Francesc Baró : “Hi ha una gran desigualtat en l’accés al verd escolar a Barcelona”

Periodista
21/06/2021 - 15:30

Francesc Baró és investigador de l’ICTA-UAB, i professor investigador de la VUB (Vrije Universiteit Brussel). Ha dirigit el primer estudi sobre el verd escolar a Barcelona, el qual identifica diferents patrons de desigualtat en l'exposició i l'accés als espais verds dels infants escolaritzats a la ciutat. Reflexionem amb ell sobre justícia ambiental, el paper dels centres escolars en l’articulació de la vida als barris i la necessària naturalització d’aquests espais.

Per què un estudi sobre el verd escolar a Barcelona?

Aquest estudi naix ara fa dos anys perquè volíem estudiar el verd escolar a Barcelona des d’una òptica nova, d’equitat o justícia ambiental. Hem analitzat el verd escolar tant a l’interior (patis i zones d’esbarjo) com a l’entorn dels centres escolars, d’una mostra de 324 escoles publiques, privades i concertades. Volíem també saber si hi havia diferència entre aquests tres tipus, estudiant a més del verd escolar, les sortides a entorns o parcs naturals que fan els alumnes. 

Per què aquesta mirada de justícia ambiental?

Fins ara quan es parlava d’estudis d’accés al verd urbà sempre es feia des d’un punt de vista residencial, qui té mes verd a prop de casa.. Però en aquest cas el que volíem era posar la mirada sobre les escoles com a espais importants, pels infants, és clar, però també pels barris, més enllà de la comunitat educativa.

"Hem vist que hi ha diferencies importants pel que fa al verd escolar a Barcelona. Hi ha una gran majoria d’escoles que tenen molt poc verd a la ciutat. Les escoles privades son clarament les més verdes, a nivell de verd interior i exterior. I les públiques tenen més verd que les concertades"

Quines són les conclusions de l’estudi?

Hem vist que hi ha diferencies importants pel que fa al verd escolar a Barcelona. Hi ha una gran majoria d’escoles que tenen molt poc verd a la ciutat, tant a l’interior com al seu entorn, era esperable perquè hi ha barris molt compactes i amb poc verd.

Hi ha un cert tipus d’escoles, que tenen grans quantitats d’accés al verd, perquè estan situades en espais verds molt grans, com Collserola o Montjuic i s’aprofiten d’estar en aquest entorn natural, i un nombre molt important d’escoles situades als districtes més rics, com Sarrià Sant Gervasi o Les Corts, que tenen una accés més gran al verd que la mitjana, tant a l’interior com al voltant.

Pel que fa a la tipologia d’escoles, les privades -tot i que tenim una mostra petita- son clarament les més verdes, a nivell de verd interior i també exterior. I les públiques tenen més verd que les concertades. Podríem tenir, a priori, la hipòtesi que les concertades tenen més recursos i poden invertir més i fer-los més verds, però no és el que hem vist.

Fins a quin punt la tipologia d’escola és significativa, o és només per la seva ubicació dins la ciutat?

Hi ha moltes escoles públiques que formen part del programa “Escoles + Sostenibles” on es posen en marxa accions d’enverdir els entorns escolars, com a través dels horts... El fet que les privades siguin més verdes també te relació amb que estiguin majoritàriament als districtes de Sarrià, Sant Gervasi i les Corts, districtes que de per si ja són més verds, per la seva ubicació i també perquè hi ha molt verd privat.

Però també el que es interessant del nostre estudi és que hem analitzat la cobertura vegetal a l’interior de les escoles. Les privades tenen bastant verd, son en general també escoles grans, amb molta superfície de pati, i poden dedicar-ne una part a arbrat per exemple, en canvi escoles que estan situades a zones més denses, Ciutat Vella o Eixample, amb uns patis més limitats, no tenen aquesta possibilitat de dedicar espai al verd.

"Hi una extensa literatura científica que demostra la relació entre natura i salut dels infants. És una evidència que l’accés al verd possibilitat un major rendiment cognitiu dels nens, té un efecte protector respecte als problemes d’atenció, millora les capacitats de joc i relació"

Com es d’important que les escoles tinguin infraestructura verda?

Hi una extensa literatura científica que demostra la relació entre natura i salut dels infants. És una evidència que l’accés al verd possibilitat un major rendiment cognitiu dels nens, té un efecte protector respecte als problemes d’atenció, millora les capacitats de joc i relació, etc.

