El film navega entre el documental i el gènere d'acció, i retrata els interessos econòmics i les màfies que hi ha darrere la pesca i el tràfic de taurons, tot i ser una espècie protegida a la majoria de països. Stewart i la resta de l'equip van rebre amenaces de mort i van haver de fugir cames ajudeu-me sota una pluja de bales durant la filmació, com es pot veure a la pel·lícula.
D'on va sorgir el teu interès pels taurons?
Els taurons són els últims dinousaures. De petit passava llargues temporades al Carib, on nedava i explorava l'oceà hores i hores. Vaig veure el primer tauró quan tenia nou anys i, a diferència del que es pugui pensar, es va espantar en veure'm. Tots els altres taurons que he vist després han tingut por de mi. Però el que em va decidir a filmar Sharkwater fou el que vaig veure a les Illes Galàpagos. Només d'arribar, hi vaig veure 100 quilòmetres de xarxes de pesca il·legals i centenars de taurons morts. I aquesta és una de les àrees més protegides del món, és a dir, que en altres zones se'n maten molts més. Fou aleshores que em vaig adonar que aquests animals eren perill.
Els últims trenta anys, la població ha davallat un 90%. Això no se sabia ni tampoc interessava a ningú, perquè els taurons sempre han fet por a l'home. Per això vaig decidir fer un film que els mostrés d'una altra manera. Calia fer campanyes per protegir-los, tal com es fa amb els elefants o els óssos panda.
D'on creus que ve la seva mala fama?
Ve de lluny, però el film d'Spielberg la va empitjorar. Els taurons representen moltes de les pors que tenim els humans: por que se'ns mengin vius, por de l'obscuritat, d'allò desconegut... De fet, sabem molt poques coses dels oceans, menys fins i tot que de la Lluna. El film d'Spielberg va sortir en un moment en què no en sabíem res, dels taurons, i aquesta és la imatge que en va quedar al públic. Els mitjans de comunicació l'han explotat, perquè els fa vendre diaris i augmentar l'audiència.
Però, biològicament, són animals agressius, perillosos?
No. Si mirem les estadístiques, cada any hi ha entre 7.000 i 10.000 milions de persones que neden a zones on hi ha taurons. Es produeixen entre 60 i 90 mossegades de tauró, a conseqüència de les quals es moren cinc persones. Als taurons no els agrada la carn humana. Si comparem aquests cinc morts l'any amb els centenars de persones que es moren a l'any a l'Àfrica per causa dels elefants o les desenes de milers de persones que es moren per mossegades de serp, queda clar que no són perillosos.
(F)
Quin és el missatge de ‘Sharkwater'?Que els taurons no són els depredadors que ens han mostrat fins ara. De fet, són animals molt importants per a la vida dels oceans des de fa quatre cents milions d'anys. Tenen una gran importància en els ecosistemes i, si continuem destruint-los, tindrem problemes. Cada any es maten cent milions de taurons i, segons dades del govern nord-americà, el 2048 no quedaran bancs de pesca. Al ritme de consum i destrucció que portem, necessitaríem sis planetes Terra per continuar vivint.
Tinc entès que la filmació va ser molt accidentada. Amb què es van trobar?
Vam tenir tots els problemes imaginables. Quan vam començar a filmar jo tenia 22 anys i cap experiència en vídeo ni cinema. Moltes de les situacions a què vam haver de fer front surten al film: una barca de pesca il·legal ens va atacar, ens van acusar d'intent d'homicidi davant dels tribunals i de poc que no anem a parar a la presó. Una altra vegada vam haver de fugir sota una pluja de bales... A més, em vaig posar malalt, vaig patir dengue, tuberculosi... Per poc no m'amputen la cama! I la majoria de distribuidors no en volia saber res del film. És per això que vam trigar cinc anys a fer-lo.
Per què es maten els taurons?
Dels cent milions que se'n maten, uns setanta són per tallar-los l'aleta, una menja molt apreciada als països asiàtics. Els tallen l'aleta i llencen la resta del cos al mar, tot desaprofitant el 95% de l'animal. Es moren dessagnats, sense poder-se moure.
L'estat Espanyol és el tercer país que pesca més taurons, i en ven les aletes, una pràctica prohibida per la Unió Europea. La gran part d'aquesta pesca es fa a Vigo i les aletes es venen a l'Àsia a un preu molt alt, uns 800 euros el quilo. A més, hi ha moltes supersticions al voltant de la carn de tauró, com ara que menjar-ne et fa més fort, o que pot curar el càncer.
Què en pensa dels zoos i els aquàriums?
Com a eina educativa són magnífics. Poca gent té el privil·legi de poder observar la vida submarina. Els zoos i els aqüariums permeten conèixer totes aquestes espècies i, d'aquesta manera, fer que s'involucrin en la seva protecció. No em preocupa tant el sofriment d'un animal en un aqüarium, sinó els milions de taurons que es maten cada any.
Vostè defensa, com Paul Watson, el seu col·laborador al film, un model d'ecologisme radical, revolucionari.
L'ecologisme ha canviat. Ja no es tracta de protegir balenes i óssos panda, sinó que és una qüestió de vital importància per a tota la humanitat. No estem lluitant per salvar una espècie animal sinó per la supervivència de 7.000 milions de persones. Alguns científics diuen que, d'aquí a cent anys, ja no serem al planeta. Hem construït una societat amb una indústria i una economia basada en la destrucció del planeta. És per això que molta gent comença a adonar-se que és molt important preservar-lo. I en aquesta lluita hem de ser radicals, perquè en depèn la supervivència dels ecosistemes.
