"La UICN pot tenir un paper clau en fer avançar la societat cap a la sostenibilitat"

La UICN és una de les principals organitzacions globals en temes ambientals, hi participen des d'organitzacions ecologistes a estats i agències governamentals així com la comunitat científica. Com es governa aquesta diversitat global?
La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura està regida per dues cambres: per una banda els actors governamentals i per l'altra els no governamentals. El sistema de decisions requereix l'acord d'ambdues, fet que requereix moltes negociacions. Els acords poden ser massa agosarats per uns i massa light pels altres. Però justament aquesta doble visió és la que ens permet avançar conjuntament. Aquesta és la gràcia de l'organització.

Tot i que la UICN no sigui -en comparació amb altres organismes globals semblants- especialment mediàtic, un dels elements més coneguts són les llistes vermelles d'espècies amenaçades. Com s'elaboren?
Les llistes vermelles es realitzen des de la comissió de supervivència d'espècies, que integra entre sis i set mil experts arreu del món -així com els seus propis contactes a cada país-. A banda, el secretariat també té un equip de professionals encarregat de coordinar aquesta xarxa que actualitza les dades bianualment.

Per tant hi ha una important tasca voluntària per part de la comunitat científica...
Molta, i més que n'hi podria haver! De fet un dels grans dèficits actuals de la UICN és que no treu prou profit ni dels seus membres ni especialment de la xarxa de voluntaris en les diverses comissions. En aquesta darrera qüestió, estem utilitzant el 5% del potencial de l'organització.

(F)

Evidentment la tasca de l'organització no es limita a les llistes, em podria explicar alguns dels altres eixos de treball de la UICN?
A banda de les llistes, l'organització és molt coneguda per la categorització dels espais naturals segons el nivell de protecció. Però el treball és molt més ampli.
Jo destacaria l'àmbit de dret ambiental. I és que molts dels grans convenis internacionals en temes ambientals -per exemple el Ramsar de zones humides, el de biodiversitat (CBD), el de tràfic d'espècies (CITES)...- han sorgit de les assembles de la UICN. També hi ha molt coneixement en la gestió d'ecosistemes i som referència en temes d'educació i comunicació ambiental.
Tanmateix, no s'ha fet un treball de difusió exhaustiu i això provoca que siguem coneguts en els cercles que treballen aquestes temàtiques però no entre el públic general. Un cas paradigmàtic és el del World Wildlife Found (WWF) que va sorgir de la UICN. Malgrat que tothom coneix el panda, ningú coneix a la seva mare...

El fet que el congrés sigui a Barcelona i que vostè sigui la vicepresidenta de la UICN evidencia la contribució catalana. Es notarà l'accent català en el congrés?
Es notarà menys del que hauríem volgut. Per desgràcia, l'estructura de funcionament de l'organització és molt refractària a qualsevol influència cultural diferent a l'anglosaxona clàssica.
Tanmateix s'hi han introduït elements com el lema del congrés "Un món divers i sostenible". I és que el component diversitat és molt propi del nostre territori i ha comptat amb el recolzament dels partners institucionals de Catalunya i l'Estat espanyol.
D'altra banda, a la inauguració del fòrum hi haurà la interpretació d'El Cant dels ocells i la projecció d'imatges de natura de Catalunya. Així mateix, el logotip del congrés -una 'B' gaudiniana- pretén representar al país a partir de vincular natura i cultura.

Precisament un dels eixos del congrés és la relació entre ecosistemes i diversitat cultural. El fet que una organització com la UICN tracti aquesta qüestió suposa que s'hagi trencat, definitivament, la frontera entre natura i cultura?
No, suposa que hi ha una colla de persones que volem que es trenqui definitivament. I que volem utilitzar el congrés com una oportunitat per avançar en aquesta visió que pretén acostar els humans al medi. De fet, en moltes cultures ja és així, i és en el cas occidental, i especialment en la cultura dominant anglosaxona, que existeix clarament aquesta separació.

(F)

Sovint el conservacionisme -en el sentit més extrem, lligat a la idea de wilderness- ha cercat la protecció d'espais eliminant-ne qualsevol activitat antròpica, encara que fos de caràcter tradicional. Entenc que aquesta concepció és encara vigent...
No només és vigent sinó que en els debats d'espais naturals protegits encara hi ha una corrent molt integrista que segueix pensant les àrees protegides com aquells espais sense activitat humana.
Evidentment a mi em sembla fantàstic protegir un espai on no hi ha influència antròpica però el gran repte és precisament protegir els espais habitats i mostrar la viabilitat del desenvolupament de les comunitats de manera sostenible.

