Miquel Ortega és el coordinador espanyol de política pesquera d'OCEAN 2012, una coalició d'organitzacions europees que lluiten per aconseguir que la reforma de la política europea sobre pesca que s'ha d'aprovar el 2012 acabi amb la sobrepesca i les pràctiques destructives.
Ortega va participar recentment en el seminari sobre l'impacte de la societat catalana en la biodiversitat global, organitzat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge dins les activitat de l'any internacional de la biodiversitat 2010. La seva ponència va posar de manifest l'impacte que el consum i la pesca de peix de Catalunya tenen en el context global.
El primer que cal aclarir és que això depèn de com es pesqui. L'impacte varia molt si parlem de pesca amb arrossegament, que és la manera amb més efectes nocius sobre l'hàbitat marí, o de la pesca artesana. També depèn de la intensitat amb què es pesqui. I, a més de l'impacte directe (la quantitat de peix que s'extreu), també n'hi ha d'indirectes, perquè s'afecta al conjunt de la cadena alimentària marina.
(F)
- Amb la pesca que es fa ara mateix, com valoraries la situació a Catalunya?
És una situació de sobreexplotació i sobreconsum preocupant. Hi ha una manera molt fàcil de veure això: si anem amb les nostres àvies a una peixateria d'ara, per començar troben molts peixos que no coneixien, i a més en troben a faltar d'altres. Hem explotat tant els nostres recursos que hi ha espècies que han estat substituïdes per peixos d'altres part del món. La sobreexplotació del nostre sistema ens ha fet portar molt peix de fora. Hem augmentat tant el nostre consum que amb la nostra pesca no n'hi ha prou i ens cal portar peixos d'altres parts del món.
- Com es poden conjugar pesca i sostenibilitat?
Si volem aconseguir la sostenibilitat d'aquest recurs, hem d'apostar per la pesca artesana. I això vol dir que cal reconvertir una part del nostre sector. S'ha de donar oportunitats a la indústria per continuar pescant, però d'una altra manera. Si no, els pescadors artesans es veuen perjudicats pels que usen mètodes més agressius. La bona notícia és que podem aconseguir aquesta transformació. I ho farem de manera planificada, o acabarà fent-ho el temps de manera no planificada. Si seguim con fins ara, hi haurà menys pesca, i això sumat al previsible augment del preu del petroli, farà que la pesca d'arrossegament no resulti rendible.
(F)
- Això vol dir que el peix pujarà de preu?
Sí, serà gairebé un article de luxe. A l'estat espanyol ara mateix consumim una mitjana de 38 quilos de peix anuals per persona. Si posem aquesta quantitat a nivell global, és totalment inviable. Sense arribar a aquesta quantitat, només amb què els països en desenvolupament augmentin una mica el seu consum, és inviable. De fet, ara mateix ja ho és. No vivim del que els ecosistemes donen de manera renovable, sinó d'anar eliminant cada vegada més estocs, anant a buscar-los més lluny, o a més profunditat, o pescant espècies noves. Per tant, aviat hi haurà escassetat, i el peix serà més car.
- I com es pot capgirar aquesta situació?
Per part dels consumidors, amb consum responsable. Des del punt de vista de l'administració pública, s'ha de modificar la legislació, i ara encarem dues molt bones oportunitats en aquest sentit. A l'any 2012 s'ha de modificar la política pesquera comú de la Unió Europea, que és una de les màximes potències mundials de pesca, de manera que si canvia el seu funcionament, pot aconseguir influir el conjunt del sistema. Més a prop de casa nostra, la llei de política de pesca sostenible acaba d'entrar al Congrés dels Diputats, i això marcarà les condicions de pesca a l'estat espanyol. Per aconseguir un canvi cal escoltar tots els actors, donar més veu a la pesca artesana, que les ONGs i entitats del sector s'hi aboquin i que s'involucrin les persones de l'administració pública més conscients del problema. És una situació complexa i tots els autors han de jugar el seu rol.
(F)
- Quin és el rol d'OCEAN 2012 en aquest context?
OCEAN 2012 és una plataforma d'entitats europees, sobretot ecologistes, però també petites empreses de l'àmbit marí, que intenta intervenir en la definició de la nova política pesquera comú. Nosaltres apostem perquè s'entengui que la subsistència de l'ecosistema marí és la base de la pesca futura. Les màximes prioritats són garantir un medi marí sa, apostem per aconseguir que la ciència tingui un paper fonamental en la definició de les polítiques pesqueres, i apostem per una descentralització de la política pesquera: que la Unió Europea defineixi els objectius finals, però que la implementació es defineixi en funció de l'ecosistema. Per entendre'ns, no calen els ministres per definir la mida d'ham d'una pesqueria concreta, que és el que passa avui en dia. Un altre element molt important és prioritzar l'accés al recurs pesquer de les modalitats de pesca menys destructiva: si hem d'escollir qui pesca, que sigui qui menys perjudica el conjunt de l'ecosistema.
- Això va en contra dels interessos d'un grapat d'empreses grans i poderoses...
I a favor dels interessos de moltes més empreses petites i menys poderoses. De les 11.000 embarcacions que hi ha a Espanya, 9.000 són de pesca artesana. Hi ha més empreses i més treballadors interessats en aquest canvi, tot i que institucionalment sovint s'han fet sentir més les empreses grans.
- Des del punt de vista del consumir, què es pot fer?
A l'hora de comprar, fixar-se en la informació que ha constar, que indica la procedència i el tipus d'extracció del peix, i que és obligatòria. Però en molts casos no es donen aquestes dades, així que el primer que cal és exigir que es compleixi el que diu lla llei, i queixar-se a través d'unions de d'usuaris de consumidors o entitats ecologistes quan això passi. Tenim dret a exigir saber el que mengem.
De tota manera, fins i tot sense aquesta informació, s'ha de triar preferiblement peix fresc, i les espècies de pesca de proximitat. Això descarta, per exemple, els peixos molt grans i sense gaire espines, perquè aquí no en tenim prou. I no podem aspirar a menjar peix cada dia. Ara com ara, si només mengéssim el peix que es pesca a la nostra costa, cada any ens l'acabaríem a principis de maig. De cada deu peixos que mengem, sis són de fora. Els hem de treure d'altres parts del món on tot sovint també s'estan sobreexplotant.
