Jill Litt és professora de Salut Ambiental al Programa d'Estudis Ambientals de la Universitat de Colorado a Boulder i investigadora sènior a l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Té un llarg recorregut en l'àrea de la salut ambiental urbana, treballant durant l'última dècada als barris de Baltimore, Filadèlfia, Boston i Denver i, més recentment, a Barcelona, Marsella i Montpeller en una varietat de qüestions relacionades amb els entorns construïts i naturals i la salut.
Jill Litt a Barcelona | Cedida
Jill Litt és professora de Salut Ambiental al Programa d'Estudis Ambientals de la Universitat de Colorado a Boulder i investigadora sènior a l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Va concloure el seu doctorat en salut ambiental i polítiques públiques a l'Escola de Salut Pública Johns Hopkins Bloomberg. Té un llarg recorregut en l'àrea de la salut ambiental urbana, treballant durant l'última dècada als barris de Baltimore, Filadèlfia, Boston i Denver i, més recentment, a Barcelona, Marsella i Montpeller en una varietat de qüestions relacionades amb els entorns construïts i naturals i la salut.
Ha estudiat la relació entre els barris i la salut durant molt de temps, amb un interès particular en els espais verds i l'accés a la natura: el model que més ha utilitzat per entendre aquestes relacions són els horts comunitaris. Utilitza dades de les ciències socials i físiques, així com de les ciències naturals, per intentar entendre-ho el millor possible. Quantifica com és la diversitat de la natura, la biodiversitat d'un entorn, pregunten a les persones sobre la seva experiència personal en entorns verds… «Mirem de totes les maneres possibles com la natura pot estar influenciant la salut humana», explica només començar.
Hi ha una relació demostrada entre espais verds urbans i salut mental?
Això està evolucionant, i diria que els estudis estan millorant. Quan vam fer el nostre assaig sobre horts comunitaris, vam veure que era el tipus d'estudi definitiu on observar la causa i l'efecte. Més enllà de només comptar i fer una associació amb models estadístics, vam distribuir a certes persones en un context de jardí o no jardí durant un any. Els vam seguir, i amb una mostra prou gran, realment vam poder començar a respondre si l'entorn natural està causant el canvi que ens interessa, o si les persones ja tenen aquestes creences i pràctiques i només se senten atretes per la jardineria o qualsevol altra activitat basada en la natura.
En els nostres assaigs, vam poder mostrar una diferència: les persones que feien jardineria tenien nivells més baixos d'estrès i ansietat com a resultat de la intervenció al final del primer any, en comparació amb les que estaven en llista d'espera. Aquesta va ser una prova molt prometedora. La relació que vam observar ara apareix en altres assaigs clínics aleatoris. Necessitem més estudis així, perquè la majoria de les investigacions fins ara han estat observacionals. En aquests primers assaigs clínics, estem demostrant que els espais verds poden reduir l'estrès i l'ansietat.
Podria donar-me algunes dades que donin suport a aquestes teories? Com mesura aquests nivells més baixos d'estrès i ansietat?
Hi ha moltes maneres de fer-ho. Pots fer-ho fisiològicament, com ara prenent nivells de cortisol, per exemple. També preguntem a les persones sobre l'estrès i l'ansietat utilitzant qüestionaris validats que han estat fortament correlacionats amb mesures físiques. Això es considera una manera vàlida d'avaluar el canvi. I, de nou, com aleatoritzem i tenim un grup de comparació, això enforteix la qualitat de les dades per poder dir que aquest canvi és un resultat de la intervenció, i no una característica inherent de les persones participants.
També vam observar que la magnitud de l'efecte era més forta per a les persones que venien amb nivells més alts d'estrès i ansietat de base. El benefici era encara més gran per a aquestes persones, i un hort seria un bon model perquè és un entorn natural en un espai urbà que dona a les persones accés a la natura. Això inclou una experiència directa amb les mans, com cultivar aliments i mantenir-se involucrat en aquest entorn.
Jill Litt en una de les proves de jardineria i cura dels horts a Barcelona | Cedida
És sorprenent que tenir cura d’un hort o d’un jardí pugui tenir efectes tan beneficiosos per a la salut i, malgrat això, no sigui una pràctica majoritària.
Els jardiners parlen d'aquest espai natural com una cosa molt important a les seves vides. Poder estar a l'aire lliure, cultivar plantes, inspirar-se en les plantes i afrontar els desafiaments de cultivar aliments. Algunes persones cultiven plantes ornamentals com flors. El procés de cultivar aliments i plantes ornamentals és molt poderós. Només el procés de cultivar aquests productes, embrutar-se les mans, la gratificació retardada, hi ha tots aquests processos psicològics que ajuden a explicar per què això és tan efectiu.
També parlen dels sentits: les textures, les olors, les sensacions, els elements com estar a l'aire lliure, el sol, el temps de reflexió. Potser ho utilitzen per a altres finalitats com la meditació i la consciència plena. Així comencen a incorporar això a les seves vides, i veuen el jardí com un lloc per escapar de les responsabilitats diàries de les seves vides.
