Enginyer de Camins, Canals i Ports (UPC) i MBA per ESADE, Carles Cabrera és director general de l'Institut Cerdà des de 1996 i compta més de 30 anys d'experiència en consultoria. És també professor del departament de direcció d'operacions i innovació d'ESADE i dirigeix alguns projectes relacionats amb l'emprenedoria, la innovació i la gestió del riscos. Cabrera contribueix com a professor al Postgrau L'economia Verda. Una opció de futur, una iniciativa conjunta de Institut Català de l'Economia Verda i del Col·legi d'Economistes de Catalunya.
El Govern de Catalunya està elaborant l'estratègia d'Impuls a l'economia verda que emana de l'estratègia de competitivitat del Govern, ECAT 2020. Com valora aquesta acció? I què n'espera?
(F)
La iniciativa és positiva, sens dubte, i sabem que el Govern hi ha estat treballant des de fa anys, amb el suport de diferents entitats, entre elles l'Institut Cerdà. Ara més que mai és necessària una aposta institucional al màxim nivell, acompanyada per un conjunt de polítiques públiques que promoguin l'economia verda al nostre país. Cal veure-ho com un gran repte i una gran oportunitat al mateix temps. Fa falta un enfocament absolutament transversal, ja que l'economia verda ha de ser el nexe d'unió, per exemple, entre els sectors energètic, de l'aigua i la indústria agroalimentària. En darrer terme, aquesta estratègia ha de permetre que Catalunya disposi, d'aquí uns anys, d'una sèrie de sectors d'activitat econòmica capdavanters en aquest terreny.
El debat sobre l'economia verda és sens dubte de gran abast. ¿Hem avançat en la fixació conceptual del terme o continua obert a diverses visions i interpretacions? On som en aquest moment?
Tot i l'existència de diferents definicions (en alguns casos s'incorpora la vessant social a la definició i en d'altres no), totes elles presenten una sèrie trets comuns, que bàsicament es poden sintetitzar en dos: l'eficiència en l'ús dels recursos i la reducció dels impactes (externalitats) associats als processos de producció i consum.
D'altra banda, la visió estrictament "ambientalista" ha quedat superada i cal anar més enllà. A l'Institut ens agrada parlar d'un nou model de competitivitat sostenible i responsable que ha d'anar impregnant, cada cop més, el conjunt del nostre teixit empresarial.
¿El concepte economia verda ha entrat en les agendes de les estratègies polítiques i econòmiques, en definitiva, dels que prenen les grans decisions?
(F)
La Unió Europea és la pionera mundial en el desenvolupament de l'energia verda. A través del seu Programa H2020 es promouen els objectius concrets que s'han d'assolir de cara a l'any 2020: disminució del 20% d'emissions de carboni, utilització d'un 20% d'energies renovables i disminució en un 20% del consum elèctric. Tots aquests paràmetres prenen com a referència l'any 1990. Aquest compromisos es van ratificar el passat 5 de febrer, i es va fixar també l'actualització d'aquestes fites per al 2030: 40% de reducció d'emissions, 40% d'estalvi d'energia i un ús del 30% d'energia verda.
Els Estats Units mantenen una posició fins a cert punt paradoxal: per una banda, el president Obama des del 2009 es va comprometre a potenciar les energies renovables mitjançant un programa històric que destina més de 70 mil milions de dòlars a la promoció i desenvolupament de l'energia verda. Però, per una altra banda, la negativa dels EUA a signar el Protocol de Kyoto també és ben significativa.
El fet que altres regions del planeta encara no s'hagin sumat a aquest gran procés de transformació econòmica implica una oportunitat per a les empreses dels territoris pioners, com Europa. De tota manera, és qüestió de temps, ja que a mitjà-llarg termini tot sembla indicar que l'economia verda s'haurà globalitzat.
Quin seria grosso modo el desenvolupament de l'economia verda a Catalunya actualment?
