Jordi Sala és enginyer en telecomunicacions i màster en gestió d'empreses de telecomunicacions per La Salle, on és a professor en diferents programes màster. És també gerent de Doxa Consulting-Aventia, empresa especialitzada en el desenvolupament de projectes a l'entorn del concepte Smart Cities i els serveis associats. En aquesta entrevista Jordi Sala posa en relleu les grans possibilitats que obren les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en el repte d'assolir ciutats més sostenibles
Què vol dir Smart Cities?
Per Smart Cities cal entendre un ampli conjunt de serveis, basats en les TIC, que s'ofereixen en un nucli urbà. A nosaltres ens agrada explicar-ho com l'extensió de la domòtica als serveis del municipi. La característica comuna d'aquests serveis és la seva ubiqüitat: es poden donar a qualsevol punt de la ciutat.
Parlem, entre altres coses, de control i de gestió remota de serveis públics. ¿Quins avantatges comporta això?
La gestió remota presenta d'entrada dos avantatges clars: d'una banda la reducció de les despeses per als municipis, i de l'altra una millora del servei. Després, en funció de cada servei concret, poden haver-hi avantatges addicionals com són la millora de l'eficiència energètica, de l'eficiència en el consum d'aigua o dels processos operatius. De fet, actualment hi ha molts projectes en marxa de control de reg o de l'enllumenat públic.
Aquesta millora es pot demostrar amb dades?
Sí. Li posaré un parell d'exemples. En el cas d'aplicacions de reg de parcs i jardins municipals, l'ús de les tecnologies Smart Cities permet un estalvi de fins un 15% de l'aigua utilitzada. En el cas de la recollida d'escombraries, l'estalvi pot arribar fins al 25% dels requeriments de transport, segons el tipus de brossa.
A banda del que avui ja és factible, quins altres serveis s'albiren en el futur?
L'univers de serveis que es poden desenvolupar sota el paraigües Smart Cities pràcticament no té límit. Existeixen aplicacions en el sistema de subministrament d'aigua que permeten, a través de la informació adquirida, millorar la gestió de les xarxes de distribució amb eines per a la detecció de fuites i també de fraus, o bé predir la demanda. Però hi ha molt més encara: serveis de mobilitat (control de semàfors i velocitat, organització de la càrrega i descàrrega, bicing, transport públic) informació a la ciutadania, control de variables ambientals (temperatura, emissions i immissions, soroll) control de brigades de manteniment urbà, serveis a persones dependents (localitzadors, activacions d'alarmes). Tot això no és futur, ja és factible ara. Cada servei es pot anar sofisticant amb l'avenç tecnològic. Així, per exemple, es pot fer que l'enllumenat públic tingui més intensitat si, quan encara és de nit, els sensors detecten més activitat al carrer del que és habitual.
(F)
Quines infraestructures i elements bàsics necessiten els serveis Smart Cities per poder funcionar?Primerament, uns sistemes d'informació i comunicacions que, de forma molt simplificada, estan constituïts per un conjunt de dispositius instal·lats en diferents punts de la ciutat (sensors, càmeres) que són capaços de recollir informació de naturalesa diversa i que poden interactuar amb altres elements (dispositius per a l'obertura/tancament de vàlvules, interruptors, panells informatius, displays, etc.). Després ha d'haver-hi un centre de control i gestió que permeti monitoritzar la informació recollida, gestionar-la i operar en el sistema de diferents maneres: activant remotament operacions d'equips, generant alertes, geoposicionant els diferents serveis municipals o modificant la previsió de treball de brigades, entre d'altres. Evidentment també són imprescindibles unes plataformes de comunicació que facin possible l'intercanvi d'informació entre els dispositius desplegats en el terreny i el centre de control. Aquestes plataformes poden ser xarxes tipus WiFi, WiMax o ZigBee. Per aquest motiu, és molt important que hi hagi una bona cobertura radioelèctrica.
Tots aquests elements hauran d'estar completament integrats entre ells per assolir un correcte funcionament dels serveis desenvolupats i alhora poden estar integrats amb altres sistemes que el municipi pugui disposar, com poden ser els d'atenció ciutadana o el control diari de despeses en serveis i operacions bàsiques.
Fins a quin punt un ús intensiu d'aquestes tecnologies podria accelerar la implementació de les Agendes 21 locals per fer uns municipis més sostenibles?
Les tecnologies Smart Cities poden ser i han de ser una part important de la sostenibilitat, tant socioeconòmica com ambiental, i han de jugar un paper rellevant en els municipis. La velocitat d'implantació dependrà de molts factors. La voluntat política és clau. A Corea del Sud aquest tipus de serveis s'han considerat estratègics per tot el país. Des de fa uns anys el govern i les empreses privades col·laboren en aquest àmbit i ja estan comercialitzant productes i serveis avançats com els de Smart Health, que permeten fer monitoritzacions de la salut de les persones a distància. El metge pot obtenir dades del pacient i donar-li instruccions. Això implica un estalvi desplaçaments i descongestiona els centres sanitaris.
Quina és la situació en altres països? I a Catalunya?
A banda del cas coreà, hi ha moltes experiències a nivell mundial i europeu. Una de referència destacable a Europa és al Regne Unit, on British Telecom, amb la col·laboració de diversos ajuntaments (Westminster, Birmingham, Newcastle, Liverpool) està duent a terme el desplegament de xarxes sense fils per oferir molts dels serveis que hem comentat. A Espanya destaca el cas de Málaga que se centra en la gestió intel·ligent de la xarxa elèctrica (Smartgrid). Aquest projecte el desenvolupa un consorci d'empreses liderat per Endesa i és un dels pocs exemples a escala mundial que integra una gran quantitat de serveis orientats a l'eficiència energètica. L'objectiu és optimitzar les infraestructures per facilitar la incorporació de energies renovables. Aquest tipus de gestió té també molt de futur en relació al cotxe elèctric i concretament pel que fa a la qüestió de la recàrrega massiva de les bateries per part dels usuaris.
A Catalunya diferents ajuntaments estan portant a terme iniciatives rellevants, com Sant Cugat, on s'ha implementat un sistema automàtic de control de regs amb notable èxit. Un altre exemple és el projecte la sensorització de la ciutat a Sant Vicenç dels Horts. També s'estan incorporant aquests elements al districte del 22@.
Estem, doncs, davant d'un model econòmic de futur perquè lliga coneixement i sostenibilitat. Tot i així, donat el context de crisi, vostè veu bona disposició dels ajuntaments per adoptar aquests nous serveis?
Hem fet xerrades i presentacions a ajuntaments per donar a conèixer totes aquestes possibilitats. És el primer pas i la veritat és que en general hi ha molt d'interès, però també és cert que hi ha més de 900 realitats municipals, cadascuna amb les seves prioritats. Alguns manifesten interès per fer alguna cosa a curt termini i altres a més llarg termini. La situació econòmica actual fa que els municipis busquin serveis amb un retorn clar de la inversió i precisament els serveis Smart Cities són un exemple de retorn a la comunitat.
Molts ajuntaments estan instal·lant WiFi i la pregunta que es fan un cop el tenen és: i ara què? Doncs bé, una manera de donar valor a aquesta infraestructura és que sigui útil per a una sèrie de serveis. Les empreses tindran més oportunitats (i a Catalunya comptem amb una petita indústria que ja treballa en aquest àmbit) la gestió municipal millorarà i la ciutadania en rebrà els beneficis. Tothom hi guanya.
