Mariano Bueno (Benicarló 1958) és un gran divulgador de l'agricultura ecològica, la geobiologia, la bioconstrucció i les alternatives de vida mes saludables tant al nostre país com a Amèrica Llatina. El 1986 va crear el Centre Mediterrani d'Investigació Geobiològica" i, el 1991 l'Asociación de Estudios Geobiológicos GEA, de la qual ha estat dinamitzador i president en diverses etapes. Mariano Bueno ha participat al IV Congrés d’Arquitectura i Salut, organitzat pel COAC amb la sessió Biohabitabilitat: la revolució pendent. En aquesta entrevista, ens parla d’aquest àmbit de coneixement i de la relació dels edificis amb la salut humana.
Què és la geobiologia i quina ha estat la seva evolució fins al moment actual?
La geobiologia, com a ciència que investiga la relació de les radiacions emeses per la terra -Gea- i la seva interacció amb els éssers vius -Bios-, neix a principis del segle XX als països del nord d’Europa. Són especialment rellevants els estudis realitzats a Alemanya a les dècades de 1920 i 1930 i sobretot a partir dels anys 60.
Als seus inicis, la geobiologia només investigava els efectes biològics sobre la salut de les persones o animals exposats a radiacions naturals, radioactivitat, camp magnètic terrestre, ionització del aire, incidència de corrents d’aigua subterranis, falles, diàclasis i zones amb alteracions geofísiques importants.
"A partir de mitjans del segle XX, amb l’ús massiu de l’electricitat als habitatges i de nombroses fonts de radiacions electromagnètiques artificials, es va constatar que també es produeixen incidències negatives en la salut de moltes de les persones exposades a determinats focus de radiacions electromagnètiques a casa o en els llocs de treball"
A partir de mitjans del segle XX, amb l’ús massiu de l’electricitat als habitatges i de nombroses fonts de radiacions electromagnètiques artificials (línies de alt tensió, radio, televisió), es va constatar que també es produeixen incidències negatives en la salut de moltes de les persones exposades a determinats focus de radiacions electromagnètiques a casa o en els llocs de treball.
L’experiència acumulada a partir de milers de prospeccions geobiològiques, va portar a la geobiologia a evolucionar incorporant en els estudis tots aquells factors de risc que poden estar presents en els habitatges -com les substancies químiques sintètiques i les radiacions electromagnètiques d'alta freqüència procedents d’antenes de telefonia mòbil o routers Wi-Fi-, encunyant-se als anys 70 el concepte de Baubiologie (Biologia de la Construcció). Els estudis geobiològics acabarien incorporant criteris de salut ambiental, donant rellevància a les qualitats biòtiques dels materials de construcció i també de l’ impacte ecològic de la seva obtenció, fabricació i ús. Es a partir dels 90, que els experts en geobiologia introduirem el concepte mes ampli de biohabitabilitat, englobant tots els potencials factors de risc en el entorn dels espais habitats i promovent la recerca e implementació de les alternatives o opcions mes afavoridores de la salut en els habitatges i els espais laborals.
D’on ve el seu interès personal per aquesta disciplina i on va estudiar-la?
Sóc fill de pagesos, i l’ estret vincle amb la terra potser va néixer de viure en un entorn rural preindustrial que propiciava una estreta relació amb un entorn poc tecnificat. De petit vaig viure experiències de radioestèsia amb un oncle que era saurí. Amb l’ajuda d’un pèndul buscava els millors indrets per perforar pous. Això em va despertar un gran interès pel tema. Quan el 1981 vaig llegir un article on s´exposaven les recerques en països europeus entorn a la geobiologia i la bioconstrucció, em va sorprendre i captivar el fet de descobrir l’estreta relació que semblava existir entre certes patologies i trastorns de salut i l’exposició a radiacions naturals de la terra o per sobreexposició a camps electromagnètics artificials.
"Em va sorprendre i captivar el fet de descobrir l’estreta relació que semblava existir entre certes patologies i trastorns de salut i l’exposició a radiacions naturals de la terra o per sobreexposició a camps electromagnètics artificials"
Vostè va crear el 1991 l’Asociación de Estudios Biológicos GEA. Quina ha estat la trajectòria d’aquesta associació des d’aleshores i quina activitat desenvolupa actualment?
