Comencem pel principi: Què són les smart grids?
Són la confluència de les xarxes d'electricitat i telecomunicacions per oferir una infraestructura preparada per a la gestió activa de la demanda d'electricitat i la generació distribuïda d'energia, garantint la seguretat de subministrament i a un cost menor.
La concreció tecnològica depèn molt del nivell de tensió. És diferent si parlem de transport a molt alta tensió o de solucions a baixa tensió. Tanmateix, com a denominador comú tenim la incorporació massiva de les tecnologies de la informació i la comunicació, les TIC, tant pel que fa als sensors, aspectes físics de transport d'informació (fibra, satèl·lit), emmagatzematge de dades (big data), analítica (data Mining), com en la capa de serveis cap als diferents perfils d'usuaris (operadors tècnics, empreses de serveis, ciutadans, ...).
Pose'm exemples d'aquí, del territori
A nivell d'alta tensió, Red Eléctrica de España (REE) té un centre de gestió d'energies renovables, el CECRE, molt important i de reconegut prestigi. Permet que a l'Estat espanyol es pugui disposar d'un alt nivell de penetració d'energies renovables, malgrat tenir nivells molt baixos d'interconnexió internacional i, per tant, comportant-se quasi com a una illa elèctrica.
A nivell de distribució, Estabanell Energia, una empresa catalana molt innovadora està implementant una microxarxa rural a Vallfogona del Ripollès en el marc del projecte europeu Smart Rural Grid.
En el nivell de subministrament d'energia a baixa tensió, una altra empresa centenària, Electra Caldense, està aprofitant la implementació de comptadors digitals a les llars de Caldes de Montbui per donar un servei avançat d'eficiència energètica basat en anàlisi de dades i una multiplataforma web i APP pel ciutadà desenvolupat per l'empresa catalana Enerbyte.
Un altre exemple de confluència de serveis seria la feina de l'empresa municipal Electradistribució Centelles que a més d'oferir el subministrament elèctric ofereix fibra òptica a totes les llars del municipi osonenc.
Suposo que a fora ja van per davant amb aquest tipus de Xarxes oi?
Els Estats Units va molt per davant, en part perquè disposa d'una indústria de telecomunicacions molt important i perquè des del Govern d'Obama es va aprovar una llei per desenvolupar el Smart Electricity Grid Plan, que pretén modernitzar tot el sistema elèctric del país.
A Europa, els països més compromesos amb la descarbonització de l'economia, com Dinamarca o Alemanya, estan fent els passos adequats. La regulació és un element fonamental per catalitzar la incorporació de les tecnologies smart grid.
Com a contrast, malauradament, és important dir que a l'Estat espanyol no només no s'avança, sinó que anem enrere!.
(F)
Entenc que es refereix a la reforma elèctrica espanyola. Encara que imagino la resposta, un any després de la seva aprovació, com els ha afectat?
A curt termini ho ha parat tot, ha fet molt mal a empreses del sector i ha paralitzat inversions de millora en moltes explotacions agràries i indústries agroalimentàries, la qual cosa repercuteix en la seva competitivitat. Un exemple clar és la cogeneració. A més, molts petits inversors en tecnologia fotovoltaica que havien confiat en la paraula de l'Estat en el BOE han vist reduïda la seva retribució generant situacions molt crítiques com, per exemple, executant préstecs hipotecaris o perdent els actius de generació.
Però el pitjor està per venir, ja que estem perdent uns anys necessaris per modernitzar les xarxes elèctriques i de telecomunicacions per preparar la transició energètica. Quan el preu del petroli accentuï la necessitat del canvi i vulguem fer el pas cap a una major penetració d'energies renovables i una millor operació de la distribució elèctrica, trobarem a faltar la feina que ara no estem fent.
Tot plegat fa que quan et mous internacionalment i et pregunten per la situació a l'Estat, et sents com la riota i te n'adones que ja no és possible reformar la Llei estatal. Hem de fer el nostre camí i decidir quin model energètic volem. Això inclou fer un estudi de legislació comparada i aprendre de bones pràctiques que avui en dia ja existeixen al voltant nostre. Per posar dos exemples: autoconsum d'energia en règim de balanç net i ús transparent de les dades dels comptadors digitals per part dels ciutadans.
