Laura Reñaga és enginyera i actualment treballa a la Direcció de serveis de neteja i gestió de residus de l’Ajuntament de Barcelona.
La seva feina està dedicada, entre d’altres a la prevenció de residus a la ciutat. Ens explica en aquesta entrevista els projectes més reeixits en aquest àmbit i els reptes que vol afrontar el nou Pla Residu Zero de Barcelona.
Laura, quina és la dimensió de la problemàtica del malbaratament alimentari en una ciutat com Barcelona? Se’n tenen dades?
Barcelona, com a ciutat gran, dinàmica, plena d’activitat i amb un ritme de vida elevat, juntament amb el fet que estem en una societat cada cop més consumista, no s’escapa de la problemàtica del malbaratament alimentari.
Si hi posem xifres, l’any 2012 l’Agència de Residus de Catalunya i la UAB van fer un estudi sobre el malbaratament alimentari que estimava que cada català llença 35 kilos de menjar a l’any, i que això suposo 112 euros/persona i any. És un estudi que ja té uns anys però que ens dona un idea de la dimensió del problema.
Una altra dada referent concretament a la ciutat de Barcelona és la que obtenim de les caracteritzacions periòdiques que fem de la fracció orgànica recollida al contenidor marró. Més d’un 7% de tot el què es llença es considera malbaratament alimentari. També és una dada orientativa perquè sabem que molta orgànica no se separa i va a parar al contenidor gris, en comptes del marró. Tot i així, ens ajuda a fer el seguiment de l’evolució del malbaratament al llarg del temps.
"Més d’un 7% de tot el què es llença al contenidor marró es considera malbaratament alimentari"
Sabem en quin moment de la cadena alimentària es produeixen més pèrdues?
En la mateixa diagnosi a la que m’he referit abans, es calcula que el 58% d’aquest menjar es llença a les llars, 26% als establiments comercials (16% als supermercats, 9% al comerç minorista i 1% als mercats municipals) i un 16% als restaurants i càterings. Això, sense tenir en compte el malbaratament en les baules anteriors de la cadena alimentària: les explotacions agropecuàries, la indústria de transformació dels aliments i la distribució a l’engròs, que no es van tenir en compte en aquell estudi.
Per tant, això ens mostra la importància de sensibilitzar la ciutadania en general de la importància de no llençar els aliments, de planificar bé les compres i els àpats, d’organitzar bé el rebost, d’aprofitar el menjar amb receptes d’aprofitament, etc.
"El 58% d’aquest menjar es llença a les llars, 26% als establiments comercials i un 16% als restaurants i càterings"
En quin moment l’Ajuntament de Barcelona és conscient de la situació i comença a posar en marxa polítiques de prevenció del malbaratament alimentari?
L’any 2011 ja vam ser conscients que calia fer alguna cosa per reduir el malbaratament alimentari. Es va elaborar la guia “Pensa, compra, cuina, menja. El menjar no es llença” amb l’objectiu de promoure canvis d’hàbits que permetessin reduir el malbaratament a les llars.
Com a continuació a l’elaboració de la guia, el Pla de prevenció de residus municipals de Barcelona 2012-2020 va incloure una línia d’actuació específica per evitar el malbaratament alimentari.
Des de llavors la prevenció del malbaratament alimentari ha estat una línia de treball important i hem anat impulsant diferents accions tant de sensibilització com d’aprofitament alimentari.
I en aquest moment, quins són els projectes més reeixits que estan en marxa a la ciutat de Barcelona? Podem parlar primer dels projectes de prevenció del malbaratament...
Jo destacaria el programa educatiu “Ens ho mengem tot” que és una de les microxarxes d’Escoles + Sostenibles que es va iniciar l’any 2013.
Aquest programa treballa la prevenció del malbaratament alimentari als menjadors escolars, per tant, l’alumnat és el principal actor, però hi participen també els monitors de menjador, el professorat, i el personal de cuina.
Es treballa a través de 5 aliments protagonistes. L’any passat, per exemple, van ser la poma, la crema de porros o la truita de patates i aquest curs ho són l’arròs amb verdures, el pollastre o el iogurt.
Per a cada un dels aliments protagonistes, després de saber d’on venen o com es produeixen, l’alumnat pesa el que s’ha servit i el que s’ha malbaratat. Posteriorment analitza quin impacte s’ha generat i com s’hauria pogut evitar. Finalment es fa una acció per sensibilitzar a la resta de la comunitat educativa. D’aquesta manera l’alumnat aprèn a valorar els aliments, el què costa produir-los i la importància de no malbaratar-los.
Com ha estat l’acollida del programa “Ens ho mengem tot” a les escoles? Penseu que ha arribat a modificar els hàbits als menjadors i també a les llars. En teniu dades?
Jo el definiria com un programa d’èxit. Després de quasi 10 anys des que es va posar en marxa, les escoles el segueixen sol·licitant. És un programa que inclou una proposta d’activitats molt àmplia i que es va actualitzant any rere any, la qual cosa el fa molt atractiu per a les escoles.
Des dels seus inicis han participat 224 centres i més de 75.000 alumnes.
"La Guia per crear una xarxa d’aprofitament alimentari comunitària. Fem-la créixer des dels barris” té l’objectiu de facilitar i fomentar la creació de xarxes d’aprofitament en d’altres barris de la ciutat"
Destacaries cap projecte que abordi directament l’aprofitament?
