Economista per la UB, especialitzat en economia regional i urbana, Enric Llarch (1957), ha desenvolupat sempre la seva tasca en l'àmbit dels estudis i dels projectes de promoció econòmica: Ajuntament de Barcelona, Cambra de Comerç, Generalitat de Catalunya. Actualment treballa a la Diputació de Barcelona amb l'encàrrec de dirigir i posar en marxa l'Institut Català de l'Economia Verda (InCEV)
¿Quina és la missió de l'Institut Català de l'Economia Verda?
Maximitzar les oportunitats que s'ofereixen a les empreses i al territori derivades de la implantació de l'economia verda. Entre aquestes podríem esmentar els estalvis econòmics, o la diferenciació dels productes en el mercat. Tot plegat ajuda a augmentar la competitivitat de les empreses i del territori.
(F)
Aquest projecte, amb l'impuls de la Universitat de Vic, l'Ajuntament de Vic i la Diputació, sorgeix a l'Osona. Per què?
Primer perquè aquesta àrea té una trajectòria de problemàtiques relacionades amb l'entorn, com el tema dels purins, que en resposta ha generat una gran sensibilitat i una gran quantitat d'iniciatives per disminuir els impactes ambientals. L'altre element fonamental ha estat la conjunció d'interessos entre l'Ajuntament de Vic i la Universitat de Vic. L'economia verda de facto ja estava present en aquestes dues institucions. La Universitat ha creat grups de recerca sobre el tema i l'Ajuntament, entre altres coses, ha promogut la biomassa en els equipaments municipals. Aquí hi ha hagut una reflexió compartida per part dels impulsors: els municipis que no estan a l'àrea metropolitana de Barcelona necessiten especialitzar-se per desenvolupar elements de competitivitat en relació a la resta del país. Això implica crear centres de referència en el territori i que aquest no acabi sent només el receptor de tot allò que la capital i el seu voltant no volen. Un altre factor que també cal tenir en compte és que la Universitat i l'Ajuntament de Vic tenen una mida mitjana i això els fa més adaptables als canvis que no pas les grans universitats o els grans ajuntaments. Això ha fet que l'Ajuntament de Vic, la Universitat i la Comarca estiguin alineats en un plantejament estratègic.
(F)
¿És aquest el moment -en plena crisi- el més adequat per actuar de cara a aconseguir un canvi de paradigma econòmic?
Tradicionalment quan s'ha parlat de qüestions ecològiques s'ha apel·lat a la responsabilitat, sigui de l'individu com a ciutadà, sigui de l'empresa, o del govern, però aquesta reclamació té un sostre evident i en temps de crisi això encara és més clar. Moltes empreses que es mostraven com a verdes, i així ho subratllaven davant el consumidor perquè quedava bé, ara ho estan deixant en segon terme perquè es troben escanyades. La forma correcta d'abordar la qüestió és fer que les pràctiques verdes en els consums i els processos productius s'universalitzin, perquè tenen sentit econòmic, i aquest és el canvi de paradigma fonamental.
El canvi seria, doncs, que l'economia verda sigui menys una etiqueta i esdevingui un element intrínsec de la pròpia activitat empresarial.
Exacte. Després de la crisi energètica dels anys 70 es va produir un primer avenç en aquesta línia i es van buscar fórmules per disminuir el consum d'energia en tots els processos productius i en el transport. Ara els preus energètics mundials posen de manifest la necessitat de tornar a fer un nou pas endavant, però atenció, no només en l'energia, sinó considerant altres factors: l'aigua; les primeres matèries; els residus, que cal valoritzar encara més; l'ús dels sòls, sovint contaminats; el consum d'uns espais que no podem anar ocupant indefinidament. Per tant, el concepte d'economia verda és completament transversal. Els consums energètics i els cicles de la matèria o de l'aigua tenen implicacions en la indústria, el transport i la logística, la construcció i l'urbanisme, i també els serveis. Està clar, per exemple, que un hotel que reaprofita les aigües grises i compra productes de proximitat disminueix els seus costos. I si, a més, és capaç de que li reconeguin amb un segell o certificació, aleshores se situa en el mercat amb un valor afegit de qualitat, que el fa ser encara més competitiu.
(F)
¿L'estructura econòmica de Catalunya afavoreix una transició cap a l'economia verda?
L'economia catalana és cada vegada més oberta a l'exterior i per tant ha de competir mundialment i això és un al·licient per diferenciar els nostres productes i serveis en el sentit d' aportar un valor de qualitat. D'altra banda, el fet que el nostre teixit empresarial estigui configurat en bona part per empreses petites i mitjanes suposa un avantatge d'adaptabilitat. En grans corporacions es més difícil posar d'acord a tothom i de vegades les propostes de canvi es poden veure com una amenaça per aquells que tenen unes determinades prerrogatives. En resum, l'economia catalana és un camp especialment abonat perquè els principis de l'economia verda puguin avançar.
Però hi ha línies d'avenç a hores d'ara?
N'hi ha algunes però és evident que estem encara molt lluny de països com Alemanya on hi ha una política pública molt pensada i continuada en el temps en aquest sentit. Precisament el que vol fer l'Institut Català de l'Economia Verda és accelerar aquests processos propiciant la trobada entre l'oferta i la demanda, perquè en darrera instància es vagi creant mercat. Un mercat necessita informació, transparència, fórmules de contacte entre els oferents i els demandants. I aquest serà l'autèntic estímul per a l'economia verda, no la consciència de que he de fer alguna cosa pel medi, sinó la comprovació de que tinc l'oportunitat d'obtenir uns beneficis econòmics clars en el mercat.
