Per què una Estratègia per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya?
La motivació ha estat doble: d'una banda, perquè teníem un mandat a molts nivells (internacional, europeu, nacional i fins i tot local) per establir una estratègia de futur, una mena d'Agenda 21 a escala nacional. D'altra banda, perquè estem en un moment on si bé la primera prioritat és resoldre l'actual situació de crisi econòmica, és important també tenir una perspectiva de futur. En aquest sentit, l'Estratègia de Desenvolupament Sostenible pretén essencialment dibuixar un escenari de futur de Catalunya on el creixement econòmic estigui plenament integrat en l'assoliment d'objectius socioambientals. És a dir, l'objectiu de l'Estratègia és identificar un camí alternatiu per superar la crisi amb un altre model.
Aquest ha estat un projecte impulsat des del departament de Medi Ambient. Hi ha participat la resta de departaments del Govern?
L'Estratègia és tranversal i global, s'ha impulsat des de Medi Ambient perquè ens corresponia a nosaltres fer-ho, però s'ha desenvolupat amb un grup de treball interdepartamental. L'Estratègia parla de model territorial, model energètic, model de producció, model social... pretén donar una visió global del país.
Com s'ha abordat la seva elaboració?
Hem fet dos processos paral·lels. El primer, participatiu, on a banda del Grup de Treball Interdepartamental es va constituir un Consell Consultiu -amb agents socials, econòmics i representants del món civil- i una Mesa Local per recollir les aportacions dels municipis. Aquest procés participatiu ens ha servit per definir quin són els principals reptes socioambientals del país, quin és l'escenari cap al qual ens hauríem d'encaminar, i quins són els objectius concrets a assolir.
Paral·lelament, hi ha hagut un segon procés tècnic on s'ha analitzat quin era el punt de partida, és a dir, quina és la situació del model actual, i cap a on ens porta tota la planificació vigent, des de l'acció del Govern fins a les directives europees.
I què ens diu l'Estratègia de la situació de partida? Com està ara per ara Catalunya en relació amb la sostenibilitat?
Fins el 2007, abans que comencés la crisi, Catalunya va gaudir d'una dècada prodigiosa, amb un desenvolupament econòmic molt important, va augmentar molt la població, la seva renda... però ha estat un desenvolupament que no anava acompanyat dels criteris bàsics de la sostenibilitat. És a dir, la millora dels indicadors econòmics no va anar lligada a la millora dels indicadors socials i ambientals. Aquest és el canvi que s'ha de produir ara.
(F)
Doncs sembla que per a molts sortir de la crisi és tornar a allò que teníem abans... L'Estratègia implica doncs un trencament amb el passat?No suposa un trencament, però sí planteja vies alternatives. Pel sector energètic, per exemple, seguint un model basat en l'eficiència i l'ús de renovables podem crear molts llocs de treball i afavorir noves dinàmiques que ens permetran refer l'economia disminuint alhora les nostres emissions. Aquest és l'eix central del model energètic que es planteja a l'Estratègia, presentant objectius concrets tant d'eficiència com de reducció de gasos amb efecte hivernacle i ús d'energies renovables.
Pel que fa al consum, un altre exemple, es promou un consum més responsable, de proximitat i que generi menys residus. En resum, l'Estratègia ens diu que és possible un canvi en l'activitat econòmica integrant la sostenibilitat. En el fons, no és cap novetat, fa vint anys que se'n parla, però sí és la constatació de que la transició cap a aquest nou paradigma econòmic és necessària.
Últimament es parla molt d'un pacte d'estat contra la crisi. Caldria un pacte semblant pel desenvolupament sostenible?
Està clar que seria molt interessant que el Govern portés aquesta Estratègia al Parlament per debatre-la i aprovar-la entre tots. Però he d'assenyalar que la vida posterior de l'Estratègia no està fixada, és un document viu, i el seu futur depèn de la importància que el país li acabi donant a aquesta proposta. Haurem de veure ara com l'acullen i fan seva els agents socials, els ajuntaments...