Vostès insisteixen que el medi rural és fonamental en la transició energètica. Però quin serà el seu paper real en una població cada cop més urbanita?
La transició té una direcció clara: la descarbonització de l'economia. És a dir, reduir tan com sigui possible la dependència de les importacions dels combustibles fòssils. I per assolir aquest objectiu la producció d'energia amb recursos renovables és fonamental. I aquest recurs autòcton i renovable està en el territori, depèn de la superfície, o volum, que puguem dedicar a captar-lo. Per això el medi rural té un paper prioritari.
(F)
Perquè han volgut lligar Les Rural Smarts Grids, en aquest tercer congrés, amb les Smart Cities?
Tenim molt clar que ‘no hi ha smart city sense smart rural'. Cal una visió de país que integri l'entorn urbà i rural en clau de col·laboració i sinergia. I per a fer-ho possible cal crear espais de contacte i coneixement mutu. Enguany ha sigut la primera edició que hem fet coincidir l'Smart Rural amb l'Smart City. Esperem que l'experiència es repeteixi i puguem continuar aprenent els uns dels altres.
I quines serien les principals conclusions d'aquesta tercera edició del Congres?
Si hagués de triar-ne una és, sens dubte, la urgència d'una transició energètica especialment a Catalunya, per la feblesa que representa tenir una factura d'importació de combustibles fòssils anual tan alta.
Una segona conclusió és que aquesta transició implica un paper específic i protagonista al medi rural, paper que cal saber integrar amb la dinàmica social i econòmica actual per fer-ne una oportunitat.
I, finalment, que si bé la transició energètica té uns reptes tecnològics a partir de la confluència de l'energia i les telecomunicacions, té també unes barreres no tècniques, com acceptació social, models de negoci i aspectes legals i de regulació que són cabdals per la seva implementació.
(F)
Així doncs, a Catalunya ens hem de donar més pressa en fer aquesta transició?
Quan parlem de transició energètica hem de considerar la variable de cada territori o regió. Així a Catalunya estem en una posició crítica perquè estem dedicant un percentatge de quasi el 5% del PIB a pagar la factura energètica d'importació de combustibles fòssils i això no és assumible per cap estat. És insostenible a curt i mig termini, inclús amb preus per sota dels 100$ el barril com sembla que tindrem durant els propers mesos.
No tenim recursos fòssils ni podem incidir en el preu del barril de petroli, som totalment dependents de tercers països i això sí que és pèrdua de sobirania en majúscula. Per tant, en el nostre cas no hi veig més sortida que un gran pacte entre tots els agents socials, econòmics i polítics que prioritzi la descarbonització de l'energia en un horitzó relativament curt.
L'any passat, a Lleida, en el segon congrés Rural Smart Grids, ja vàreu reclamar a les institucions que facilitin l'emprenedoria en energia verda al món rural. Després d'un any, això s'ha donat d'alguna manera?
Malauradament, aquest darrer any no hem detectat cap increment significatiu de nous projectes socials i econòmics que donin resposta a les necessitats actuals i futures. L'eficiència energètica s'imposa per l'estalvi econòmic que suposa.
Estem en un moment en el que més que reclamar cap suport específic, seria suficient que es clarifiqués la regulació que afecta a les energies renovables, com ara l'autoconsum d'energia, que permetria a moltes explotacions, indústries agroalimentàries i negocis en el territori reduir els seus costos energètics sense necessitat de cap ajuda externa ni subvenció.
Estan els ajuntaments implicats?
És difícil donar una resposta única. N'hi ha que més i que menys. De totes maneres crec que la transició que pot representar les smart grid necessita del compromís i lideratge dels ajuntaments i municipis, però també d'una visió integradora supramunicipal a nivell de planificació i gestió.
Hi ha resistència a descentralitzar en el món empresarial?