A banda de la qüestió de la relació entre diversitat cultural i ecosistemes quins seran els altres eixos del congrés?
La relació entre diversitat cultural i biològica és el lema del congrés i pretenem que sigui un tema transversal. Per altra banda hi ha tres eixos temàtics: la salvaguarda de la vida, on es tractaran els temes més clàssics de la UICN (espais naturals protegits, llistes vermelles...); la vinculació entre la salut de l'entorn i la humana -eix en el qual també es tractarà la internalització dels béns i serveis econòmics dels ecosistemes- i finalment, 'Un nou clima pel canvi' per abordar la qüestió del canvi climàtic des d'una perspectiva molt vinculada a la gestió dels ecosistemes i a les comunitats que en depenen.

Qüestions com la conservació de la biodiversitat són o seran les germanetes pobres (a nivell ambiental) davant del gran repte que suposa la mitigació i adaptació al canvi climàtic?
Aquesta pregunta enllaça amb una de les meves grans lluites: equiparar el Conveni sobre la Biodiversitat (CBD) i el de Lluita contra la Desertificació amb el de Canvi Climàtic. La gent no entén que es tracta del mateix problema vist des d'òptiques diferents. La qüestió és aconseguir mantenir les condicions del planeta per tal que els humans hi puguin continuar vivint amb dignitat.

Abans ha mencionat la valoració dels béns i serveis dels ecosistemes. En motiu del Congrés Forestal Català Sostenible.cat va publicar un article que parlava de "l'etern debat de les externalitats". Considera que s'avança en aquesta qüestió?
En països en desenvolupament, especialment a Centre Amèrica, ja hi ha exemples de pagaments de serveis ambientals. Entitats com el Banc Mundial o el Banc Interamericà de Desenvolupament promouen projectes en els quals es paga a aquelles comunitats que gestionen adequadament un ecosistema i que permeten, per exemple en el cas de l'aigua, l'aprofitament del recurs per part dels habitants de la conca situats aigües avall.
Europa hauria de treballar molt en aquesta línia. Potser caldria deixar la política dels subsidis -que no encaixa en aquesta visió ambiental- i promoure el concepte de pagament per béns i serveis dels ecosistemes.
En la darrera Conferència de les Parts (COP) del CBD es va presentar un estudi promogut per la Comissió Europea i el Govern alemany i executat pel Deutsche Bank que pretenia esdevenir un Informe Stern de la biodiversitat. Tanmateix, el canvi climàtic ara interessa a tothom i en canvi la biodiversitat i els ecosistemes no massa. Potser ens cal millorar el màrqueting...

Qualsevol esdeveniment d'aquestes característiques acaba amb una declaració conjunta. En aquest cas es tracta dels denominats Acords de Barcelona, quins seran els principals elements?
Cal explicar el procés d'aquests acords. La UICN va engegar el 2005 un procés molt ampli amb el lema "El futur de la sostenibilitat" en el qual es pretenia revisar el concepte de desenvolupament sostenible després de més d'una dècada de vigència.
El Consell va decidir que seria un element clau en el congrés i que mostraria respostes sostenibles procedents de diverses parts del planeta. El resultat d'aquest procés s'havia d'anomenar el Llegat de Barcelona, un concepte amb més profunditat que el d'acord. Però com sempre es va imposar la visió dominant anglosaxona que considerava que es tractava d'un concepte massa "tètric" i ho va descartar.
Per altra banda, considero que l'articulació dels Acords està sent molt fluixa... En tot cas treballarem per tal que tinguin el major pes i transcendència possible.

Vostè es presenta en aquest Congrés per tal de presidir la UICN. Quines són les seves principals propostes a tirar endavant si accedeix a aquest càrrec?
Una de les raons per les quals m'he deixat convèncer per presentar la candidatura és que crec que la UICN pot tenir un paper clau en fer avançar la societat cap a la conservació de la natura i la sostenibilitat. Dic "pot" ja que es tracta d'un escenari hipotètic; tal i com funciona avui en dia aquesta contribució és escassa.
Podríem pensar en crear una estructura equivalent a la UICN. Però és gairebé impossible ja que actualment els governs no acceptarien seure en una taula en igualtat de condicions respecte a les ONG ambientalistes d'arreu del món.
Amb aquest context només queda l'opció de fer-la funcionar millor. En aquest sentit em sembla fonamental que la UICN incorpori la cultura de la diversitat. Si realment volem canviar la societat, hem d'articular compromisos amb tots els nostres membres ubicats arreu del món més enllà d'assistir cada quatre anys a un congrés mundial. La participació contínua amplificaria el nostre missatge i la capacitat teòrica de transformació. Així mateix, cal entendre la multiculturalitat com un valor i no com un element a combatre.

Sembla una candidatura que fuig de l'establishment de l'organització...
Efectivament, és la primera vegada a la història que una candidatura no sorgeix com a proposta del mateix consell. Els estatuts preveuen la presentació de candidatures avalades per part de 40 membres d'almenys tres regions independentment de la valoració del consell. Les meves idees les vaig difondre molt en el procés de preparació del congrés de Barcelona i això va fer que molta gent m'animés a presentar-me. Finalment, han estat un centenar d'avals de set de les vuit regions estatutàries de l'organització.