Lluís Brotons és investigador del CSIC a CREAF-CTFC i biòleg especialitzat en biodiversitat i ecologia del paisatge. En aquesta entrevista explica els aspectes més rellevants de l’informe més detallat que s’ha fet mai sobre l’estat de la biodiversitat al nostre país.
Autor: Albert Punsola
"Catalunya ha perdut el 25% dels seus animals salvatges en els darrers 20 anys"
S’acaba de presentar l’informe Estat de la Natura a Catalunya 2020 , el qual ha comptat amb la col·laboració de més de 40 entitats. Com qualificaria l’estat de la biodiversitat a Catalunya a partir del que recull l’informe?
L'estat de la biodiversitat a Catalunya el 2020 no és bo. Tenim evidència d'una pèrdua important en les poblacions d'espècies salvatges a Catalunya, d'un 25 % de mitjana en els darrers 20 anys, i això és alarmant. Però aquesta disminució no és homogènia a tot el territori: en ambients com els aquàtics la situació és realment alarmant i en altres, com els boscos, després de molts anys ens trobem una tendència que pot ser positiva, malgrat situar-se encara molt lluny d'un estat òptim en termes de biodiversitat.
"Cal una transformació dels sistemes de producció actuals perquè no derivin d'una explotació insostenible dels recursos"
L’ Estat de la Natura a Catalunya 2020 posa en evidència que les poblacions de vertebrats i d’invertebrats sobre les que es tenen dades de seguiment a llarg termini han perdut, de mitjana, un de cada quatre individus els darrers 18 anys. Què provoca aquesta tendència? Es podria revertir? Si és així, com?
La causa majoritària del declivi està, d'una manera o d'una altra, relacionada amb l'activitat humana. Amb una activitat humana que intensifica l'extracció de recursos naturals cada cop d'una manera més eficient i sovint poc respectuosa amb els valors naturals, i que abandona usos i activitats econòmiques tradicionals menys eficients des d'un punt de vista econòmic, però més respectuosos amb la persistència de valors naturals.
Gaig blau (Coracias garrulus) al secà de Montgai. Foto: Joan Estrada
Aquesta dicotomia la veiem, a través de l'informe, en els processos d'intensificació de l'agricultura i d'ús dels recursos relacionats amb l'aigua, o en l'abandonament de zones agrícoles poc productives i l'expansió dels boscos al nostre país. Revertir aquests processos, tal i com es reclama a nivell mundial per part de l’ IPBES (Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics) requereix una transformació dels sistemes de producció actuals perquè no derivin d'una explotació insostenible dels recursos. I per això fa falta una revolució social. Serà lent.
"Pel que fa als ambients aquàtics, les espècies invasores, la contaminació i l'alteració dels cursos d'aigua fan que una bona part de les espècies pròpies d'aquests ambients no puguin viure en uns sistemes que bàsicament no tenen res veure amb els originals"
Segons es diu a l’informe, la pèrdua de biodiversitat a Catalunya no és igual en els diversos ambients o hàbitats: és d’un 54% per a les espècies animals que viuen en rius, llacs i aiguamolls, un 34% per a les d’ambients agrícoles i prats i un 12% per a les de boscos i matollars. Com s’expliquen aquestes diferències entre hàbitats?
Els processos que abans he descrit tenen característiques específiques en diferents ambients. Els casos que surten més mal parats són aquells en què coincideixen diverses pressions negatives. Pel que fa als ambients aquàtics, les espècies invasores, la contaminació i l'alteració dels cursos d'aigua fan que una bona part de les espècies pròpies d'aquests ambients no puguin viure en uns sistemes que bàsicament no tenen res veure amb els originals.
En el cas dels sistemes de vegetació oberta, com els prats, passa una mica el mateix. La intensificació agrícola i l'abandonament transformen aquests ambients en uns dels esglaons més dèbils dels paisatges del nostre territori.
Hi ha alguna regió o hàbitat concret on la situació sigui especialment difícil?
El Delta de l'Ebre és un territori que exemplifica molt bé el risc a què estan sotmesos els sistemes aquàtics del país, i a més s’hi suma l'efecte ja evident del canvi climàtic.
"Si no identifiquem els valors de biodiversitat del bosc com una prioritat, la millora en aquest àmbit serà lenta"
Catalunya és un país eminentment forestal. Aquest fet ajuda la biodiversitat? O els dèficits de la gestió pesen massa?
Catalunya és un país eminentment forestal en l'actualitat, però no ho era tant cent anys enrere. Això fa que els sistemes forestals actuals siguin molt joves i, en termes ecològics, relativament simples i sensibles a les pertorbacions. Fins l'actualitat hem vist el bosc exclusivament com una font de recursos. A partir d'ara, i entre tots, haurem de decidir quins han de ser els valors del bosc. Si no identifiquem els valors de biodiversitat del bosc com una prioritat, la millora en aquest àmbit serà lenta.
"El creixement en els darrers anys de l'agricultura ecològica, i fins i tot l'aparició del concepte d'agricultura regenerativa, són un bri d'esperança"
L’evolució de l’agricultura catalana en els darrers anys ha afavorit o desafavorit la biodiversitat?
De manera general els processos d'intensificació i conversió al regadiu són nefastos per a alguns grups d'espècies, com els ocells estèpics, que estan patint un declivi alarmant. El creixement en els darrers anys de l'agricultura ecològica, i fins i tot l'aparició del concepte d'agricultura regenerativa, són un bri d'esperança, però la política agrària del país, molt lligada a l'europea, ha de canviar molt si volem revertir l'actual situació.
