Cristian Sánchez és el regidor d'espai públic, l'àrea que coordina el programa 'Sabadell ciutat intel·ligent', que aglutina 35 projectes de millora de la qualitat de vida a la ciutat, amb un partenariat en què hi participen un total de 27 entitats, entre administració, empreses privades i tercer sector.
'Sabadell ciutat intel·ligent' va ser finalista dels últims World Smart Cities Awards, amb ciutats com Rio de Janeiro, Copenhagen, Berlín, Buenos Aires o Taiyuan. L'any anterior es van endur el premi WeGo com a model mundial en gestió eficient. I el congrés internacional de ciutats intel·ligents Sabadell Smart Congress és ja un referent per a les ciutats mitjanes que són, segons els experts, les més adients per aplicar els nous plantejaments smart.
De tot això hem parlat amb ell en aquesta entrevista.
Què és el programa 'Sabadell, ciutat intel·ligent'?
És un programa transversal que sobretot intenta que els serveis de la ciutat siguin més eficients. L'objectiu és molt clar: reduir costos econòmics, i també costos ambientals, i tenir molta més informació i control del que passa a Sabadell en l'àmbit dels serveis municipals. El programa engloba un total de 35 projectes molt vius, alguns ja implantats del tot, altres en procés. A més és un programa que no parteix només de l'ajuntament, sinó que creu en la col·laboració entre ens públics i empreses privades, i per això una de les bases de 'Sabadell, ciutat intel·ligent' és un partenariat amb 27 entitats públiques i privades. I això ho valorem molt positivament, perquè ens permet tenir grups multidisciplinars abordant projectes específics per beneficiar la societat i arribar a les solucions complexes que requereix el moment actual.
Com es gestiona el programa 'Sabadell, ciutat intel·ligent'?
El gestionem des de la regidoria d'espai públic, perquè creiem que el concepte de ciutat intel·ligent ha de ser molt transversal i centrar-se en els serveis que realment es poden aplicar, més que no dependre d'un departament d'informàtica o de noves tecnologies. Per nosaltres el més important és l'aplicació directa que millora la qualitat de vida dels ciutadans.
Quin és el paper del sector privat en el partenariat que heu creat?
Són taules de treball on es proposen projectes per part de l'ajuntament i ens ajuden a trobar solucions. I a més ens va molt bé per saber què s'està fent a altres llocs, no només d'Espanya i Catalunya sinó a nivell mundial, perquè algunes d'aquestes empreses són multinacionals que ens poden transmetre el que fan a altres països. Col·laborar amb elles ens dóna un pou de coneixement, un know-how, molt important.
Pots posar un exemple de col·laboració amb les empreses?
Un dels exemples més representatius de com es poden fer les coses d'una altra manera és el nou model de gestió de l'enllumenat públic que hem implantat. En lloc de dur-ho directament des de l'ajuntament, ara comptem amb una ESE (Empresa de Serveis Energètics). Amb la seva col·laboració, hem canviat bona part de les làmpades de sodi per làmpades LED. I l'estalvi que se'n deriva, es reparteix. Una part del benefici se l'emporta l'empresa, que a més s'encarrega també de contractar l'energia elèctrica, i una altra part del benefici repercuteix directament en l'ajuntament perquè paguem menys de llum. Per posar-hi xifres, hem fet una contracta a deu anys amb un cost de 6 milions d'euros, el que suposa que estalviem 2,4 milions d'euros en aquest període. I a nivell d'estalvi energètic, estem parlant d'unes 2.400 tones de CO2 cada any.
Som de les primeres ciutats mitjanes en tenir aquest tipus de gestió energètica. És un plantejament molt innovador, i no parem de rebre trucades d'altres ajuntaments perquè els expliquem com fer-ho a les seves ciutats.
Un altre àmbit important d'actuació és la recollida de residus. Què heu fet en aquest sentit?