A això es suma el fet que els generacions de nens que viuen a la ciutat tenen moltes menys oportunitats d’estar a la natura que les generacions anteriors, per diferents motius, entre ells els canvis en les activitats d’oci, més vinculats a ús de pantalles o la percepció del risc de les famílies... Per això, la naturalització dels espais escolars és important per garantir que tots els nens tenen accés als beneficis de la natura. És important un accés equitatiu a les escoltes.

I respecte a les sortides a la natura hi ha certa compensació?

Més bé al contrari. Vàrem fer una enquesta que ens diu, de manera preliminar, que les escoles que són mes verdes, tant a interior com exterior, també son les que organitzen més freqüentment activitats en entorns naturals, sortides per exemple a espais protegits. Té sentit, perquè ens indica que les escoles que tenen uns patis més verds, estan més conscienciades dels beneficis de la natura i potencien aquestes excursions. I això també potencia més aquesta desigualtat pel que a l’accés al verd dels infants.

I també pot ser un valor per atreure famílies que busquen aquest contacte amb la natura pels seus fills..

Sí, moltes famílies sobretot valoren que les escoles estiguin en un entorn natural, verd perquè disposen d’una millor qualitat de l’aire, menys contaminació. Hi ha molta conscienciació sobre l’impacte dels contaminants en la salut infantil. Cal citar en aquest sentit tots els estudis publicats per ISGlobal que relacionen l’exposició de la infància a contaminants atmosfèrics amb problemes de desenvolupament cognitiu.

"Respecte a transformar els entorns escolars, cal dir que Barcelona és una ciutat pionera, sobretot amb el programa “Refugis climàtics a les escoles” i la iniciativa de pacificar els entorns escolars, i pensem que cal avançar en aquesta línia prioritzant les escoles que estan més desafavorides en aquest sentit, amb nens més vulnerables"

Quin ha estat l’impacte d’aquest estudi? Està l’administració local oberta a les vostres propostes?

Una mesura fàcil o evident és que les escoles que tenen menys accés al verd a l’interior promoguin les visites a entorns naturals, i de fet a la pandèmia hi ha hagut una major evidència de la bondat d’anar als parcs com a entorns segurs i moltes escoles han augmentat la seva assistència inclús per fer classe.

Respecte a transformar els entorns escolars, cal dir que Barcelona és una ciutat pionera, sobretot amb el programa “Refugis climàtics a les escoles” i la iniciativa de pacificar els entorns escolars, i pensem que cal avançar en aquesta línia prioritzant les escoles que estan més desafavorides en aquest sentit, amb nens més vulnerables.

El programa “Refugis climàtics a les escoles” també confirma la mirada de l’estudi d’entendre els centres educatius com espais per a tots que poden centralitzar la vida als barris.

Sí. Barcelona ha implantat aquest projecte pioner de refugis climàtics en escoles, que de fet una de les principals mesures és naturalitzar els patis escolars, en línia amb altres ciutats europees, que estan transformant els entorns escolars perquè siguin més resilients als canvi climàtic i perquè finalment no son només espais educatius, poden arribar a ser ‘hubs’ centres que cohesionen el barri, una oportunitat de transformació dels barris, més enllà de les pròpies escoles.


 

Relacionats

Article

El projecte EdiCitNet, finançat per la Unió Europea i amb una durada prevista de 5 anys, va néixer amb l'objectiu de demostrar que la implementació d'infraestructures verdes no ornamentals pot augmentar la producció sostenible d'aliments a nivell local, així com regenerar espais urbans apostant per una millora de la inclusió social.  Sant Feliu és l'únic municipi participant de l'estat espanyol.

Entrevista

“Persones que cuiden dels boscos, boscos que cuiden de les persones” Aquest és el lema del projecte simbiosi, una iniciativa de l’Agrupació naturalista i ecologista de la Garrotxa, en col.laboració amb l’Hospital d’Olot que ha aconseguit revaloritzar un bosc madur, convertit en un recurs de medicina forestal i un espai d’educació ambiental i vinculació amb la natura. Parlem amb Tura Puntí, una de les coordinadores del projecte per saber-ne més.

Entrevista

La doctora Laila Darwich és professora de malalties infeccioses del Departament de Sanitat Animal i Anatomia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), investigadora adscrita al Centre Recerca Sanitat Animal (CReSA-IRTA) i coordinadora del Màster Universitari en Zoonosis i One Health de la UAB des del 2016. En aquesta entrevista la doctora Darwich aporta la seva visió experta sobre les causes profundes de la pandèmia que estem vivint i defensa la necessitat d’una visió integral de la salut humana i ambiental, que se sintetitza en el concepte de One Health.

Butlletí