"La línia de la costa és clarament un dels àmbits que s'emporta el premi a l'ambient en pitjor estat"
Fageda -bosc de faig (Fagus sylvatica)- del Parc Natural del Montseny. Foto: Xavier Florensa
La major part de la població i bona part de l’activitat econòmica se situen a la costa. Com afecta això els hàbitats marins?
La línia de la costa és clarament un dels àmbits que s'emporta el premi a l'ambient en pitjor estat. L'alteració dels règims de corrents, la urbanització, la contaminació i la sobrefreqüentació exerceixen una pressió molt gran sobre sistemes que, malgrat ser dinàmics, han estat tradicionalment predictibles per les espècies. Ara no ho són. Aquestes zones suposen segurament un altre dels reptes de la conservació a Catalunya que passa, de nou, per un canvi de model, en aquest cas territorial. Si no som capaços d’impulsar-lo aviat seguirem degradant i erosionant aquestes zones encara més.
"El proper decenni serà el de la restauració, cal ecuperar la biodiversitat que hem perdut"
A principis del 2021 està previst que els governs del món i les institucions interessades en la conservació de la natura, a través del Conveni sobre Diversitat Biològica, facin balanç de resultats del darrer decenni i estableixin el que s’ha vingut a anomenar l’estratègia post 2020. En què hauria de consistir aquesta estratègia?
L'any 2020, i ara també el 2021, són claus per la biodiversitat perquè tots els governs del món han reconegut que els esforços per aturar-ne la pèrdua han fracassat de manera estrepitosa. Els objectius marcats a Aichi per aquest any 2020 no s'han acomplert ni de manera aproximada. Per tant, els nous objectius hauran de ser més ambiciosos i això passa, per exemple, no només per protegir i aturar la pèrdua de biodiversitat, si no per començar a recuperar allò que hem perdut. Ja es parla del proper decenni com el decenni de la restauració. La Unió Europea s'ha plantejat liderar aquest canvi de paradigma.
"Fins que les polítiques de conservació de la biodiversitat no siguin transversals i percolin la resta de sectors no podran mai revertir la situació actual"
¿Les polítiques que s’han dut a terme fins ara a Catalunya en biodiversitat han estat correctes?
No entraré a valorar aquest punt perquè és molt complex. El que sí que és molt clar és que les polítiques en biodiversitat no són prou fortes com per compensar els impactes negatius de la resta de sectors econòmics sobre els sistemes naturals, als quals cal sumar els efectes de canvis globals, com l'increment d'espècies invasores o el canvi climàtic.
El problema de les polítiques de conservació de la biodiversitat no és només que estiguin infrafinançades, és que fins que no siguin transversals i percolin la resta de sectors, només serviran per pal·liar alguns símptomes de la malaltia que patim, però no podran mai revertir la situació actual.
Pineda de pi pinyer (Pinus pinea) que mostra signes de decaïment forestal per la combinació de sequera i una plaga forestal. Foto: J.Luis Ordóñez
De L’Estat de la Natura a Catalunya 2020 s’ha dit que és, també, l’embrió i la carta de presentació de l’Observatori del patrimoni natural i la biodiversitat. Quina serà la finalitat d’aquest observatori?
Com he comentat, aquest informe és una obra col·lectiva. L'Observatori vol recollir aquest llegat i continuar l'esforç per integrar informació, apropar els diferents actors que formen actualment la comunitat que recull informació sobre el medi natural al nostre país i, sobretot, crear un pont ample i bidireccional entre aquesta comunitat i l’àmbit de presa de decisions.
Només així podrem reforçar les polítiques de sostenibilitat del país lligant-les amb la millor evidència disponible. Una evidència que inclou l'esforç de tota la societat.
Respecte a l'elaboració de l'informe, ha estat un encàrrec del Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES) a destacats centres de recerca, com per exemple el CREAF, i ha comptat amb la contribució de més 40 entitats dedicades a l’estudi de la natura. ¿Es pot afirmar que som davant l’estudi més complet que s’ha fet sobre aquest tema a Catalunya? Ha estat difícil coordinar tantes organitzacions diferents?
Bé, es tracta d’una obra col·lectiva, d'integració de la informació ja existent. Hem donat una visió conjunta i global de tota aquesta informació. I això és fàcil de dir, però més difícil de fer. Tenim molts projectes i actors en la producció d'informació sobre biodiversitat i no som un país amb manca d'informació, però aquesta es troba sovint fragmentada.
Aquest treball, com a iniciativa conjunta de l'administració i els centres de recerca, és el primer que fa un gran esforç per integrar l'evidència més rellevant que tenim sobre com evoluciona la natura al nostre país. I el proper informe serà encara més complet perquè ja no partirem d'un panorama tant fragmentat.
"Els projectes de ciència ciutadana converteixen la ciutadania en protagonista del pols que prenem a la natura"
Dins el conjunt de contribuents a l’informe destaca la participació de persones voluntàries agrupades en projectes de ciència ciutadana. Quin valor li dona a aquesta línia de treball?
És una font d'informació clau per al nostre informe i per molts d'altres a nivell internacional. Aquest tipus d'informació està en plena expansió i té un doble valor. Primer, proporciona dades a una escala de treball que altres tipologies de projectes no poden assolir i, segon, converteix la ciutadania en protagonista del pols que prenem a la natura. Aquest doble valor l'hem de cuidar i seguir fent créixer perquè contribueix a una societat ambientalment més justa.