Per una banda, hem instal·lat la recollida pneumàtica a tot el centre. A Sabadell ja la teníem implantada als barris de nova creació (Can Llom, una part del barri de la Concòrdia...) dins dels propis edificis. Però al centre encara fèiem la recollida amb camions. Vam aprofitar una subvenció molt important de la Unió Europea, amb un fons específic per a aquest tema, que ens ha finançat pràcticament el 80% de l'obra i hem pogut ampliar la xarxa pneumàtica a una bona part del centre de la ciutat. Això suposa menys camions al carrer, menys contaminació i més separació de residus, perquè ara els ciutadans ho tenen més fàcil.
Per una altra banda, per a les zones de recollida tradicional, amb la nova contractació estem pensant noves fases d'inversió com ara nous contenidors o vehicles elèctrics de neteja. I també estem treballant un projecte de sensorització de contenidors, perquè puguin proporcionar informació als camions de com de plens estan i si cal recollir-los ja o encara no. Podrem estalviar molt en viatges.
Quines millores de mobilitat contempla el programa 'Sabadell, ciutat intel·ligent'?
Estem fent una aposta molt important pel transport públic, tot i els recursos limitats que tenim com a administració local per a ampliar la xarxa d'autobusos. Fa uns mesos vam fer modificacions de línies per aprofitar al màxim els autobusos que tenim i donar un servei més eficient. I gràcies a una gran inversió de TUS, la companyia de transports urbans de Sabadell, tenim tot els autobusos geolocalitzats i podem oferir la informació en línia, amb una app (iphone i android) que en només dos mesos s'han descarregat 12.000 usuaris.
També hem millorat la sincronització semafòrica -que són ja tots de bombetes LEDs- i a un parell de cruïlles està disponible la regularització de semàfors preferent per al transport públic. És a dir, els conductors dels autobusos poden canviar els semàfors per tenir preferència.
Pel que fa al govern electrònic, en què heu avançat darrerament?
Sabadell ja tenia experiència pel que fa a establir un contacte més proper amb els ciutadans, fins i tot abans del programa de ciutat intel·ligent. I encara seguim treballant per millorar en l'e-government, perquè és un món que no s'acaba mai i ens hem d'adaptar constantment al que demana la ciutadania.
Avui en dia, amb els smartphones, ens hem acostumat a portar tota la informació a la butxaca, i això facilita que els ciutadans, per exemple, ens puguin enviar una foto d'allà on detecten un desperfecte. Això està funcionant.
La mida de Sabadell, una ciutat mitjana, facilita la implantació de projectes d'smart city?
Crec que sí, i de fet les empreses amb qui treballem al partenariat ens diuen que tenim la mida ideal per provar coses i que siguin eficients. També ho veiem quan ens comparem amb altres ciutats amb les que treballem en xarxa. M'agrada tenir els peus a terra i no m'atreveixo a dir que som referents de res, però sí que notem que molta gent ve a consultar els projectes que fem a Sabadell. De fet, els propers 3 i 4 d'abril organitzarem el segon Sabadell Smart Congress, al que vindrà gent d'altres ciutats de l'entorn. De fet un programa com 'Sabadell, ciutat intel·ligent' no és per tancar-nos al món, sinó al contrari, ens hem de beneficiar tots de l'experiència dels altres.
Com percep la ciutadania els projectes que s'han implantat de 'Sabadell, ciutat intel·ligent'?
Nosaltres no volem un projecte aparador, totes les mesures que posem en marxa busquem que tinguin un benefici directe tant per la ciutadania com per l'administració. Volem aconseguir una gestió molt més acurada per donar un servei més eficient. I esperem que els ciutadans percebin que tot millora, que funciona.
Com es finança un programa tan ambiciós com 'Sabadell, ciutat intel·ligent'?
El que intentem és que el projecte d'smart city tingui la mínima despesa per al pressupost municipal. Intentem trobar fonts alternatives de finançament i col·laboració amb altres administracions. Ara, per exemple, estem treballant per demanar recursos dins el projecte europeu Horizon 2020. I és que el suport d'Europa és fonamental per al desenvolupament de les smart cities. La Unió Europea té clar que tenim un gran problema d'eficiència energètica i ofereix subvencions molt importants. I al cap i a la fi no ho veiem com una despesa, sinó com una inversió: volem invertir per aconseguir una gestió més bona i un estalvi per la ciutat.
