Roger Miralles és estudiant de batxillerat a l'Escola Industrial de Sabadell i des de fa uns mesos és també un dels portaveus de Fridays For Future a Sabadell. Miralles s’ocupa de les relacions externes amb altres col·lectius socials amb l’objectiu de teixir una aliança ecologista a la ciutat. Amb ell encetem una sèrie de mirades per comprendre el paper de la joventut en la lluita contra l'emergència climàtica, en un moment que crisi sistèmica on sembla que han agafat el lideratge en l'àmbit de la mobilització social.
Fridays for future és un moviment que va començar el 2018 a Suècia i només en 2 anys ha adquirit una gran ressonància mundial. A què atribueix aquest creixement?
La crisi climàtica és un tema que abans de l'any 2018 ja ens afectava a totes les persones del planeta, indiferentment del lloc on visquéssim, de la manera com penséssim o de la nostra condició social. El problema és que una gran part de la població no coneixia la magnitud d’aquesta crisi i va caldre una empenta (el que coneixem com a “fenomen Greta”) per conscienciar a tothom. En pocs mesos, la gent va començar a adonar-se’n que aquesta crisi ens afecta a tots i que cal prendre partit si volem canviar alguna cosa a nivell local i global. Des de llavors, Fridays For Future està present a tots els continents. S'estima que hi ha més de 7.500 nuclis del moviment a diferents ciutats de tot el món i hi participen més de 13 milions de joves fent accions com protestes o performances al carrer, recollides de brossa, xerrades...
"Els joves tenim una mentalitat més radical i creativa que ens porta a fer accions i protestes que potser una persona adulta no estaria disposada a fer"
És un moviment de joves. Quins avantatges i quins inconvenients suposa aquest fet?
Efectivament, el moviment està integrat principalment per gent jove, tot i que a les mobilitzacions també hi trobem gent de totes les edats. Cal remarcar, però, que hi ha altres moviments similars on també hi participa gent més gran, com Extinction Rebellion, Families For Future... El fet de ser joves ens aporta avantatges i inconvenients a parts iguals. Per una banda som gent més inexperta, amb menys experiència en lluites socials i en política que una persona adulta. No es fàcil organitzar una manifestació o parlar amb l'Ajuntament de la teva ciutat si no ho has fet mai abans. Però, per altra banda, tenim una mentalitat més radical i creativa que ens porta a fer accions i protestes que potser una persona adulta no estaria disposada a fer.
Què tenen en comú els activistes catalans que donen suport a Fridays for Future?
En general no hi ha un perfil de persona que dona suport a Fridays For Future. Tots som molt diferents i aprenem els uns dels altres. A Sabadell, per exemple, vam començar sent un moviment molt “del centre” i vam decidir de moure’ns per tots els barris de la ciutat per fer-lo accessible a tothom. Ara mateix ens trobem gent amb gustos, aficions i ambients molt diferents però una preocupació comuna: salvar el planeta.
"Sovint se’ns culpabilitza a les persones en excés, per exemple, hi ha un estudi que assegura que més de la meitat d’emissions globals provenen només de les 100 empreses més contaminants del món"
Una de les qüestions en què se centra Fridays for Future és com mantenir l’augment de temperatura per sota els 1,5 graus en comparació als nivells preindustrials. De quina manera es pot fer?
Hi ha molts estudis diferents que solen contradir-se en relació a aquest tema: hi ha qui diu que encara tenim possibilitats de tornar enrere i hi ha qui pensa que al punt on som ara l’únic que podem fer és alentir l’escalfament global i preparar-nos per les conseqüències. A Fridays For Future no som científics com per estudiar-ho nosaltres mateixos, però tenim clares les mesures que necessitem.
A nivell personal, reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, és ben senzill. S'ha de reduir l'ús del vehicle privat, controlar les fonts d'energia que consumim i minimitzar el consum de carn dins la nostra dieta. El transport, l’energia, i l’alimentació son dels sectors més importants pel que fa les emissions i depenen de nosaltres. Tot i així, sovint se’ns culpabilitza a les persones en excés, per exemple, hi ha un estudi que assegura que més de la meitat d’emissions globals provenen només de les 100 empreses més contaminants del món.
"Si la lluita mediambiental no té en compte a tothom, no és la nostra lluita. Això també és la justícia climàtica"
Una altre objectiu és la justícia i l'equitat climàtiques. Pot explicar més en detall el significat d’aquest objectiu?
La justícia i l’equitat climàtiques son conceptes relacionats amb la justícia social derivada de les conseqüències d'aquesta emergència climàtica. És un concepte molt ampli. Per concretar, es pot afirmar que la crisi climàtica no ens afectarà a tots per igual. La gent amb més recursos podrà fer front a les altes temperatures o a l'escassetat d'aliments en el futur mentre que la gent amb menys recursos sortirà més perjudicada un cop més. Evitar això és justícia climàtica.