El desenvolupament de l'economia verda a Catalunya és de caràcter desigual. En línies generals es podria dir que els sectors pioners (residus, aigua) són els més avançats, tot i que encara queda camí per fer: per exemple, en l'esborrany d'impuls a l'economia verda elaborat pel Govern s'estimen unes necessitats d'inversió anuals en el camp dels residus, per tal que aquest desplegui tot el seu potencial, de 324 milions d'euros per any mentre que en el període 2007-2012, la inversió mitjana en el sector va ser de 135 milions d'euros per any.
Respecte a l'energia, cal tenir present que el sector elèctric està regulat pel govern Espanyol, i mentre no s'aconsegueixi la necessària estabilitat, tant en la tarifa com pel que fa a la reforma del sector, serà molt difícil posar en pràctica polítiques efectives de suport a l'energia verda.
De vegades se citen països com a referents com per exemple Dinamarca en energies renovable. En economia verda hi hauria algun referent clar per a nosaltres?
Tot i l'existència de països capdavanters, no crec que sigui oportú fixar-nos en cap en concret. Aquests processos de transformació no es poden copiar, cal fer un vestit a mida i, per tant, nosaltres hem de trobar el nostre propi camí.
¿L'estructura econòmica de Catalunya afavoreix l'avenç cap a l'economia verda? Quins altres factors influeixen en que el potencial català en aquest àmbit es materialitzi?
Sí, l'existència d'un teixit industrial ben distribuït pel territori sens dubte és un element molt positiu per avançar cap a l'economia verda. Ara bé, el seu desenvolupament dependrà del nivell de convicció i capacitat per detectar oportunitats per part dels diferents sectors productius. En darrer terme, cal que es prenguin les decisions i es materialitzin les inversions imprescindibles perquè això succeeixi. Les Administracions Públiques també tenen un rol fonamental. I, en aquest sentit, cal que adoptin les mesures necessàries per: desenvolupar un marc legal i administratiu estable i que afavoreixi l'economia verda; facilitar l'accés al finançament d'aquelles solucions més viables; activar, a través de la política de compra pública, la seva capacitat tractora, per fer de motor i dinamitzar aquest procés de transformació.
(F)
L'Institut Cerdà destaca per la seva aposta per la innovació amb un pes important per la tecnologia. Quin ha de ser el pes específic de la tecnologia en la promoció de l'economia verda?
El desenvolupament tecnològic és una eina necessària però no suficient per avançar en el desenvolupament de l'economia verda. En aquest sentit, cal subratllar que no tots els avenços tecnològics s'orienten necessàriament en aquesta direcció. La tecnologia per si sola, si no va acompanyada d'un propòsit, no serveix per res. La tecnologia ha d'estar al servei del model econòmic que volem construir. És el mateix que passa amb les smart cities, que a l'Institut hem treballat a fons i coneixem bé. No es tracta d'omplir-les de tecnologia i prou, sinó de permetre que els ajuntaments tinguin més eines, les empreses de serveis siguin més eficients i, en definitiva, que els ciutadans tinguin una millor qualitat de vida.
En els darrers temps, des de diferents línies, s'han fet formulacions per un canvi de model econòmic -decreixement, economia del bé comú, enfocaments més marcadament ambientalistes, etc- Creu factible que al llarg del segle XXI aquestes visions acabin confluint en una visió integral forta que faci possible un canvi real de gran abast? O hi ha el perill d'una fragmentació d'estratègies que no porti a res?
L'economia verda, sigui amb aquest nom o bé reformulada, a llarg termini s'acabarà imposant. L'increment del consum de recursos i el seu cost cada cop més elevat, conjuntament amb la necessitat de protegir els ecosistemes farà necessari incrementar l'eficiència dels sistemes productius i reduir els impactes dels mateixos. Ara bé, davant del risc de fragmentació i dispersió de les solucions, l'economia verda ha d'esdevenir un element de cohesió, que sumi voluntats i integri tots els actors en aquest gran procés de transformació econòmica. Per això, com li deia abans, a nosaltres ens agrada parlar d'un nou model de competitivitat sostenible i responsable, que promogui empreses excel·lents des del punt de vista de la innovació, la qualitat, l'eficiència, els impactes ambientals i la cohesió social.