A mitjans dels 80 vaig poder completar la formació en geobiologia a França i Suïssa, això em va portar a començar una tasca divulgadora a tota Espanya. En aquesta tasca va ser decisiva la publicació el 1988 del meu primer llibre Vivir en Casa Sana. A partir d’aquí nombroses persones i professionals de tots els àmbits acadèmics començaren a interessar-se per la geobiologia. Es va generar una dinàmica molt activa de cursos de formació, jornades tècniques i monogràfics de geobiologia i bioconstrucció -realitzats a Benicarló el 1990-, que va propiciar que sorgís la necessitat de crear un marc d’intercanvi d’experiències, recerca i divulgació que impliqués el màxim nombre d’interessats possible.
Per aquesta raó a principis de 1991 va néixer GEA. És una associació pluridisciplinària que de seguida es va convertir en referent i en un marc de recerca i divulgació de totes les àrees tractades per la geobiologia i la bioconstrucció. GEA continua amb aquesta tasca, realitzant o col·laborant en la realització de jornades tècniques i congressos sobre les temàtiques relacionades amb la salut, l’hàbitat i la bioedificació. Aquesta tasca ha continuat en els darrers anys amb cursos mes especialitzats de formació professional i qualificació en assessorament geobiològic i en biohabitabilitat.
"Cal evitar que els habitatges o els edificis de forta ocupació, se situïn en la vertical de zones d´intensa emissivitat radioactiva del subsòl, o amb fortes alteracions geofísiques. Al mateix temps cal donar prioritat a una adequada exposició solar que permeti implementar un disseny bioclimàtic i obtenir la màxima eficiència energètica i confort climàtic intern"
Quins factors naturals s’han de tenir en compte en la ubicació d’un habitatge perquè sigui saludable?
En les prospeccions geobiològiques es busca determinar els factors de risc que a la llarga poden derivar en futurs efectes geopatògens. Cal evitar que els habitatges o els edificis de forta ocupació, se situïn en la vertical de zones d´intensa emissivitat radioactiva del subsòl, o amb fortes alteracions geofísiques. Al mateix temps cal donar prioritat a una adequada exposició solar que permeti implementar un disseny bioclimàtic i obtenir la màxima eficiència energètica i confort climàtic intern.
La major part de persones no coneixen les condicions de l’emplaçament del lloc on habiten des del punt de vista que estem comentant. Com poden obtenir aquesta informació?
Per sort cada dia son més nombrosos els professionals qualificats i experts que poden realitzar un assessorament integral en geobiologia i biohabitabilitat, que ajuden a triar el millor lloc per construir un habitatge o ubicar el llit o lloc de treball en l’emplaçament més favorable.
La informació mes completa sobre els factors de risc per a la salut en l’entorn dels habitatges es pot trobar a El gran libro de la casa sana i sobretot a Casa Saludable, escrit per Elisabet Silvestre; si bé es tracta d’obres sovint exhaurides i que resulten difícils d’aconseguir. Després hi ha el Quadern monogràfic Geobiologia y Biohabitabilidad escrit també per Elisabet Silvestre i publicat en 2007 per l’Associació GEA. Es tracta d’ una excel·lent síntesi de tota la informació que cal tenir en compte per esbrinar si una casa, un lloc de treball, o espai on s’ha d’edificar, poden ser saludables o per contra, estan exposats a determinats factors de risc, que podrien ser fàcilment evitats.
GEA també edita una revista trimestral -com a butlletí dels seus socis-, on es van publicant les recerques i les informacions mes actualitzades sobre la geobiologia, la bioconstrucció i la salut de l’hàbitat. Cal dir, que per Internet també es troben nombroses fonts d’informació, encara que com en tot, cal ser selectiu i saber destriar el gra de la palla.
Què es pot fer quan un emplaçament no és òptim? ¿Hi ha solucions?
L’experiència de 30 anys fent prospeccions i assessorament geobiològic, ens mostra clarament que el millor -a llarg termini- sempre es fer tot el possible per ubicar els espais de llarga estada en llocs on l’energia és favorable per a la vida i reduir al mínim els factors de risc com són certs materials de construcció potencialment tòxics o certes fonts de contaminació electromagnètica.
