Moltes persones de tota Europa opten per opcions i accions més respectuoses amb el medi ambient cada dia. L'Agència Europea del Medi Ambient (EEE) i els seus socis volen que els ciutadans europeus comparteixin les seves eleccions i accions verdes en forma de vídeos curts en una nova competició anomenada "I LIVE GREEN" (Jo visc en verd).
La ciutat alemanya és la Capital Verda Europea 2017 després de reconvertir la contaminació industrial en un model d’espais verds urbans.
Essen és la Capital Verda Europea 2017 gràcies a "les pràctiques exemplars en la protecció de la natura i la biodiversitat i els esforços realitzats per reduir el consum d'aigua", en paraules del jurat que va triar la ciutat com a Green Capital. I, sobretot, perquè "Essen ha après les lliçons del seu passat industrial per tal de construir un futur de prosperitat ambiental".
Ronan Uhel, cap del programa de Sistemes Naturals i Vulnerabilitat de l'Agència Europea del Medi Ambient, va presentar a Barcelona l'informe El medi ambient a Europa: estat i perspectives - SOER 2015, undocument que es publica cada 5 anys i que recull les dades més actuals, així com una important projecció de futur. Ho va fer en el decurs de la jornada El Medi Ambient a Catalunya i Europa.
Xavier Grau és el director acadèmic de la GUNI, la Global University Network for Innovation, una xarxa internacional creada el 1999 amb el suport de la Unesco, les Nacions Unides i l'Associació Catalana d'Universitats Públiques. Parlem amb Xavier de com enfortir el paper social de les universitats, enteses com un servei públic i amb compromisos tant a nivell local com a nivell mundial. La GUNI agrupa membres de 78 països i té la seu al Centre del Coneixement del recinte modernista de Sant Pau.
El projecte Desendolla't de l'Agència Local de l'Energia d'Osona (ALEO) ha guanyat el premi de la desena Setmana de l'Energia Sostenible de la Unió Europea en la categoria ciutats, comunitats i regions.
Joan Alario, és Director Associat i cap de la Divisió d'Eficiència Energètica i Renovables del Banc Europeu d'Inversions, una entitat propietat dels 28 països de la UE. Una de les seues tasques ha estat recolzar aquelles polítiques europees relacionades amb la mitigació del canvi climàtic i l'eficiència energètica. Ens va parlar de tot allò relacionat amb el finançament d'aquelles projectes i la importància del projecte ELENA al Fòrum Medi Ambient i Món Local.
La ciutat vol centrar-se en la innovació per buscar, sobre tot, qualitat de vida
Parlar d'smarts cities a Europa inclou necessàriament parlar de Gènova, no només pels projectes que ha posat en marxa amb més o menys èxit, sinó sobretot per la filosofia que hi subjau al seu plantejament. "El nostre objectiu final és la millora de la qualitat de vida, que la gent pugui viure més bé", explica Gloria Piaggio, coordinadora del projecte ‘Genova Smart City'. "Basar l'smart city només en la tecnologia no té cap interès, perquè la tecnologia separada de les persones esdevé una barrera en lloc d'un pont per fer les coses més fàcils".
Poblacions petites que ja generen més energia de la que consumeixen, biodièsel de tanta qualitat com el dièsel convencional i l'expansió de les diverses opcions tant de renovables com d'eficiència energètica fan d'Àustria un dels llocs més interessants per trobar models d'èxit en la transició energètica.
La Cambra Tècnica de Grècia és l'entitat que ha estat emparellada amb la Diputació de Barcelona durant els últims dos anys en el marc del projecte SEAP PLUS. Aquest projecte permet el treball en xarxa i l'intercanvi d'experiències al voltant del Pacte d'Alcaldes, i els compromisos que se'n deriven, com els PAES (Plans d'Acció per al l'Energia Sostenible). Les parelles estan formades per un organisme amb experiència, en aquest cas la Diputació de Barcelona i un ‘en procés d'aprenentatge'. En aquesta entrevista, Haris Doukas, enginyer mecànic i assessor tècnic de la Cambra Tècnica de Grècia, i Nikos Anousakis, enginyer químic i membre de la Cambra, repassen com ha estat aquesta col·laboració i els principals resultats aconseguits.
Mark Nieuwenhuijsen és un professor i investigador al CREAL (Centre de recerca en epidemiologia ambiental) i és el coordinador de l'estudi europeu PHENOTYPE, centrat en comprovar els beneficis que tenen les zones verdes en la salut humana, tan d'infants com d'adults.
Els resultats definitius estaran disponibles d'aquí a un any, però ja hi ha algunes conclusions parcials que mostren que les persones que viuen a prop de parcs, platges i espais naturals emmalalteixen menys i moren més tard.
Hem parlat amb ell per saber més sobre PHENOTYPE. Aquest article forma part del monogràfic "Natura i salut infantil" que tracta de donar una visió completa i 360º sobre el benefici del contacte amb la natura en la salut infantil.