«La regla 3-30-300 estableix que tothom hauria de poder veure almenys tres arbres des de casa seva, tenir un 30% de cobertura arbòria al seu barri i no viure a més de 300 metres del parc o espai verd més proper»
Pots donar-me alguns exemples d'aquesta "prescripció"? Quines activitats exactes fas amb les persones? Com caminar per la platja, anar a la natura?
Els jardins ens van donar molta informació fonamental, però també reconeixem que no és per a tothom. Així que podríem utilitzar els principis dels horts comunitaris i els dos principis principals que hem observat: el contacte de les persones amb la natura, incloent-hi els aspectes tàctils i emocionals, i les relacions socials que es construeixen en aquest context.
Estem provant una intervenció grupal on els metges deriven pacients que han donat positiu en una prova de solitud, com ara que reporten sentir-se sols, a un grup. Aquest grup té un facilitador entrenat que treballa amb un model que hem desenvolupat basat en una cosa anomenada ‘Cercle d'Amics’. És un model social sobre com les persones construeixen relacions. En el nostre treball, creiem que la natura és un amplificador.
Què hi veuen de rellevant, en aquests grups?
Cada grup d'edat, geografia i cultura es relaciona amb la natura de manera diferent. Ara ho estem provant a Barcelona en fins a 12 barris diferents. També ho estem fent a Praga (Txèquia), Hèlsinki (Finlàndia), Marsella (França), Melbourne (Austràlia) i Cuenca (Equador). Les activitats inclouen observació d'ocells, jardineria, excursions, temps a la platja, passejades per la natura, pesca, navegació, ciclisme sense edat (portant persones en ‘rickshaws’ amb voluntaris).
Aquestes activitats varien segons els recursos disponibles en cada barri. Per exemple, una classe de jardineria en contenidors on les persones preparen els seus propis jardins a casa, però ho fan junts i porten les plantes a casa. O la recol·lecció de calçots o bolets. Per a aquells amb problemes de mobilitat, portem la natura cap a ells amb activitats com collages amb elements naturals o àpats compartits a l'aire lliure. El més important és que aquestes activitats siguin accessibles, sense cost econòmic per als participants, i que es treballi amb el municipi per assegurar-se que no creïn una càrrega econòmica.
Treballen amb metges de família? És una prescripció mèdica el fet de tenir contacte amb la natura?
Això és el que esperem. Ara mateix és una derivació no mèdica. Creiem que hi ha solucions més enllà dels fàrmacs i les intervencions mèdiques tradicionals. Però sabem que necessitem col·laborar amb els professionals de la salut perquè la gent encara confia molt en els seus metges. Estem col·laborant amb tots els CAP de Barcelona i Catalunya en general. En altres ciutats, és una mica diferent, però en general es treballa amb els sistemes de salut. Els professionals de la salut, a més, no són només els metges: s’hi inclouen infermeres, treballadors socials i altres professionals que haurien de formar part d'aquest tipus de programa.
«Vam observar que la magnitud de l'efecte era més forta per a les persones que venien amb nivells més alts d'estrès i ansietat de base»
Podria explicar-me breument en què consisteix la regla 3-30-300?
La regla 3-30-300 estableix que tothom hauria de poder veure almenys tres arbres des de casa seva, tenir un 30% de cobertura arbòria al seu barri i no viure a més de 300 metres del parc o espai verd més proper. Aquesta regla es va provar a Barcelona utilitzant dades de 3.145 individus d'entre 15 i 97 anys. Es van crear indicadors del 3-30-300 fent servir dades captades remotament i mapes de cobertura del sòl, a més de qüestionaris. L'indicador de salut mental utilitzat va ser el GHQ-12 (General Health Questionnaire).
Els autors van investigar les associacions entre l'exposició a l'espai verd segons la regla 3-30-300 i la salut mental, l'ús de medicaments i les visites a psicòlegs. Van advertir que l'estudi s'hauria de replicar en zones amb més diversitat d'entorns verds, però les primeres evidències suggereixen una associació entre una major exposició a espais verds i diversos indicadors de salut. És important destacar que només el 4,7% dels residents de Barcelona mostraven viure en una zona amb prou espai verd. Cal més feina per assegurar que els residents tinguin accés a entorns naturals i recursos basats en la natura.
Essencialment, la idea és que cada ciutadà hauria de tenir una certa quantitat d'espai verd dins del seu barri immediat. Són els paràmetres que hauríem de mesurar per assegurar-nos que estem en el camí correcte per tenir prou zones amb arbres i natura per a la gent i millorar la seva salut.
Poden associar aquest contacte amb la natura amb una disminució de la ingesta de medicaments?
Això és el que esperem, és la nostra hipòtesi. Estem fent una anàlisi econòmica, i l'estem vinculant a l'ús de medicaments i als registres hospitalaris. Volem generar aquest tipus d'anàlisi per mostrar el cost-benefici o cost neutral d'invertir en aquest tipus de projectes. Encara no n’estem segurs, però aquesta és part de la nostra ambició per acabar-ho de certificar.