En el cas que en la recerca geobiològica apareguin factors de risc potencialment nocius (a curt o llarg termini), amb experiència gairebé sempre se solen trobar opcions i solucions per evitar o minimitzar els potencials efectes negatius per la salut, ja sigui redistribuint els espais de llarga estada (llits, llocs de treball) en les zones més favorables, desconnectant les fonts de camps elèctrics o electromagnètics, o canviant els materials potencialment tòxics per altres més saludables i ecològics.
La biohabitabilitat és una revolució pendent: que els habitatges a banda de ser tècnicament correctes, també siguin espais saludables, biòtics, i el mes ecològics possible. Saludables per als seus habitants i saludables per al planeta Terra, la casa comuna de tots plegats.
Fa poc s’ha celebrat a Barcelona el IV Congrés d’Arquitectura i Salut on vostè ha participat en una sessió titulada Biohabitabilitat: la revolució pendent. Per què parlem d’una revolució i per quines raons està pendent?
L’especulació Inmobiliaria, la introducció massiva de materials sintètics en l’edificació i la tecnificació dels sistemes constructius, ha portat a que es prioritzés el abaratiment dels costos, amb solucions que requereixen mà d’obra poc especialitzada, alhora que es milloraven els aspectes relacionats amb la seguretat i l’eficiència en l’edificació. Però ”, que fins ara era exclusiu d’oficines i espais de treball tecnificats, però que en els darrers anys s’ha traslladat als habitatges. És per això que la biohabitabilitat és una revolució pendent: que els habitatges a banda de ser tècnicament correctes, també siguin espais saludables, biòtics, i el mes ecològics possible. Saludables per als seus habitants i saludables per al planeta Terra, la casa comuna de tots plegats.
¿Creu que en l’arquitectura actual, quan es té en compte la sostenibilitat, es posa més l’accent en el consum energètic i l’eficiència de l’edifici que en la salut?
El recent incendi en el mes de juny a la torre Grenfell de Londres, on van haver més de 79 morts i molts desapareguts, és un exemple evident de la desconnexió entre eficiència energètica i salut. En la restauració de l’edifici es va optar per un aïllament exterior -per mitjà de façana ventilada-, però triant el material aïllant sintètic mes barat, i malauradament inflamable, amb les greus conseqüències que va comportar.
A part de tenir clar que no són gens aconsellables els aïllants tèrmics de porus tancat com les escumes de poliuretà (els tancaments dels edificis han de transpirar), últimament se estan promovent molt els habitatges passivhaus que busquen minimitzar l'ús de sistemes convencionals de calefacció i refrigeració aprofitant les condicions climàtiques de cada lloc-, però que si no es fan bé i amb materials saludables, això pot implicar una mala renovació de l’aire interior o que es respiri un còctel de substancies químiques potencialment tòxiques.
Considero que s'ha tergiversat un mica massa el concepte de sostenibilitat, fins al punt de perdre l’essència del seu veritable significat.
"El factor més decisiu per la salut -o com a factor d’origen de malalties- en la majoria de casos està estretament relacionat en la sobreexposició perllongada en el temps- a intenses radiacions terrestres. Encara que també he observat com els efectes geopatògens que es produeixen per tenir ubicat el llit o el lloc de treball en la vertical de zones geofísicament alterades, s’agreugen quan s’està exposat a fonts de contaminació elèctrica o electromagnètica"
Quins són els factors més decisius per a la salut en els edificis?
En els 30 anys de recerca geobiològica, i després de centenars de cases revisades i una tasca continuada d’assessorament tècnic en construcció i rehabilitació d’habitatges, he de reconèixer que el factor més decisiu per la salut -o com a factor d’origen de malalties- en la majoria de casos està estretament relacionat en la sobreexposició perllongada en el temps- a intenses radiacions terrestres. Encara que també he observat com els efectes geopatògens que es produeixen per tenir ubicat el llit o el lloc de treball en la vertical de zones geofísicament alterades, s’agreugen quan s’està exposat a fonts de contaminació elèctrica o electromagnètica; tant de baixa freqüència (línies elèctriques, transformadors, la instal·lació elèctrica de l’edifici o la proximitat d´aparells elèctrics), o d’alta freqüència ( antenes de telefonia mòbil o el router domèstic funcionant les 24 hores.