Un altre projecte que ha anat evolucionant amb el temps i que va néixer amb vocació de sensibilitzar, però que va derivar cap a l’aprofitament alimentari és un projecte que vam iniciar l’any 2013 en el què cada any s’organitzava un dinar de sobrats en un barri de la ciutat.
L’any 2019 vam fer un replantejament i ens vam dir que valdria la pena intentar fer alguna cosa que perdurés en el temps, que no fos només una acció puntual com era un dinar d’aprofitament, sinó, que treballéssim per crear una estructura més permanent. Amb aquest plantejament es va crear una xarxa d’aprofitament alimentari comunitària al barri de la Sagrada Família. Es va crear una xarxa d’establiments donants, una xarxa de voluntariat espigoladors i de cuiners i cuineres que periòdicament organitzaven àpats d’aprofitament al barri, sovint en el marc d’altres activitats com xerrades, jornades, etc.
Posteriorment vam elaborar la “Guia per crear una xarxa d’aprofitament alimentari comunitària. Fem-la créixer des dels barris” amb l’objectiu de facilitar i fomentar la creació d’altres xarxes d’aprofitament en d’altres barris de la ciutat.
S’actua també a l’àmbit de les fires i supermercats?
Efectivament també treballem amb el sector de les fires, on es produeix una gran quantitat de menjar cuinat que pot acabar convertint-se en excedent alimentari. En aquest cas els excedents són recollits per entitats socials que els distribueixen a menjadors socials i al Banc dels aliments.
I també estem treballant per a engegar una prova pilot per a l’aprofitament d’excedents alimentaris en cadenes de supermercats i fruiteries als districtes de Nou Barris i Horta-Guinardó de manera que les entitats socials receptores siguin del mateix districte. Així, es minimitza el transport i les emissions associades i es fomenta la idea de cohesió veïnal fent que aquells excedents que s’han generat en els comerços d’una zona, els aprofitin persones veïnes de la mateixa zona.
"El Pla Residu Zero vol fomentar la prevenció del malbaratament alimentari entre grans generadors comercials, equipaments municipals, centres educatius i restauració amb l’elaboració de guies, formacions o espais de debat, sensibilitzar la ciutadania o fomentar la compra i el consum responsable d’aliments amb l’organització de xerrades o tallers de cuina"
Des que es van posar en marxa les primeres polítiques, com ha evolucionat la situació de l’aprofitament alimentari en aquests 10 Anys? Què incorpora o quines són les novetats del Nou Pla Residu Zero?
En els darrers anys s’ha incrementat la consciència social sobre els impactes del malbaratament alimentari i la ciutadania cada cop és més conscient de la necessitat de combatre les pèrdues i els excedents alimentaris al llarg de la cadena alimentària.
Aquest fet va forçar que el Parlament de Catalunya aprovés la Llei 3/2020, de l’11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, que desplega un seguit d’objectius i requisits per diferents sectors de la societat.
El Pla Residu Zero que estem elaborant des de l’Ajuntament de Barcelona vol donar compliment a aquesta nova llei i alhora garantir la continuïtat i ampliació de les accions desenvolupades a Barcelona en el marc de l’anterior Pla de prevenció de residus 2012-2020, fomentant la prevenció del malbaratament alimentari entre grans generadors comercials, equipaments municipals, centres educatius i restauració amb l’elaboració de guies, formacions o espais de debat, sensibilitzar la ciutadania o fomentar la compra i el consum responsable d’aliments amb l’organització de xerrades o tallers de cuina.
A més, també volem augmentar el volum d’aliments canalitzats a xarxes de distribució d’aliments de grans generadors com restaurants, supermercats, centres educatius, etc. per al seu aprofitament, col·laborant, fomentant i donant suport a les entitats socials ja existents a la ciutat que centren la seva activitat en la reducció del malbaratament alimentari i la redistribució dels excedents i que atenen col·lectius en risc social. El projecte Alimenta iniciat per l’Ajuntament de Barcelona l’any 2021 aglutina i coordina tots els actors vinculats a la canalització d’excedents alimentaris a escala de ciutat.
La capitalitat de l’alimentació sostenible ha sigut un revulsiu per la ciutat en aquest àmbit?
Clarament ho ha estat. La prevenció del malbaratament alimentari ha estat un dels eixos de la Capitalitat. Per tant, ha estat un marc de referència que ens ha permès organitzar moltes activitats de sensibilització i arribar a un nombre important de persones
"Ens hem de mantenir ferms i avançar en la prevenció del malbaratament per fer front a les pèrdues d’aliments als diferents sectors al llarg de tota la cadena alimentària"
Quins reptes té la ciutat en els propers anys?
El model alimentari actual és responsable del 21 al 37% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. A més, cal tenir en compte també tots els recursos que són necessaris per la producció dels aliments: aigua, territori, nutrients, energia. El fet que tota aquesta despesa de recursos i les emissions que es generen, serveixi per produir uns aliments que acaben a les escombraries, és un luxe que no ens podem permetre en un moment com l’actual que estem en emergència climàtica i en el què la nostra petjada ecològica és molt elevada -consumim molt més del que el nostre entorn pot produir-. Per tant, ens hem de mantenir ferms i avançar en la prevenció del malbaratament per fer front a les pèrdues d’aliments als diferents sectors al llarg de tota la cadena alimentària. El nou Pla Residu Zero serà l’eina de planificació que ens marcarà les accions a fer els propers anys.
