Sara Muñoz Vallés: “A Europa només sobreviu en bon estat el 15% de les dunes costaneres”

19/09/2022 - 12:02

Les platges i dunes de les nostres costes són un atractiu turístic inqüestionable. A més, són ecosistemes amb potencial per a la indústria farmacèutica i altres sectors productius, i fins i tot a l'àmbit culinari. Fa anys que l'ecòloga Sara M. Vallés estudia aquests entorns degradats i dona les claus per millorar la seva situació. L'acció individual també compta.

Ara que s'acaba l'estiu és temps de reflexionar sobre la nostra relació i cura dels llocs on passem les vacances. Si fa uns dies sabíem que la darrera llacuna permanent de Doñana s'havia assecat per la seva sobreexplotació, ens vam preguntar per la situació d'altres ecosistemes costaners deteriorats: les dunes.

Aquests monticles de sorra són essencials per a la subsistència dels sorrals i frenen les envestides del mar, que tants problemes provoquen a l'hivern a les infraestructures costaneres i a les pròpies vivendes. Sara M. Vallés, investigadora de la Universitat de Sevilla, ens dona les claus de la seva gradual desaparició i com podem fer per recuperar-les.

En quin estat estan les dunes de les platges a Espanya?

La situació actual d'aquests ecosistemes és molt precària, no només al nostre país, també a escala mundial, ja que estan amenaçats de desaparició. Les dunes costaneres es desenvolupen només en zones no erosives de les costes, ocupant superfícies molt limitades. Són ambients molt estressants per a l'establiment de les espècies vegetals i animals; en ells es desenvolupa una vegetació molt específica, particularment adaptada a condicions de sequedat, escassetat de nutrients, insolació i salinitat, que no existeixen en altres zones.

Quan es calcula que s'han reduït?

A Europa s'estima que la pèrdua neta de superfície de dunes costaneres és del 25% en les darreres dècades, i al voltant del 60% restant són dunes que es troben degradades, havent perdut el caràcter natural. En resum, a Europa només sobreviu en bon estat de conservació tot just el 15% de la superfície de dunes costaneres que teníem a principis del segle passat.

"La situació actual dels ecosistemes dunars costaners és molt precària, no només al nostre país, també a escala mundial, ja que es troben amenaçats de desaparició"

Aquestes dunes protegeixen els sorrals i la vida al llarg de la costa. Què hem fet per degradar-les?

Compleixen, entre d'altres, una funció important de barrera davant els embats del mar i la salinització de l'aigua freàtica i els aqüífers. En el nostre cas, com que és una destinació turística tradicional de sol i platja, s'ha promogut un desenvolupament desorbitat de la franja costanera, amb la conseqüent desaparició directa de molts d'aquests ecosistemes i la seva alteració irreversible en molts altres casos. Això ha fet que moltes d'aquestes espècies particulars desapareguin en determinats punts de la nostra geografia.

Per què cal que es regenerin?

Els ecosistemes dunars costaners que no gaudeixen d'un bon estat de conservació i funcionament —com passa en la majoria de casos a les nostres costes— perden resiliència, és a dir, capacitat de resposta i recuperació davant de qualsevol altra pertorbació, com ara esdeveniments erosius marins. Això els deixa en una situació vulnerable en el cas de tempestes extremes i episodis erosius, que cada cop seran més freqüents i extrems en aquest context de canvi climàtic. Així que les poques dunes costaneres que ens queden necessiten urgentment accions de conservació i restauració.

Quins altres beneficis se n'obtenen d'aquestes dunes costaneres?

Les espècies vegetals que es desenvolupen en dunes i maresmes són organismes que presenten mecanismes d'adaptació a l'estrès ambiental, incloent rutes metabòliques que deriven en la producció d'una sèrie de substàncies, conegudes com a metabòlits secundaris, moltes de les quals s'utilitzen actualment al sector farmacèutic i altres indústries, i fins i tot a l'àmbit culinari. L'estudi d'aquestes substàncies i les seves aplicacions, així com el potencial d'aquestes espècies com a font, és un camp que encara té molt per explorar i aportar.

Quins són els principals problemes que els causem?

Aquestes amenaces provenen, directament o indirectament, de l'impacte humà. En particular, el desenvolupament urbanístic i l'ús turístic de la costa, juntament amb l'expansió d'espècies exòtiques, l'estabilització de les sorres i els problemes associats d'erosió.

