'L'agricultura urbana millora la ciutat'

L'agricultura urbana no és una novetat però si que ho és que se celebri aquest 1er Aplec d'agricultura urbana de Barcelona. Per què sorgeix aquesta iniciativa i amb quina finalitat?
La idea de l'aplec va sorgir del projecte Pla Buits, concretament de la coordinadora del projecte de Font de La Guatlla. La intenció ha estat crear un esdeveniment anual que sigui el punt de trobada de les entitats, col·lectius i persones que estan interessats i fan activitats en aquest àmbit.  A l'aplec hi ha activitats de molta qualitat i si mantenim el suport dels participants i de les institucions de ben segur que repetirem.

(F)

Podria esmentar tres bons arguments per donar suport a l'agricultura urbana?
El més important és que l'agricultura urbana millora la ciutat. Els projectes d'agricultura urbana aporten valors que la ciutat necessita molt: són llocs de socialització, de contacte amb la natura, d'aprenentatge, de reciclatge de residus orgànics, de millora de la biodiversitat. Evidentment l'agricultura urbana té algunes limitacions, però per a la ciutat és molt important que hi hagi projectes d'aquest tipus que tinguin un impacte significatiu.

El món urbà ha viscut en el darrer segle d'esquena al món rural i ara es comença a entendre que s'ha de tenir en compte el món agrícola com a part del sistema de la ciutat. L'agricultura urbana fa de bandera d'aquesta necessitat de considerar la ciutat i el camp com un sistema i preveure la relació urbà-rural hauria de formar part de les planificacions dels urbanistes.

Finalment podríem esmentar que l'agricultura urbana és una tendència a nivell mundial. Hi ha nombrosos exemples de ciutats que estan fent activitats i promovent projectes d'horts o granges urbanes: Nova York, Toronto, L'Havana, Viena, Detroit, Londres, Rosario, i molts altres. Val la pena no quedar-se enrere i inspirar-se i aprendre d'aquestes altres ciutats per adaptar-ho a les nostres.

(F)

Vostè va crear Tarpuna, una cooperativa que impulsa els horts socials. Ens podria explicar quina és la tasca de Tarpuna i què cal entendre per ‘hort social'?
El projecte d'hort social va sorgir de constatar que hi havia terres agrícoles en desús, persones a l'atur i un desig de la gent de consumir productes de més qualitat, de proximitat i ecològics. Aquests tres ingredients s'havien de poder combinar per crear projectes d'horts que donessin resposta a necessitats socials de col·lectius vulnerables. Des de llavors ens hem dedicat a assessorar, promoure o gestionar la posada en marxa de projectes diversos, per a persones a l'atur, per a col·lectius d'exclusió social o per a persones amb discapacitat. Cada projecte és diferent, pot ser un hort formatiu, terapèutic, d'inserció. La idea important és que serveixi d'instrument per millorar la vida de les persones i sempre fem els projectes en col·laboració amb altres entitats socials. A data d'avui hem engegat 6 horts socials i tenim una xarxa de distribució de verdures ecològiques a Barcelona i rodalies.

Un dels seus projectes és l'hort urbà comunitari Font de la Guatlla que ha esmentat al principi. En què consisteix?
L'hort de Font de la Guatlla és un projecte que busca la dinamització social. Hem aprofitat un solar públic que l'Ajuntament de Barcelona ens ha posat a disposició per a desenvolupar-hi un projecte participatiu. L'hem anomenat l'Illa dels Tres Horts, en referència als tres tresors amagats: la col·laboració social, la educació i la producció ecològica. Actualment hi ha dues entitats socials cultivant l'hort amb els seus usuaris i hem realitzat diverses activitats formatives.

Barcelona disposa d'una xarxa d'horts urbans municipal consolidada, ¿creu que és suficient o el potencial de la ciutat per impulsar noves iniciatives encara no s'ha explotat prou?
La demanda és molt superior a la oferta però probablement les possibilitats d'obrir i gestionar suficients horts per a cobrir aquesta demanda són limitades. Per tant existeix un potencial important per a fer propostes complementàries, horts privats o horts en terrats, per exemple. Però cal fer-ho amb criteri.

(F)

Quina és la situació a la resta de ciutats catalanes?  Té sentit l'agricultura urbana a ciutats com Lleida que ja compten amb un entorn d'horta de grans dimensions?
Com més petita és una ciutat i està més propera al camp, menys necessitat d'acollir l'agricultura urbana. Tot i estar més a prop del camp, Lleida és una ciutat gran i ja acull alguns projectes però l'interès i la necessitat serà menor que Barcelona, òbviament.

¿Creu que caldria anar cap a un nou model d'agricultura urbana amb participació més àmplia? Ho dic perquè sembla que es limita a les persones jubilades en alguns casos.
Només els horts municipals de l'Ajuntament de Barcelona tenen com a objectiu d'usuari les persones jubilades. Els horts del Pla Buits o els projectes de moltes entitats, per exemple l'Hort de Les Cases, estan orientats a persones amb dificultats socials o a col·lectius de ciutadans en general.

¿Hi ha relació entre la crisi econòmica i l'interès creixent per l'agricultura urbana?

Algunes propostes d'agricultura urbana pretenen donar resposta a la situació de crisi. Alguns horts socials o alguns moviments que lideren la ocupació de solars o terres en desús podem considerar-los  com a conseqüència de la crisi o, si més no, tenen més sentit en la situació de crisi. De tota manera sóc de la opinió que aquest és un moviment que va més enllà i no s'explica només per la conjuntura actual.

(F)

¿On creu que els horts urbans tenen més possibilitats d'expansió en l'espai privat o en l'espai públic?
Jo veig que les possibilitats estan en els dos tipus d'espais, els privats i els públics, i que les dificultats d'ambdós tipus d'espais són similars. Per exemple, la manca de regulació i normativa dels plans urbanístics és una dificultat que afecta tots els tipus de projectes.

Es parla de ciutats autosuficients energèticament com una fita possible. La ciutat autosuficient en alimentació és encara una utopia?
Sí, és una utopia i com a tal és atractiva i està bé que fem coses per acostar-nos-hi, però el futur passa perquè la ciutat replantegi la seva relació amb l'entorn productiu proper. Això vol dir l'agricultura periurbana i l'agricultura de proximitat i que els plans urbanístics considerin la qualitat del sòl agrícola i la necessitat de preservar-lo per a les generacions futures.