Damià Barceló és director de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA) i vicedirector de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) del CSIC, on es realitzen diversos estudis sobre la presència dels compostos perfluorats (PFC) a l'aigua i els aliments. Es tracta de substàncies químiques molt habituals al nostre voltant i amb efectes sobre la salut, però que a hores d'ara no compten amb una regulació específica a l'estat espanyol.
Són compostos de fluor i carboni, que s'utilitzen molt en detergents, dissolvents, a la indústria del teflon per estris de cuina, al velcro, com a retardants de flama en mobles o catifes, i també en alguns tipus d'embolcalls i envasos. Són productes amb un ús molt ampli a la societat industrial. Ara s'ha limitat l'ús d'alguns d'aquests compostos, però d'altres encara s'estan utilitzant abastament.
- Com entren els PFC a l'organisme humà?
Una de les vies principals és l'aigua. Fins ara havíem comprovat que són presents a l'aigua de riu i de precipitació, i ara un estudi de fa uns mesos de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (lCRA) ha confirmat la seva presència també a l'aigua de l'aixeta de les set ciutats més poblades al llarg de l'Ebre (Barcelona, Tortosa, Lleida, Logroño, Miranda, Saragossa i Pamplona). Les concentracions més elevades s'han trobat a Barcelona, cosa esperable perquè és l'àrea més industrialitzada. Són, en qualsevol cas, percentatges que no suposen per ells sols un risc per a la salut humana.
Una altra via molt important és l'alimentació, sobretot pels efectes dels envoltoris, i és això el que estem estudiant ara, per intentar determinar quin seria el límit segur d'ingesta d'aquests compostos. També ens arriben per la pols, per aspiració, sobretot en llocs amb mobiliari que té retardant de flama.
(F)
- Quins efectes per la salut té la presència de PFC dins el nostre organisme?
Depèn de diversos factors, i el pes n'és un de molt important. Un nounat té molt més risc que un adult, perquè depèn de la quantitat de substància per quilo de persona. Els efectes s'estan estudiant, però un dels que s'ha vist per ara és que poden afectar la tiroides. No es pot afirmar que totes les alteracions de tiroides siguin causades per aquests productes, però sí que s'ha vist una relació en alguns casos, sabem que és allà on actuen.
(F)
- Quina regulació hi ha ara mateix?
S'han començat a regular els PFCs que s'han utilitzat més, i dels que s'ha vist que produïen efectes sobre la salut: el sulfonat de perfluorooctà (PFOS) i l'àcid perfluorooctà (PFOA). Però només estan regulats per algunes agències, com l'agència europea de seguretat alimentària (EFSA), que marca el límit diari per quilo de persona d'aquestes substàncies. Però la directiva marc de l'aigua, per exemple, no en diu res. En aigua només està regulat a Alemanya. A l'estat espanyol no tenim cap regulació específica ara mateix.
I la legislació va molt lenta. Primer cal fer les investigacions i obtenir resultats clars, demostrar que hi ha efectes, i després encara es triga anys fins que es plasmen en lleis. Entre altres coses, per les pressions de les empreses que fabriquen els productes. I, a més, cal tenir en compte que quan es prohibeix una substància normalment es substitueix per una altra que, a la llarga, també pot resultar tòxica.
- Aquests productes tenen una llarga durada. Per què?
Són contaminants persistents, perquè són compostos molt estables i costen molt de destruir químicament. Poden durar anys, i van passant a través dels diferents estadis de la cadena alimentària: des de l'aigua entren als animals, i segueixen la cadena tròfica, del peix petit al més gran, per entendre'ns. Fins a nosaltres. S'acumulen als lípids, i en humans n'hem trobat al sèrum, al fetge i a la llet materna.
- Quina presència té a la llet materna?
Vam fer un estudi amb 20 dones embarassades de Barcelona, de manera totalment voluntària i confidencial, per analitzar els nivells de PFCs a la llet materna durant els 40 dies posteriors al part. Els vam detectar, en la majoria dels casos en nivells baixos. Però una de les dones que va participar en l'estudi mostrava uns resultats per sobre dels límits de risc. Vam descobrir que es tractava d'una persona que treballava en contacte amb dissolvents des de feia anys, i li vam recomanar que no donés llet materna al seu fill, perquè els valors que presentava, ingerits per un neonat, estaven per sobre del que recomana l'EFSA.
L'estudi també analitzava fórmules infantils (preparats de llet per a neonats) i aliments de cereals per a nadons, i també es van trobar PFCs, segurament provinents de l'empaquetat, però que no superaven els límits marcats per l'EFSA.
Ara estem ampliant tots aquests estudis, en col·laboració amb metges i hospitals, per poder determinar con s'han de regular aquests contaminants.
(F)
- Com podem reduir l'entrada de PFCs?
Una gran majoria estan relacionats amb els envoltoris dels aliments, però encara estem estudiant quins tipus d'envasos són els que més en porten. De moment no podem generalitzar, però es pot mirar de reduir-los. Per exemple, en el cas de les fruites i verdures, millor comprar-les a l'engròs que no envasades. I evitar el menjar ràpid amb molts embolcalls. També seria bo reduir l'ús de dissolvents a la casa, i els productes de teflon. I amb el temps, estic segur de què els PFCs s'acabaran regulant.
- Pel que fa a l'aigua de consum humà, és més recomanable beure aigua mineral que aigua de l'aixeta? I els filtres, què fan?
No cal preocupar-se per la qualitat de l'aigua de l'aixeta, perquè passa molts controls i molts tractaments que garanteixen que no comporta cap efecte negatiu per la salut de les persones. La de riu ja és una altra cosa, perquè s'han detectat moltes substàncies que podrien ser un risc. I no és que a Catalunya hi hagi més contaminació que a altres llocs, però aquí s'ha investigat molt i per això en sabem més.
(F)
Pel que fa a l'aigua embotellada, depèn. Si va en ampolla de plàstic, cal tenir en compte que algunes tenen bisfenol-A, que és un disruptor endocrí, amb conseqüències, per exemple, com l'avançament de la menstruació en nenes. Diversos estudis a Alemanya han mostrat que els envasos de plàstic són perjudicials, inclosos els biberons. De fet, ara ja hi ha una empresa catalana que està fabricant biberons sense aquesta substància. Per a l'aigua embotellada, doncs, és més recomanable l'envàs de vidre.
Amb els filtres, n'hi ha de molts tipus, i és important fer-hi un bon manteniment. Però en principi són útils per treure algunes substàncies. Cal anar en compte, però, perquè si es treuen massa minerals amb desionització, s'ha de remineralitzar l'aigua. No es pot donar un consell general, s'ha de mirar cas per cas. Els de carboni, per exemple, són bons per millorar-ne el gust. I sobretot, és imprescindible seguir les instruccions de cada filtre al peu de la lletra.
I, repeteixo: l'aigua de l'aixeta no presenta cap problema.