Un altre factor agreujant es la possible contaminació química quotidiana deguda als COP o COV que desprenen alguns revestiments sintètics de parets i mobiliari; o els productes emprats per la neteja i el manteniment del edifici.
Fins a quin punt perjudica la salut el fet que el parc immobiliari del nostre país sigui força vell?
És un tema força complex de respondre, perquè com en tot, aquí també hi ha una cara i una creu. Per un costat la majoria de cases de més de 40 anys no tenen sistemes d’aïllament tèrmic eficient, no disposen de les preceptives preses de terra, o estan pintades amb pintures que contenen plom i altres metalls pesants o substàncies potencialment tòxiques. Però, per altra banda, tant en les estructures com en els materials de construcció s’empraven menys materials sintètics. De fet els materials ceràmics de terra cuita a baixa temperatura, els morters de calç o el guix natural, resulten molt mes biòtics que molts dels materials emprats en l’actualitat per construir o rehabilitar habitatges.
Hi ha molts més “edificis malalts” que els que han estat notícia esporàdicament als mitjans de comunicació?
En pot estar ben segur. Els problemes de salut i conflictes laborals lligats a que un edifici sigui catalogat de malalt fan que aquesta condició s’amagui a l’opinió pública. Tenim constància, perquè sovint ens toca intervenir en edificis per mirar de resoldre els nombrosos casos d’afectats per problemes i síndromes típics dels edificis malalts, i certament l’ opinió publica no hi té constància de l’abast real del problema.
Sala EVA dissenyada per a les persones amb sensibilitat química múltiple i electrosensibilitat
"Per la majoria de edificis la rehabilitació és una excel·lent oportunitat per millorar les condicions de salubritat, confort i eficiència energètica. Però si no se aplica el seny i s’opta -com passa sovint- per triar els materials només pel seu baix preu o per les prestacions tècniques, sense tenir present els aspectes mes biòtics, podem fins i tot empitjorar la situació prèvia"
La rehabilitació sempre és una oportunitat per millorar la biohabitabilidad o no?
Per la majoria de edificis és una excel·lent oportunitat per millorar les condicions de salubritat, confort i eficiència energètica. Però si no se aplica el seny i s’opta -com passa sovint- per triar els materials només pel seu baix preu o per les prestacions tècniques, sense tenir present els aspectes mes biòtics, podem fins i tot empitjorar la situació prèvia. És el cas de molts edificis que després de la remodelació han sofert per problemes de condensacions d’humitat (materials d’aïllament no transpirables) o episodis al·lèrgics degut a l’ ús de pintures o materials que desprenen compostos orgànics molt volàtils. Hauríem de donar una gran rellevància als materials d’acabament i tractament de superfícies, com les pintures i els vernissos, per la senzilla raó que són materials amb els què tenim més contacte directe de manera quotidiana.
Creu que els governs es prenen seriosament aquest seguit de problemes que està comentant?
Malauradament els governs i les altes institucions estan molt pressionats pels lobbies de les grans empreses amb interessos en tots els sectors vinculats a l’edificació i el subministrament d’energia o les telecomunicacions. Són sectors molt poderosos i amb forts interessos, que veuen amb mals ulls tot el qüestionament dels seus productes i serveis. Per sort, l’opinió publica cada dia està més informada i, degut a la pressió, els polítics es veuen forçats a implementar normatives de seguretat més restrictives. El plantejament de la Unió Europea davant aquestes problemàtiques es basa en el principi de precaució o en el criteri ALARA.
Hi ha algun país que ens serveixi de referència en el camp de la biohabitabilitat?
Sens dubte, Alemanya; seguit de països com Àustria, Suïssa o Bèlgica. L’IBN alemany (Institut fur Baubiologie und Nachhaltigkeit) als anys 80 ja va fer públics els 25 principis a tenir presents en la bioconstrucció, i amb col·laboració amb l’ Institut Maes, fa anys que publica i actualitza les normes tècniques de referència per al mesurament de diferents factors de risc que cal tenir presents en la bioconstrucció.