Parlant dels ajuntaments, com valora la participació del món local en l'elaboració de l'Estratègia i quin serà el seu paper a partir d'ara?
El món local ha estat fonamental en la inspiració de l'Estratègia, primer de tot perquè reconeixem que mentre a escala nacional no hi ha hagut aquest esforç per fer un paraigües estratègic, a escala municipal ja fa deu anys que es treballa en aquesta direcció amb les Agendes 21 Locals. Per tant, en primer lloc hem d'aprofitar la seva experiència i prendre nota de les lliçons apreses.
En segon lloc, com deia abans, no n'hi haurà prou amb l'acció del Govern per tirar endavant l'Estratègia, de manera que haurem de connectar-la a les diferents estratègies locals que ja s'estan desenvolupant, com per exemple el Pacte d'Alcaldes, que serà molt important per ajudar-nos a assolir els objectius d'eficiència energètica, ús de renovables i reducció de les emissions.
Sense la participació dels ajuntaments serà impossible tirar endavant l'Estratègia, perquè bona part de les accions que s'han de dur a terme són competència municipal. Per aquest motiu, hem decidit que la Mesa Local continuï la seva feina per avaluar i facilitar aquesta connexió.
Què passarà si no fem res per canviar de model?
Una de les principals novetats de l'Estratègia és que s'ha fet un càlcul d'externalitats. Es tracta d'un càlcul molt conservador, extremadament prudent, que només parla d'externalitats ambientals -però no socials i econòmiques, que també n'hi ha i són molt importants-, però que ja ens dóna una primera dada a tenir en compte: avui dia, el model productiu català genera unes externalitats ambientals negatives de quasi 8.000 milions d'euros anuals. I aquest, repeteixo, és un càlcul molt conservador, de mínims, però que ja representa el 4% del PIB català. I si seguim com fins ara, les externalitats al 2026 seran de 11.700 milions d'euros. En canvi, assolint els objectius de l'Estratègia ens situaríem en unes externalitats de 6.300 milions d'euros. En continuarem tenint, sí, però la meitat respecte l'escenari tendencial, i menys de les que tenim ara.
En 15 anys, d'aquí al 2026, dóna temps a canviar de model productiu?
Està clar que el canvi no es farà d'un dia per l'altre, i per aquest motiu ens plantegem aquest document com una estratègia de transició. Pensa que estem en un marc europeu que ja ens marca uns objectius de reducció de les emissions pel 2020 d'entre un 20 i un 30% i del 85% pel 2050. Entremig hi ha l'horitzó de l'Estratègia, el 2026, i el que hem fet és simplement veure què hauríem de fer per a poder complir amb això que demana Europa.
Quan està previst que el Govern aprovi l'Estratègia? Com es desplegarà?
Aquesta és una estratègia de Govern, de tots els departaments, i com a tal espero que sigui aprovada pel Govern un cop hagi estat revisada. D'altra banda, la pròpia Estratègia té previst un mecanisme de desplegament, avaluació i seguiment. El desplegament que es planteja és un pla d'acció quadriennal, que començarà en la propera legislatura. I pel que fa al seu seguiment, es farà servir un sistema d'indicadors per avaluar la integració dels objectius de l'Estratègia en tots aquells plans, programes o lleis que elabori el Govern i els seus diferents departaments.
Finalment, l'elaboració de l'Estratègia ha comptat amb un portal propi a internet (www.2026.cat) i presència a les xarxes socials per donar-se a conèixer i recollir opinions. Com ha anat l'experiència?
La resposta ha estat molt bona, la pàgina de l'Estratègia al Facebook té més de 1.300 seguidors, i tot i que les xarxes socials tenen aquest punt de voyeurisme més que no pas d'activisme, com a mínim podem dir que l'experiència ha estat interessant. També s'han penjat vídeos al YouTube explicant la proposta... Sincerament, crec que és imprescindible començar a fer aquests assajos i fer servir aquests nous mitjans, que són els que la gent utilitza.