La transició de model energètic porta implícit canviar els models de negoci tradicionals del sector elèctric i ofereix noves oportunitats de negoci que permeten oferir nous serveis i productes. Tanmateix, és un sector amb una gran inèrcia i no es ràpid en canviar. Per tant estan convivint actualment empreses tradicionals que no tenen cap voluntat de canviar, altres que, malgrat ser de les ‘grans', mostren certa obertura cap nous serveis (com E.ON que s'ha convertit recentment en la primera gran empresa que ha canviat cap a un model renovable) i, sobretot, una eclosió de moltíssimes petites empreses, sota diferents models d'organització (cooperatives, start ups, ...) que innoven amb rapidesa i poden realment ser disruptives.
Tanmateix, en tractar-se d'un sector altament regulat moltes oportunitats queden bloquejades per qüestions legislatives. Per exemple, si les dades dels comptadors estiguessin disponibles, segur que hi hauria moltes empreses que oferirien serveis d'eficiència sobre aquesta capa d'informació. Un altre exemple és l'autoconsum d'energia, que podria permetre una diversificació d'empreses petites i mitjanes molt arrelades al territori i properes als ciutadans.
(F)
Parles de disrupció, en el sentit de pressió per moure les coses?
No exactament. La "pressió" més aviat l'hem d'exercir la societat. Les propostes disruptives són aquelles que sobrepassen el marc actual de manera ràpida, normalment amb un component tecnològic molt alt (com podria ser l'emmagatzematge d'energia) combinat amb una proposta clara i atractiva pel ciutadà. De sobte, les coses poden fer-se d'una manera diferent i els agents que fins ara eren imprescindibles, poden deixar de ser-ho.
El que estic segur és que veurem grans canvis, grans empreses cauran i altres que avui amb prou feina coneixem seran habituals. Una mostra d'això és que el model empresarial fòssil necessita cada vegada més suport dels estats per perpetuar-se. Ho hem vist aquests dies en diferents exemples. La indemnització pel projecte d'emmagatzemament de gas Castor, la subvenció al carbó, la protecció de l'exèrcit a les prospeccions petroleres a Canàries, el bloqueig legal de l'autoconsum, entre d'altres, són mostres que l'Estat no només no afavoreix la transició sinó que posa tota la seva potència legal, econòmica i militar al manteniment del model fòssil. I això és senyal que ens acostem a un canvi estructural.
Llavors, amb resistència d'alguns poders públics i empresarials... com farem la transició cap a un nou sistema energètic? Està tot en mans de les iniciatives ciutadanes?
La transició ha de servir per recuperar quotes de poder per la societat que hem anat cedint cap a empreses privades allunyades dels interessos del país i dels ciutadans. I per tant, no només es tracta de canviar el model des d'un punt de vista tecnològic (energies renovables, ...), sinó també del control del sistema i del procés de presa de decisions. Amb aquest objectiu, efectivament crec que la iniciativa ciutadana té un paper fonamental i necessari, però no suficient.
El debat sobre el model energètic té unes limitacions i condicionants tècnics que no podem obviar. Cal, per tant, un procés inclusiu de participació de la població i tots els agents afectats per la decisió que prenguem respecte el model energètic, amb el coneixement tècnic i científic.
Aquí també ens toca ser creatius i no esperar que ningú ens doni les receptes. És un repte important i implica i ens obliga a assumir un nivell de compromís i maduresa democràtica molt alt.
(F)
I tenim marge d'actuació realment tal com està la legislació?
Com a ciutadans no hem de deixar-nos intimidar amb esborranys de regulació de l'autoconsum amb potencials multes milionàries. Hem de passar a l'acció i apostar per l'autoconsum.
L'altre dia, al meu poble, Molins de Rei, feia una reflexió a uns veïns del barri de La Granja que enlloc de gas natural tenen un sistema de calefacció de barri amb biomassa: ‘Vosaltres no pagareu el Castor!' Això és molt potent. Malgrat que seria raonable i convenient tècnicament mantenir-se interconnectat amb el sistema per poder compartir recursos i tenir major flexibilitat, el que està clar és que si ens van tancant totes les opcions i ens van collant com ho estan fent, al final l'opció de desconnectar barris i pobles començarà a plantejar-se obertament
Potser també haurem de començar a canviar realment els hàbits de consum, oi?