Un altre cas: des de sempre l’agricultura tradicional depèn de les condicions climàtiques de cada lloc i cada època de l'any. Cada vegada son més freqüents els canvis de temps i temperatura, les inundacions i les sequeres que afecten negativament les collites i perjudiquen el petit agricultor. A molts indrets del món hi ha gent que ha d’abandonar casa seva per inundacions. En tots aquests casos, i en molts d'altres, l’escalfament global es converteix en una qüestió de drets socials i de justícia, tenint en compte que gran part de les emissions son causades per grans explotacions capitalistes. Si la lluita mediambiental no té en compte a tothom, no és la nostra lluita. Això també és la justícia climàtica.
Fridays for Future reclama parar atenció i alhora tenir confiança en el que diu la ciència. Detecteu molts posicionaments anticientífics o directament negacionistes en relació al canvi climàtic?
Evidentment que hi ha negacionistes del canvi climàtic de la mateixa manera que hi ha terraplanistes o persones amb altres posicionaments anticientífics, però en el nostre dia a dia no acostumem a trobar a ningú que no cregui en la crisi climàtica. És tan senzill com mirar les gràfiques de temperatures màximes dels últims cinquanta anys per veure que la temperatura puja de manera esfereïdora.
Una eina que ha plantejat el vostre moviment és desinvertir en l’economia dels combustibles fòssils. Pot ser efectiva?
El màxim exponent del sector dels combustibles fòssils és el vehicle privat, així que la majoria d’iniciatives es basen en reduir-ne l'ús. Per exemple, a Sabadell, han reaparegut iniciatives que incentiven l'ús de la bicicleta, com la Massa Crítica o Recuperem La Ciutat. Al cap i a la fi l’economia depèn de les persones, així que com menys demanda hi hagi de petroli menys se'n produirà.
"Cal sobretot un canvi de mentalitat, deixar de posar el capital al centre del sistema i posar-hi el planeta i les nostres pròpies vides."
Fridays for Future ha fet acte de presència a les cimeres pel clima, per exemple a la que va tenir lloc a Madrid l’any passat. Aquestes cimeres serveixen per avançar o només per fer veure que “es fa alguna cosa”?
Tant de bo servissin per a avançar. Depèn molt de cada regió i de cada país, en tot cas els últims anys no hem vist mesures sòlides que marquin un abans i un després en la lluita contra el canvi climàtic. Sembla que poc a poc van sortint iniciatives per part dels governs, però a llarg termini i de manera molt ambigua, i al final no porten enlloc. Ens calen mesures sòlides i urgents. Cal sobretot un canvi de mentalitat, deixar de posar el capital al centre del sistema i posar-hi el planeta i les nostres pròpies vides.
La irrupció de la COVID-19, a banda dels efectes ja coneguts per tothom, ha tingut com a resultat una reducció de les emissions, lògicament lligada a la reducció de l’activitat. Creu que quan aquesta situació se superi es tornarà al model habitual?
En un principi semblava que el COVID-19 havia servit per donar un alè d'aire a la Terra, vam veure com apareixien peixos pels canals de Venècia i com les emissions globals baixaven. Però poc a poc la situació s'ha tornar a estabilitzar i les emissions també. És més, el COVID-19 ha portat també a pèrdues econòmiques a quasi tots els sectors i per tant es preveu que disminueixin les inversions en transició energètica i alternatives sostenibles. El consum desmesurat de guants de plàstic i mascaretes d'un sol ús que hi ha hagut aquests dies és una altra conseqüència negativa. Així que, ambientalment parlant, el COVID-19 no ens ha aportat res de bo.
"Som un moviment que acostumem a rebre suport de molts àmbits diferents ja que a tothom li interessa reduir el seu impacte ambiental, fins que s'adona que ha de sacrificar alguna cosa per viure de manera més sostenible"
D’on venen els principals suports externs que rep vostre moviment? Del món polític? Del científic? De l’activisme sociocultural?
Som un moviment que acostumem a rebre suport de molts àmbits diferents ja que a tothom li interessa reduir el seu impacte ambiental, fins que s'adona que ha de sacrificar alguna cosa per viure de manera més sostenible. A Sabadell ens hem reunit amb alguns partits locals i tots ens han donat el seu suport, però poques vegades s'ha traduït en mesures per a la ciutat. Fins i tot al contrari, hem vist com partits que ens donaven suport després impulsaven iniciatives totalment insostenibles.
També hem tingut contactes amb algunes entitats socioculturals de la ciutat. Tot i això, el principal suport del nostre moviment prové d'altres iniciatives ciutadanes: moviments socials, entitats ecologistes, cooperatives, etc. Ens interessa moltíssim teixir una xarxa ecologista a Sabadell per agrupar forces i exigir mesures sòlides a curt termini i justícia climàtica als nostres governs.
