L'últim episodi de mortalitat registrat al Mar Menor ha fet saltar totes les alarmes sobre una situació crònica de degradació de l'ecosistema de la llacuna. Júlia Martínez, directora de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, explica quines són les mesures necessàries per recuperar l'equilibri ecològic a la llacuna costanera salada més important d'Europa.
Entrevista cedida por SINC
Júlia Martínez Fernández, directora tècnica de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua (FNCA), és sòcia fundadora i membre del grup de 100 experts signants de la "Declaració Europea per una Nova Cultura de l'Aigua". A més, compta amb una àmplia trajectòria investigadora nacional i internacional en gestió integrada de recursos hídrics i sostenibilitat de l'aigua des de perspectives interdisciplinars.
A la seva experiència en aquests temes cal afegir-li una intensa tasca des de fa anys en els moviments ecologistes i altres col·lectius ciutadans en la defensa dels valors ambientals i patrimonials, la sostenibilitat i la nova cultura de l'aigua.
Actualment està treballant sobre la sostenibilitat de sistema socioecològic del Mar Menor. De fet, aquest setembre, es llegeix una tesi sota la seva codirecció sobre aquest tema i el procés de governança per a la millora de la situació actual de la llacuna.
Com hem arribat a la situació actual del Mar Menor?
L'excés de nutrients aportats pels fertilitzants d'origen agrari durant molts anys i, sobretot, el seu gran increment per l'augment de regadiu en el camp de Cartagena, que és molt intensiu, ho ha propiciat.
També l'aportació de salmorres carregades d'aquests nutrients agraris. Tot això ha superat els mecanismes de resiliència ecològica de l'ecosistema de la llacuna, el que ha suposat una enorme proliferació de fitoplàncton i, per tant, de crisi eutròfica que ha suposat ja tres grans episodis de mortaldat massiva d'exemplars de tot tipus d'espècies en 2016 , 2019 i 2021. Cadascun d'aquests episodis té una gravetat creixent pel que fa a l'anterior.
Aquests episodis d'anòxia són estacionals. Per què a l'hivern no passa el mateix?
Els episodis de mortalitat massiva són produïts per la presència de grans quantitats de nutrients, que són el combustible del procés eutròfic. La proliferació de fitoplàncton necessita, a més d'aliment (que són aquests nutrients), unes temperatures adequades que a l'hivern no es donen, perquè són massa baixes.
Per aquesta raó, tot i que hi ha una situació de degradació profunda, sobretot a les capes més fondes de la llacuna del Mar Menor, la visualització i l'emergència d'aquests episodis aguts, d'una situació que és crònica, ocorren a l'estiu. És en aquesta època on es dóna aquesta combinació durant el suficient nombre de setmanes i mesos, per donar lloc a episodis en els quals s'esgota completament l'oxigen i es produeix la mortaldat massiva.
"El gruix d'aquesta contaminació no va per una canonada o per un canal, o per un abocament com a tal, sinó que ocorre en cada metre quadrat de regadiu intensiu"
En el cas que paressin abruptament els abocaments de nutrients a la llacuna, quant li costaria a Mar Menor recuperar l'equilibri ecològic?
Bé, cal especificar que no estem parlant només i principalment d'abocaments, estem parlant de contaminació difusa agrària. Per tant, el gruix d'aquesta contaminació no va per una canonada o per un canal, o per un abocament com a tal, sinó que ocorre en cada metre quadrat de regadiu intensiu, després per diferents fluxos naturals, tant superficials com subterranis, acaba arribant al Mar Menor.
Sembla un procés de recuperació lent ...
No es pot canviar la situació eutròfica d'una llacuna tan gran, -tingues en compte que és la llacuna costanera salada més important d'Europa-, d'un dia per l'altre, ni tan sols d'un any per l'altre. El que vull dir és que podria començar a ser visible a mig termini, però que necessitaria del llarg termini, possiblement potser 10 anys perquè realment fos ja una recuperació significativa. Això sempre que es comencessin ja amb les mesures en origen, no amb mesures d'emergència, provisionals, mal pensades, o que no atenen a l'arrel de el problema.