D'una banda, l'establiment d'edificacions i infraestructures turístiques i industrials a la costa —incloent-hi hotels i camps de golf— s'ha fet i es fa directament sobre aquests ecosistemes, fent-los desaparèixer. D'altra banda, l'ús que es fa de les platges i la càrrega de visitants, el seu trepig i el trànsit de vehicles són causa directa de danys a la coberta vegetal, provoquen problemes de compactació de les sorres, eutrofització, erosió i acaben amb la fragmentació del primer cordó dunar. Aquesta és la barrera natural principal davant dels embats del mar i un dels elements principals que regula la dinàmica sedimentària de tota la resta de dunes interiors.

"L'impacte humà directe i indirecte és la causa de la degradació i la desaparició de les dunes costaneres en la pràctica totalitat dels casos"

Quins altres efectes són visibles per la crisi climàtica?

Se sumen als anteriors perquè tenen origen provadament humà. Van des de la pujada del nivell del mar, els canvis en el patró de les precipitacions o l'augment de les temperatures, fins a la salinització de l'aigua freàtica, els esdeveniments erosius i climàtics extrems i allò que es coneix com a coastal squeeze o 'estrenyiment costaner' . Consisteix en un estrenyiment de les bandes de dunes a causa de la impossibilitat de migrar a l'interior al compàs de la pujada del nivell del mar, per la presència d'infraestructures humanes.

La tendència de conservació ha canviat en els darrers anys?

Fa poc vam fer una anàlisi sobre l'evolució de les amenaces sobre les dunes costaneres que tenen lloc a escala global. Aquest va revelar que la situació no ha canviat de manera substancial en els darrers 50 anys. L'impacte humà directe i indirecte és la causa de la degradació i desaparició de les dunes costaneres a la pràctica totalitat dels casos, a tot el planeta. El marge d´afecció natural és mínim.

Quines són les solucions que proposen?

En el cas de les nostres costes, l'associació del recurs platja amb la rendibilitat econòmica no ajuda a conservar els seus elements i funcions. Cal que es faci un esforç real en el disseny i la regulació d'infraestructures i en l'ús respectuós amb el medi natural i els seus components que, al capdavall, ens beneficien a tots.

Quin futur els augura aleshores?

És veritablement incert. Si bé és veritat que a hores d'ara tenim poc marge de maniobra, jo espero sincerament que tot aquest interès es materialitzi en accions concretes, efectives i duradores, o perdrem una part irrecuperable del nostre patrimoni natural.

Què podem fer nosaltres per no fomentar aquesta degradació?

Et diria que comprar mòbils i tèxtil menys sovint, o triar comprar productes locals o no envasats. No parlo d'economia, simplement d'ecologia. En l'àmbit de la conservació, en general, la conscienciació ha de fer veure que el medi natural i els recursos que ens regala són un patrimoni del qual poder gaudir, però alhora que cal cuidar. Igual que casa nostra (que ho és).

"Potser sí que els importi que el seu pou se salinitzi, o que un episodi erosiu desmunti edificacions o el mateix passeig marítim de la seva ciutat, amb les consegüents despeses no planificades, i més en l'actual context d'encariment de la vida"

A la pràctica, en què es tradueix?

Des de respectar la flora i la fauna, a no recol·lectar ni sortir dels camins, no llançar escombraries ni deixalles. En el cas de les dunes costaneres, no transitar per les sorres és una de les formes que millor evita la seva degradació. Tanmateix, aprendre i fer veure a les generacions que ens segueixen la importància de la responsabilitat envers el nostre medi natural potser és molt rellevant per a la seva persistència.

A més de no fer malbé directament el patrimoni, és possible prendre decisions particulars d'ús, consum, compra i adquisició de productes que minimitzin la contribució a macroproblemes com el canvi climàtic o el desenvolupament turístic excessiu. Simplement es tracta de saber triar.

Podeu llegir l'entrevista complerta a la font original (Agencia SINC)

Etiquetes: 

Relacionats

Notícia

Arrenca el procés participatiu, obert a tota la ciutadania, per a l’elaboració de l’Agenda Estratègica del Pirineu amb horitzó 2030. L’Agenda, impulsada per la Vicepresidència del Govern, serà el full de ruta per orientar el desenvolupament de les comarques de l’Alt Pirineu i Aran, Solsonès, Berguedà i Ripollès, prioritzant la dinamització econòmica, la sostenibilitat i l’arrelament de la ciutadania.

Opinió

El Vallès és una realitat ambiental, territorial i orgànica que no entén de divisions i segregacions administratives. Té una singularitat poc comuna. No és cap pati del darrere.

Notícia

Aquest procés té l'objectiu de consensuar amb la ciutadania quins seran els criteris que han de regir el desenvolupament urbanístic dels barris en el propers 20 anys. 

Butlletí