La transició de model no només té reticències de les empreses tradicionals del sector. Sovint em pregunto si els propis ciutadans estem disposats a renunciar a certs ‘privilegis fòssils'. Podríem dir que ‘anem malament, però còmodes' i no som ni tan sols conscients del que n'estem d'enganxats als combustibles fòssils. No es tracta només de l'electricitat de casa, sinó d'una visió global que inclou la cadena agroalimentària, l'adquisició de productes i serveis (com la roba, electrodomèstics, etc.), oci, mobilitat... El que es requereix és quelcom més que canvi d'hàbits.
(F)
Estem assistint, una mica perplexos a allò de la pobresa energètica. Alguns ajuntaments ja hi estan treballant, milers de ciutadans han començat a manifestar-se, ocupant empreses energètiques per cridar l'atenció sobre aquest tema. Creu que estem en un moment de fractura social en aquest àmbit?
Tot el que hem anat parlant ens du a concloure, efectivament, que el risc que afrontem és una fractura social dins la nostra societat entre aquells que tindran accés a un ús d'energia com ara, i els que, per un motiu de cost, no. La pobresa energètica està emergint com un problema social els darrers anys, però només és la punta de l'iceberg.
La paradoxa social és que en termes globals de planeta, nosaltres hem sigut fins ara els ‘rics energètics' i crec que no n'hem sigut ni prou conscients ni conseqüents. Amb l'aproximació als límits dels recursos, el problema de l'accés a l'energia es trasllada al sí de les nostres societats occidentals, amb l'agreujant que ens hem adaptat a un consum il·limitat del que en som tremendament dependents.
Com poden les Rural Smart Grids contribuir a solucionar aquest tema greu de la pobresa energètica?
Viure a la ciutat té moltes avantatges, però també ens fa més dependents de subministraments externs com l'energia o l'alimentació. En el territori, la nostra proximitat al recurs renovable i al sòl dóna la possibilitat de majors nivells d'autonomia. El repte és veure el conjunt del territori com una solució de continuïtat, on les zones urbanes i rurals arribin a un pacte de col·laboració que repercuteixi en beneficis per ambdós.
Avançar cap a un increment de producció amb energies renovables implica utilitzar molta superfície, és a dir, aprofitar les àrees rurals per proveir energia al país. Una altra contribució del territori és modernitzar-se amb infraestructures adequades que aportin qualitat de subministrament en energia i telecomunicacions de manera que puguin captar activitat d'empreses de baixa intensitat energètica i població. En qualsevol cas, però, cal fer-se de baix a dalt, no imposant models.
(F)
Vostè ha dit alguna vegada: ‘El recurs energètic que explotem ens determina el model socioeconòmic, i no a la inversa'. Vol dir que ara mateix estem focalitzant i invertint esforços en camins equivocats per solucionar la crisi econòmica?
Fent una anàlisi històrica de la successió de recursos energètics, hom se n'adona que el recurs i la tecnologia corresponent sempre ha precedit el canvi de model social. La revolució industrial no va ‘inventar-se' la màquina de vapor, sinó que en va ser conseqüència. A més, aquesta successió sempre ha implicat un increment de potència disponible de manera que s'ha pogut fer més en menys temps. Aquests cicles s'han realimentat a partir de l'accés a finançament que ha possibilitat la inversió en actius productius, generant períodes d'expansió socioeconòmica sense precedents. Pensem, per exemple, en l'impacte del tractor en la pagesia.
Ara, per primera vegada, el recurs al que hem de transitar no permet accelerar el ritme. Altrament, ja hauríem passat a la solar. Sinó al contrari, ens marca un límit on senzillament ens hi hem de circumscriure. Que aquesta adaptació sigui traumàtica o progressiva és el repte que tenim avui i aquí. D'aquí neix la proposta de transició energètica que té el principal escull en la transició de potència.
