de conreus combinada amb una gestió activa de les zones forestals poden tenir un impacte substancial en la reducció del risc.
Més biodiversitat
A banda de prevenir incendis, aquesta estratègia ofereix beneficis ecològics. Josep Maria Espelta, investigador del Creaf i coordinador del projecte WildE, destaca que recuperar el mosaic agroforestal tradicional contribueix al manteniment de la biodiversitat mediterrània. “No es tracta només de prevenir incendis, sinó de garantir la integritat ecològica del paisatge”, explica. Espelta subratlla que mamífers com el toixó, ocells agrícoles com la tórtora euroasiàtica i pol·linitzadors com papallones i abelles es beneficien de la presència d’espais oberts.
«La presència de conreus entre les zones forestals, creant el que s'anomena el mosaic agroforestal, afavoreix la presència d'espècies que troben el seu nínxol ecològic en aquestes zones obertes, com poden ser espècies d'ocells com la tórtora turca o espècies d'insectes pol·linitzadors com les abelles o les papallones», apunta Balaguer, l’autor principal de l’estudi. Ara mateix, però, des del centre de recerca desconeixen si hi ha cap pla en el qual es plantegi la recuperació de cultiu a curt termini.