(F)
Un dels mecanismes per estimular aquest mercat serà un nou portal a Internet promogut per l'InCEV .
Així és, a començaments d'abril apareixerà el portal de l'economia verda que vol ser un indret en què es trobi informació d'experiències, d'estudis i de recerques que tinguin a veure amb l'economia verda. També hi haurà una mena de Linkedin de l'economia verda, una xarxa social orientada a que professionals provinents de tots els camps puguin posar-se en contacte. Un altre àmbit virtual serà un mercat en el qual es puguin trobar aquells que tenen necessitats o qüestions per resoldre i els qui ofereixen solucions a partir de la seva expertesa. Està concebut com un lloc dinàmic que s'anirà actualitzant constantment. Jo crec que tot plegat ajudarà a construir aquests mercats que encara estan poc desenvolupats en el nostre país i que són un element clau en l'avenç de l'economia verda.
Per què s'opta per aquest model de funcionament?
Tots els processos d'innovació moderns, i la creació de l'InCEV ho és, es basen en el funcionament en xarxa més que no pas en grans estructures que tendeixen fàcilment a fer-se poc flexibles i a jerarquitzar-se. I amb les possibilitats que les TIC ens ofereixen, aquestes xarxes són cada vegada més eficients. Nosaltres volem ser un nucli impulsor i accelerador d'empreses, d'organitzacions sense ànim de lucre, d'administracions, de professionals i d'experts; i fer que tots aquests agents es comuniquin entre si. És important que s'expliquin experiències, necessitats, inquietuds i que, conjuntament amb l'Institut puguin col·laborar per trobar solucions que no comportin despeses immenses sinó assumibles donada la situació econòmica que estem vivint.
¿Com se sostindrà econòmicament l'InCEV?
L'Institut compta amb un suport inicial de la Diputació de Barcelona, de la Universitat de Vic i de l'agència d'emprenedoria, innovació i coneixement d'Osona, CREACCIÓ. A partir d'aquí el plantejament és que totes les iniciatives que tirem endavant s'autofinancin. Creiem que aquest és un bon plantejament de futur.
(F)
Una altra de les iniciatives destacades per al 2013 és la creació d'un postgrau. Ens pot explicar quin caràcter tindrà?
El mes de setembre la Universitat de Vic posarà en marxa un postgrau en economia verda que és absolutament innovador a Catalunya, l'estat i probablement a escala europea. No és un postgrau d'alta qualificació tecnològica sinó que està adreçat a les persones que prenen decisions en l'àmbit de les empreses. Si no hi ha persones a les organitzacions que coneguin les possibilitats que ofereix la tecnologia i les praxis ambientalment sostenibles, no es podran implementar. Hauríem d'aconseguir que aquest perfil anés entrant cada vegada més a les empreses, igual que hi ha ara l'encarregat, o el departament de màrqueting, i el de control de qualitat. Aquest postgrau està concebut amb un plantejament molt pràctic perquè, per cada dues sessions teòriques n'hi ha una de pràctica, i això vol dir per exemple visitar els pous de geotèrmia que ha construït una empresa en un indret determinat.
Esmentava anteriorment la política pública alemanya en aquest àmbit. Marianne Schaper, responsable d'afers econòmics a la passada cimera de Rio (rio+20) va dir que l'acció pública havien de tenir un paper clau a l'hora de fer de catalitzador de l'economia verda. Tanmateix això, segons com es faci, comporta dificultats i no necessàriament bons resultats. I la fiscalitat hi juga un paper important en aquesta forma de fer.
Evidentment la regulació pública, amb instruments com la fiscalitat, ha fet que determinades externalitats que fins ara no eren assumides internament per les empreses ho siguin, de manera les traslladin als seus costos. Però, per altra banda, tenim un cas que val la pena comentar com és la fiscalitat verda a l'estat espanyol amb estímuls que han propiciat veritables bombolles. Cal recordar que grans empreses constructores es van passar al camp de les renovables i després s'han trobat que sense les primes ja no poden fer negoci. Aquesta fiscalitat ha fet multiplicar els camps eòlics i les centrals de cogeneració. Avui a l'estat hi ha una potència instal·lada de 110.000 MW quan, en moments de consum màxim, només se n'utilitzen 40.000 MW. Aquesta dislocació del mercat ha vingut per una mala praxi pública. Gran part del dèficit de tarifa és perquè en les tarifes s'inclou l'amortització de les instal·lacions dels 110.000 MW i per tant cal anar en compte amb el que fa l'administració. En tot cas la intervenció pública per se no és la qüestió, sinó la definició de quin tipus d'intervenció ens interessa. Cal exigir polítiques ben pensades, coherents a llarg termini. A Alemanya va haver-hi la decisió de tancar les nuclears en un termini determinat per part del govern socialdemòcrata i verd i el govern d'Angela Merkel, d'un altre signe, s'ha refermat amb el compromís. D'altra banda, les polítiques públiques no només són les grans decisions estatals sinó també les que es prenen a nivells més propers del territori. Precisament a Rio es va assenyalar que havien de ser les administracions subestatals les que poden ser més eficients a l'hora d'impulsar aquests processos.
(F)
Per acabar li voldria demanar una reflexió sobre un tema que fa temps que esta subjecte a amplis debats. Des de diversos fronts es qüestiona de forma completa el sistema econòmic dominant, alguns opten pel decreixement, altres per una societat postconsumista. ¿Com es relaciona l'economia verda, entesa com a praxi, amb aquests plantejaments més teòrics?