Les solucions en origen passen per eliminar part de la superfície de regadiu intensiu i reduir de forma dràstica l'aportació de fertilitzants al regadiu que quedés.
"Les solucions en origen passen per eliminar part de la superfície de regadiu intensiu i reduir de forma dràstica l'aportació de fertilitzants al regadiu que quedés"
Netejar els llots del fons és una opció viable o seria pitjor?
No, primer cal canviar el model agrari del camp de Cartagena i, a més, reforçar la capacitat de la pròpia conca per eliminar els seus propis nutrients. Les mesures han de basar-se en la naturalesa, com tanques verdes entre els cultius i recuperar la superfície de tots els aiguamolls litorals en l'entorn.
Com estan actualment aquests aiguamolls?
Hi ha aiguamolls naturals, però que han perdut una part molt important de superfície que caldria recuperar. És fonamental excloure qualsevol tipus de regadiu i activitat agrària intensiva en una banda àmplia, perimetral, en tot l'entorn del Mar Menor. Així s’actuaria en una banda d'amortiment i d'eliminació de nutrients format per aiguamolls naturals i de vegetació natural.
A partir d'aquest moment, la llacuna té mecanismes propis per recuperar-se, perquè les praderies de fanerògames com la Cymodocea nodosa es vagin recuperant, perquè aquesta recuperació és el mecanisme clau per impedir noves explosions de fitoplàncton.
"Només si es veiés que aquesta recuperació de les praderies té dificultats, es troba paralitzada, o no pot superar per si mateixa caldria plantejar, si cal dur a terme algun tipus d'actuació, de restauració activa"
Descartaria llavors aquesta opció?
Cal fer un seguiment. Només si es veiés que aquesta recuperació de les praderies té dificultats, es troba paralitzada, o no pot superar per si mateixa caldria plantejar, si cal dur a terme algun tipus d'actuació, de restauració activa. Són molt complexes en grans ecosistemes i caldria estudiar-lo amb molta cura, fent proves pilot prèvies.
Una altra mesura d'emergència que s'ha estudiat és dragar la Gola de Marchamalo. Pot arribar a ser efectiu?
Tots els estudis que s'han fet sobre l'efectivitat d'aquesta mesura per part del Instituto Español de Oceanografía, que també ha estat analitzat per altres universitats i ja va ser analitzat en el comitè científic fa anys, arribaven a la conclusió que el seu efecte a la hora d'incrementar la renovació de l'aigua de la llacuna era molt petit.
Fins i tot si es dragara Marchamalo i Las Encañizadas conjuntament es veuria un efecte a l’entorn del 10% d'increment de renovació de la llacuna. Tindria molt poc efecte. Si es fa només en Marchamalo seria insignificant, però a més això pot posar en risc la conservació de determinades espècies i hàbitats.
Cal tenir en compte que estem parlant d'un lloc d'importància comunitària on hi ha hàbitats i espècies. Aquestes actuacions de remoció i dragatge, a més d'inútils, podrien ser contraproduents.
Què passaria en el cas que la llacuna es converteixi en una zona morta permanent?
Mantindríem un estat de més aigua eutròfica, on perdríem les espècies singulars de la llacuna que són la raó per la qual ha merescut múltiples estatus de protecció a escala regional, nacional, europea i internacional. Això sense comptar els enormes impactes ecològics que suposa. Agreujaria la crisi econòmica -s'ha reduït moltíssim el valor dels habitatges pel pèssim estat del Mar Menor-, arruïnaria el sector turístic.
Tindria també un gravíssim impacte en la pesca i afrontaríem sancions europees per incompliment de la Directiva Hàbitats, la Directiva Marc de l'Aigua i de la Directiva europea sobre nitrats.
